![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbCTl6NHqhkcxFpcQ0TP0w0ChgwwXQN5KNyFPfB3HGgQiDUMKjNQmy342TUqm_Cd5FXssS5KmWwvNawsMmWCrC0g-2Nq62UbJGHAI5q5KGEQcHhyrIZnd-nB72-tFKUj_zaORwrSLXfEs/s400/Papiroflexia_%2520Vicente%2520Palacios_%2520Salvatella.jpg)
Aquesta vegada l’editorial Salvatella l’ha reeditat en un format apaïsat difícil de folrar. Més que difícils, aquests llibres apaïsats necessiten molt plàstic i és un dispendi exagerat haver-los d’escobertar.
Les il·lustracions dels models són les mateixes que en edicions anteriors, però en aquesta ocasió els treballs estan disposats en nivells de dificultat, essent l’1 el més senzill i el 4 el més complicat.
Un perfecte acompanyant per les caloroses tardes d’estiu sobretot en aquest període en que els ressorts i els allotjaments rurals estan pels núvols.
Contra la crisi, dinosaures de paper.
Vicente Palacios. Papiroflexia. Salvatella, 2009.
Veig que segueixes en la línia dels llibres útils, i penso que fas molt bé. A més a més, ja veig que vas regant les plantes. Salut!
ResponEliminaQuina obsessió amb el folro!!
ResponEliminaSi pogués, em faria un avió de paper, m'enfilaria i em deixaria portar pels esgarips del vent. N'hi ha de mida humana?
..gràcies Lluís,
ResponElimina..veí, no és obsessió (ens pots estar segur) és una altra cosa més prossaica.
Estàs molt misteriòs últimament, Robert...
ResponElimina