Aquesta és la cinquena pel·lícula de la que tenim noticia de l’iranià Bahman Ghobadi. Els que la vau veure, segur que recordeu la seva crua i corprenedrora las tortugas tambien vuelan.Nadie sabe nada de gatos persas és una crítica a la societat i al poder iranià. La societat d’aquest país està canviant i transformant-se sense que el poder sembla que se’n doni compte. El film, però, també es podria considerar un documental sobre l’escena musical independent (“indie”) de Teheran, a l’estil de cruzando el puente: los sonidos de Estambul de Fatih Akin.
Cinematogràficament no és res de l’altre món, la història ens l’han explicada un milió de vegades i més aviat diria que està rodada amb poca passió i ganes d’acabar aviat, segur que a la cartellera hi ha propostes més atractives. Però val la pena només per veure els ulls de l’actriu principal i escoltar les cançons; els que els agradi la música i no en tinguin prou amb la Madonna no se la poden perdre.
Per cert a la pel·lícula hi ha un parell de videoclips de dos grups iranians realment bons, uns que fan thrash metal i uns altres hip hop, aquests darrers fan gràcia, perquè són autèntics beboys però vestits a l’iraniana amb camisa de quadres cordada fins a dalt i una barba ferrenya però rimant com autèntics gangstas de LA. I a veure si endevineu on treballa el cantant de thrahs metal....molt bé, si senyor, de ferrer en una forja.
Per cert a la pel·lícula hi ha un parell de videoclips de dos grups iranians realment bons, uns que fan thrash metal i uns altres hip hop, aquests darrers fan gràcia, perquè són autèntics beboys però vestits a l’iraniana amb camisa de quadres cordada fins a dalt i una barba ferrenya però rimant com autèntics gangstas de LA. I a veure si endevineu on treballa el cantant de thrahs metal....molt bé, si senyor, de ferrer en una forja.
Em vols convencer de veure una peli, per què hi surt una incipient madonna iraní!?
ResponEliminaQuin mal despertar tinc... Perdona, Robert. M'ha tocat la sala infantil... Amb activitat...
M'encurioseix, encara que només sigui per la via antropològica.
ResponElimina....ei, veí, encara que només sigui per la via antropològica com diu l'Allau, i per la música també, els bebays de teheran saben rimar molt bé....per cert ahir en vaig veure un altra, es titula Amrreeka (o alguna cosa així...) i és d'una parella (mare i fill) de Cjisjordans que van a Xicago en plena onada antiàrab post 11'S...també normaleta.
ResponEliminaJo per la via antropològica només em surt... Ai, que tinc el dia escatòlogic! (tsssssst) (mossega't la llengua)
ResponElimina(no tant fort)
No m'interessa res de la cartellera: m'estic fent vell!
...dobncs mira que n'hi ha la darrera del Polansky que és boníssima, auva que ja esta!!!
ResponEliminamitchum,no m'agrada madonna, però reconec que el trash metal o el rap, encara que sigui cantat en persa, tampoc m'interessa gaire. però no em feu gaire cas perquè en això de la música, em sembla que estic encallat en el 1973 o 1974, i pràcticament només escolto als supervivents d'aquella èpoc. de tota manera, he llegit crítiques d'aquesta pel.lícula i es veu que es bona. com el Veí, m'estic fent vell i quasi no vaig al cinema.
ResponEliminaJa la vaig anar a veure. Prou bé. Queda mitg sospir!
ResponEliminaQuè fas llegint crítiques, Hyde? Ves amb compte, que l'altra dia em van explicar d'un que llegia crítiques i s'ha quedat mig cec. Clar que no es pot fer cas de la gent. Fins no fa gaire també deien que et quedaves cec si t'estimaves en solitud, ja m'entens, i després resulta que no. En fi. Dispensa.
ResponEliminaés veritat, matilde, no sé què faig llegint crítiques ! a vegades abaixo la guàrdia i fins i tot em miro les fotos dels diaris, fullejo els dominicals i faig un cop d'ull a la tele...ESTIC TOCANT FOOOOONS !!!!
ResponEliminaPS : a mi ja m'agrada aquest nou sistema...però NO HI HAURIA MANERA D'ELIMINAR EL VERIFICADOR DE PARAULES ???
Tu també, Hyde? Però quina mania us ha agafat amb el verificador de paraules (Ho dic perquè, no fa gaire, en Lluís Bosch també se'l volia carregar).
ResponEliminaNo puc fer-ho, Hyde, que ha pres consciència. Fixa't bé en la paraula de pas que t'obligui a escriure, i ja em diràs què. Acolloneix i tot.