llegir és perillós

Nazif Topçuoğlu

"Va fer un gran sospir i es tranquil·litzà una mica. Després féu un bon trago, deixà l'ampolla sobre la taula i va començar a renegar contra Buck, el seu ajudant.

-El Déu que el pela! Espera que l'enganxi! Tu espera't! El cul li quedarà que per fer-se la clenxa s'haurà de llevar les botes!

-Però què passa? Què ha fet? -vaig preguntar-li-. Què t'ha fet aquest Buck?

-M'ha fet enravenxinar! M'ha fet agafar un rampell que de poc que vinc boig -va dir Ken, renegant contra Buck com un forassenyat-. I a sobre la culpa és meva, això sí. Mira que vaig tenir davant dels ulls la prova que era un boig rematat, però com que sóc tan maniga ampla no en vaig fer cas.

-Què vols dir? -li vaig preguntar-. Què vols dir que en tenies la prova?

-Vull dir que el vaig enxampar llegint un llibre! Ja ho veus! El vaig enxampar in fraganti! Ah, i ell em va dir que només mirava els sants però jo ja ho vaig veure, que no era veritat!

-Ostres! No fotis! Però, què hi té a veure Buck amb la teva visita avui aquí?

Llavors Ken em va explicar què havia passat."


1280 ànimes, Jim Thompson. edicions 62, 1988. P. 39-40. Traducció de Carme Geronès i Carles Urritz.


P.S.: La fotografia que encapçala l'apunt és de Nazif Topçuoğlu (Istanbul, 1954). Sembla un quadre; la composició, absolutament teatral. La seva obra més recent es localitza a biblioteques o llibreries i està protagonitzada, majoritàriament, per noies joves (autèntiques Lolites abillades amb robes de col·legiala de classe mitja-alta) ocupades en accions carregades de simbolisme. Aquí la seva web.

*******

Afegitó d’última hora (17:15)

"Lanzó un largo suspiro y se relajó por primera vez. Luego, después de tomar otro largo trago, dejó caer la garrafa y se puso a despotricar contra Buck, el suplente.
-Maldita sea, espera a que le ponga la mano encima. !Ya verá lo que es bueno! Le voy a dar tantas patadas en ese roñoso culo que tiene que va a tener que quitarse las botas para peinarse.
-¿Por què? ¿Qué ha hecho? –dije-. ¿Qué es lo que ha hecho el bueno de Buck?
-Que me ha metido el susto en el cuerpo, eso es lo que ha hecho. Me ha puesto tan nervioso y tan preocupado que tengo la cabeza como un bombo –respondió Ken maldiciendo a Buck de arriba a abajo-. Bueno, la culpa es mía, lo admito. Ante mis ojos tuve la prueba real de que era un puerco maníaco, pero como soy un tipo liberal cerré los ojos.
-¿Cómo es eso? ¿Qué quieres decir con que tuviste la prueba real, Ken?
-Quiero decir que lo cogí leyendo un libro, eso es lo que quiero decir. Sí señor, lo sorprendí con las manos en la masa. Bueno, él afirmó que sólo estaba mirando las estampas, pero me dí cuenta de que mentía.
-Bueno, lo tendré en cuenta –dije-. ¡Lo tendré muy en cuenta! Pero ¿qué tiene que ver Buck con el hecho de que estés aquí?
Así que Ken me contó lo que había ocurrido."


1280 almas, Jim Thompson. Diagonal, 2003. Traducció de Antonio Prometeo Moya