calendari dels pagesos (1861- ).
(voldria dedicar aquest post, no pas negre si no més aviat verd, al veí de les corts per veure si li puc inocular el verí del folrar; folrar és com la birra, el primer cop costa, però quan ho has provat costa de deixar)
Avui en dia en mig de retallades salarials disfressades d’ajust estructural i en plena liquidació de l’anomenat estat del benestar bo i útil serà conèixer de quina manera la mare terra ens pot alleugerir de les nostres penes. Els que vivim a pagès estem acostumats a conviure amb l’economia d’intercanvi: cireres per enciams, tomàquets per pebrots, etc.. també coneixem el secret d’una bona collita i la disposició ideal de les canyes a les tomaqueres; així doncs, aquests llibrets potser seran més útils pels que viuen a ciutat i es volen fer un hortet al terrat o bé lloguen un trosset de terra a les afores, si és que tenen la sort de viure en una ciutat que tingui afores, clar. El complement ideal és l’imprescindible i clàssic neorural: el horticultor autosuficiente de Jean Seymour.
Aquesta és una publicació -aquí hi trobareu una interessant ressenya històrica- on hi ha una gran part dedicada a les festes i fires de tot l’any (per exemple s’hi poden trobar curiositats catòliques com que novembre és el mes dedicat a les ànimes del purgatori) i un altra, la més interessant que informa del millor moment per plantar les patates o de les condicions ideals de la terra per que creixin els espàrrecs. Són útils consells sobre el camp, l’hort, el jardí, els arbres fruiters i fins i tot l’aviram pels que no son estrictament vegetarians.
El més emprenyador d’aquests llibres i per això figura en aquesta secció és l’hora de folrar-lo. Les tapes són de paper, prim com una mala cosa, suposo que deu ser el mateix que s’utilitzava fa 149 anys i es dificilíssim poder subjectar les tapes (si no és amb les dents i això pot deteriorar alguna pàgina) per poder aplicar-li el cel•lo. D’altra banda està tan atapaït de informació que resulta difícil trobar un espai en blanc per encastar-hi el segell de la biblioteca i com que gairebé no té llom, per fixar-hi la signatura es necessita un gran exercici d’imaginació.
Aquest és el meu consell d’avui: contra la crisi, enciams per cireres.
Avui en dia en mig de retallades salarials disfressades d’ajust estructural i en plena liquidació de l’anomenat estat del benestar bo i útil serà conèixer de quina manera la mare terra ens pot alleugerir de les nostres penes. Els que vivim a pagès estem acostumats a conviure amb l’economia d’intercanvi: cireres per enciams, tomàquets per pebrots, etc.. també coneixem el secret d’una bona collita i la disposició ideal de les canyes a les tomaqueres; així doncs, aquests llibrets potser seran més útils pels que viuen a ciutat i es volen fer un hortet al terrat o bé lloguen un trosset de terra a les afores, si és que tenen la sort de viure en una ciutat que tingui afores, clar. El complement ideal és l’imprescindible i clàssic neorural: el horticultor autosuficiente de Jean Seymour.
Aquesta és una publicació -aquí hi trobareu una interessant ressenya històrica- on hi ha una gran part dedicada a les festes i fires de tot l’any (per exemple s’hi poden trobar curiositats catòliques com que novembre és el mes dedicat a les ànimes del purgatori) i un altra, la més interessant que informa del millor moment per plantar les patates o de les condicions ideals de la terra per que creixin els espàrrecs. Són útils consells sobre el camp, l’hort, el jardí, els arbres fruiters i fins i tot l’aviram pels que no son estrictament vegetarians.
El més emprenyador d’aquests llibres i per això figura en aquesta secció és l’hora de folrar-lo. Les tapes són de paper, prim com una mala cosa, suposo que deu ser el mateix que s’utilitzava fa 149 anys i es dificilíssim poder subjectar les tapes (si no és amb les dents i això pot deteriorar alguna pàgina) per poder aplicar-li el cel•lo. D’altra banda està tan atapaït de informació que resulta difícil trobar un espai en blanc per encastar-hi el segell de la biblioteca i com que gairebé no té llom, per fixar-hi la signatura es necessita un gran exercici d’imaginació.
Aquest és el meu consell d’avui: contra la crisi, enciams per cireres.
Que dolenta, Matilde! Ni tan sols amb una dotzena de birres crec que em puguis inocular aquest mal vici! Ja em venen esgarrifances... (moltesgràciesperxòsagraeixlintenció)
ResponEliminaSaps, això de que tan presumiu de pagès no sé si creure-m'ho... Molt, molt dir, i després no distingiu un pebrot d'una albergínia.
.Matilde, Matilde,....no és per res veí, però el que et fa la dedicatoria sóc jo,... i després de la patinada vols que t'expliqui la diferència d'un pebrot amb una alberginia?
ResponEliminaOsti, hauríeu de firmar amb lletres més grans i amb colorins i tot! O potser m'hauria de pendre tres tallats abans d'obrir l'explorador!
ResponEliminaAra que ho dius, ja pensava: la Matilde tan dolça... no pot ser capaç de ser d'aquesta manera... tan... tan... punyetera!
Em sento tan malament, que si vols em pots explicr les diferències entre un pebrot i una albergínia... baaah, folraré un parell de llibres i tot!
Ai, Veí, dolça, dius...El que fa la virtualitat, perlamordedéu! Recorda que la meva sèrie favorita es The Sopranos. I la meva pel·li: la segona part d'El Padrino.
ResponEliminaUna vegada un em va dir que era una mala mujer, valga la redundancia. (Au, traca per l'escamot lila!!).
Això sempre ho diuen les dones que pretenen ser una Bacall i a la llarga no són altra cosa que un turronet de sucre. No cal que t'hi esforcis, que el resultat és contraproduent.
ResponEliminamare meva! la Bacall és DÉU! ni mental·la Veí :D
ResponEliminael dia de folramenta del calendari del pagès aviseu, que ni que sigui pagant entrada això no m'ho perdo :) i, per cert, això del bescanvi és una solució molt intel·ligent al davant de la crisi :)
jo sé cosir vores dels pantalons, algú té un cirerer?
jo, dos; un de cor de colom i l'altre de primerenques, d' aquest darrer ja n'he bescanviat tota la producció...més de 10 kilos,una verdadera meravella vermella. De les de cor de colom encara en queden, si vols te'n guardo unes miques, però la llàstima és que jo també se cosir bores de pantalons, què més saps fer Clidice?....
ResponEliminaui Robert! que jo sóc muhé pa un pobre, que lo mimmo te planxo un güebo que te frio un pantalón :) també sé sargir mitjons, fer canalons, canviar aixetes de cuina ... :) i per unes cireres jo ma-to! ^^
ResponElimina..i recomanar llibres preciosos (demà m'hi poso per sobre el manuscrito encontrado en zaragoza i serà el proper llibre del club de lectura del meu poble, gràcies)i fer programes d'arradio,..així m'agrada la gent multidisciplinar. El què emprenya és que les cireres cor de colom es fan malbé molt aviat, a veure si te'n faig un pot en corserva i te'l guardo per quan em convidis al correbirra (es deia així) del teu poble...
ResponEliminano hi pateixis, crec que podré sobreviure :) i és correbars, però jo no hi puc anar :( coses d'aquelles de tenir una edat, fer política i haver de fer veure que una és persona seriosa, ai! si sabessin! ;) quan pugi a Vic et convido a gin-tònics i arreglat :)
ResponElimina...és a dir que si mai m'arribo al correbars no t'hi trobaré?,
ResponEliminagin-tònics, en plural,...yeah!!!! i jo et convidaré a productes de la terra.
i qui donaria alguna cosa per bons consells sobre llibres per llegir?
ResponElimina...em sembla Lluís, que ens fotriem de gana...
ResponElimina