dimecres, 21 de juliol de 2010

el gran libro de la costura

Alison Smith. El Gran Libro de la Costura: más de 300 técnicas paso a paso, 18 proyectos creativos, nuevas ideas de confección básica y profesional. Drac, 2009.

A la contraportada ja diu que aquest llibre està destinat a convertir-se en una obra de referència imprescindible, dirigit tan als que es volen iniciar en el noble art de la costura com als que ja tenen experiència o són professionals de la confecció. Les il•lustracions són perfectes per seguir el procés pas a pas.

L’obra està dividida en tres grans apartats:
-Eines. Que engloba tots els estris necessaris, per aprendre de forma senzilla a utilitzar-los correctament tant per quan es cus a màquina com a mà.
-Tècniques. Més de 300, explicades pas a pas amb fotografies detallades. A més, inclou consells, idees i alternatives per a variar els models originals i aconseguir perfectes resultats.
-Projectes. 18 projectes de moda de diferents peces de roba per a gent gran i per a petits amb els que podrem aprendre a confeccionar qualsevol cosa que ens proposem.

L’autora Alison Smith fou professora d’art i moda tèxtil abans de convertir-se en directora de Tèxtils en una de les principals escoles de Birmingham; més tard va fundar la seva pròpia marca (Fabulous Fabric) i una de les escoles de costura més prestigioses del Regne Unit, en la qual s’organitzen cursos i tallers sobre tots els aspectes relacionats amb la confecció.

8 comentaris:

  1. Ai, que em trenc, Mitch. La ressenya està molt bé, ara el que m'ha arribat al cor és l'etiqueta que li has assignat. Au, al costat mateix d'Així parlà Zaratustra, posem per cas. I em fa que t'ho agrairà molt, el tal Zara (etc.), que de cosir i cantar re de re, crec.

    ResponElimina
  2. ..i ho dic sense cap mena d'ironia, crec que és tant important aquest llibre com, per exemple, la crítica de la raó pura de kant i també que el que cites de nich.....

    ResponElimina
  3. Doncs mira que et dic, no em faria cap mal llegir-lo que és una part de la meva cultura que tinc molt poc explorat. Només em fa una mica de por acabar com el Lagerfeld aquell.

    ResponElimina
  4. Doncs, au, Allau, a posar fil a l'agulla!

    Jo no en sé, de cosir (ni de cantar; això encara em sap més greu). No sé què fer, amb una agulla a la mà, tret de clavar-se-la a un nino, és clar. Però això ja és una altra història.

    ResponElimina
  5. Doncs mira què et dic, que el Robert ho ha classificat molt bé. Segurament l'Alison ha ajudat més gent que en Friedrich.
    Sobre el perill d'acabar-s'hi enganxant, és relatiu, però no se sap mai. A veure si en Robert i jo acabarem con en Vitorio i en Luchino.

    ResponElimina
  6. ..O Devota & Lomba o Ramón y Cajal!!!!

    ResponElimina
  7. ..gràcies Lluís Bosch, Allau, pels comentaris.

    ..a mi m'ha agradat molt i em fa molt servei perquè la meva aspiració és ser valid tant per..un fregao como para un descosio. Algun dia espero mostra-vos com se cosir els botons que cauen, ni es nota que hagin passat per les meves mans....si us he de ser sincers, el que més em costa es posar fil a l'agulla, perquè, per suposat, mai compraré una màquina per enfilar, això mai.

    ResponElimina
  8. Jo te veo, més aviat, roto que fregao.

    ResponElimina