Thompson, Jim Thompson

Encara fumegen els canons de la gran guerra, però no ens podem quedar aquí, palplantats. Hem de passar via a abandonar la trinxera, que les circumstàncies exigeixen un canvi radical d'escenari. Acabarem la temporada amb una novel·la negra, negríssima. I dura, que aquí no cal cap guerra per trobar el pitjor de la condició humana. Res de flors i violes. Res de res.
Hem d'anar cap a Pottsville. Un lloc tranquil. 1280 habitants.

*******

Jim Thompson

Anadarko, Oklahoma, 1906-Huntington Beach, Califòrnia, 7 d'abril de 1977. Periodista i col·laborador de PULPS (The True Detective Magazine), havia exercit diferents oficis, reflectits després a les seves novel·les, com els de cambrer d'hotel, recol·lector, camioner, expert en explosius per a companyies de petroli, vigilant armat, venedor ambulant...Es va casar a Marysville, Kansas, l'any 1931. Quan escrivia a diaris, la seva actitud crítica i el seu pensament marxista l'havien obligat a fugir literalment d'alguna població. El seu nom va figurar a l'extensíssima llista de possibles comunistes presentada pel guionista Martin Berkeley durant la cacera de bruixes i registrada amb data 19 de setembre de 1951 segons acta oficial del Congrés dels Estats Units; Thompson, tanmateix, era tan poc conegut a Hollywood aleshores que, o bé no se'l va posar a cap "llista negra" dels estudis, o bé en fou esborrat, o bé ningú va tornar a recordar-se'n; en anys molt pròxims, quan encara estaven proscrits els "black listed" (si més no oficialment) del treball cinematogràfic, Thompson aparegué com a guionista als títols de crèdit de dues pel·lícules de Stanley Kubrick, The Killing (1956, Atraco perfecto) i l'antibèl·lica Paths of Glory (1957, Senderos de gloria).

Altres treballs de Thompson per al cinema (per exemple, una adaptació de The Gateway per a Peter Bogdanovich) no van obtenir viabilitat. En els darrers temps de la seva vida aparegué com a actor en el film de Dick Richards sobre la novel·la de Raymond Chandler Farewell My Lovely (1975, Adiós, muñeca); es diu que li van oferir el paper per ajudar-lo a pal·liar les seves desgràcies econòmiques, que ja arrossegaven una història llarga i complicada. Segons aquesta història, Thompson havia escrit una bona part de la seva obra per encàrrec, fins i tot suggerint-li el tema i proposant-li treballs tan substancialment alimentaris com novel·litzacions de pel·lícules (The Undefeated, 1969, i Nothing but a man, 1970) i del concepte bàsic d'una sèrie de televisió (Ironside, 1967); aquests encàrrecs devien correspondre a l'etapa del seu darrer canvi de residència, des de Nova York a Califòrnia.

Malgrat que l'obra de Thompson es va desenvolupar principalment en el camp de les edicions populars, constitueix una producció personal en un alt grau, tot sovint autobiogràfica, amb reflexos insistents de la seva vida familiar (la figura del pare, els problemes conjugals), individual (alcoholisme, erotisme, oficis), i dels escenaris que va trepitjar, Oklahoma, Texas, Nebraska, Califòrnia. D'altra banda, el món social que més sedueix Thompson és el de la Depressió, la qual cosa adjectiva sovint la seva obra com una reflexió sobre el passat. És obvi que la seva escola literària és la dels "tough writers", la dels escriptors durs dels anys trenta (James M. Cain, Horace McCoy, Don Tracy); allí troba les bases del seu realisme crític radicalitzat i de les seves incursions per la psicologia criminal, evolucionades cap a un escepticisme cruel i una desesperança violenta. La destrucció de les cèl·lules que componen la vida social, des del mateix individu fins a l'organització col·lectiva, passant per l'existència familiar, són claus d'una obra els acords lírics majors de la qual s'ubiquen en els itineraris iniciàtics i en la fugida als espais oberts.

Diccionari de la novel·la negra nord-americana. Xavier Coma. Edicions 62, 1985. P. 177-179.