una historia conmovedora, asombrosa y genial de Dave Eggers

Dave Eggers. Una historia conmovedora, asombrosa y genial. Traducció de Pepa Linares. Planeta, 2001.

Poca cosa podré dir d’aquesta novel•la que no hagi estat dita aquí abans i millor per l’admirable bloc espai de llibres; només si de cas, que és un d’aquells llibres que vas acabant de llegir a poc a poc perquè et sap greu que s’acabi.
Primer de tot vull dir que el títol original a heartbreaking work of staggering genius potser mereixeria una altra traducció doncs penso que evoca quelcom que es perd en la seca enumeració en que s’ha transformat.

Abans de començar l’autor sembla advertir-nos (en una paròdia de la hipertextualitat) del que ens trobarem al llibre, i ho fa als crèdits del copyright, a l’índex, a les pàgines d’agraïments i al prefaci on ens ofereix unes normes i suggeriments per gaudir d’aquesta obra; normes i suggeriments, d’altra banda, que qualsevol lector amb criteri rebrà com el que escolta ploure amb un somriure als llavis. Sembla que tingui la necessitat d'adelantar-se a les reaccions dels lectors i també sembla que es vulgui justificar dels recursos estilístics que ha triat. Fins i tot hi ha una llista de metàfores emprades (fart de riure).

L’autor ha elaborat una obra de ficció, nominada al Pulitzer, amb retalls de la seva vida; un dels Eggers, cronològicament el tercer dels fills, hiperactiu, intel•ligent, ambiciós i considerat (per ell mateix) com un dels millors llançadors mundials de frisbees es fa càrrec del petit dels germans dies després de la mort gairebé consecutiva del pare i la mare. L’obra ens relata, amb una veu excepcional, els temps immediatament posteriors a la mort dels progenitors i s’hi inclouen fets reals d’ Eggers com el primer intent d’editar una revista i etc. M'ha semblat una evocació tragicòmica de la familia, m'imaginava la cara dels lectors com queden les cares de la gent quan expliquen un acudit i no li fa gràcia a ningú. El capítol més (pressumptament) autobiogràfic és una entrevista que li fan al narrador durant la selecció de participants per a un programa de TV. on s'expliquen intimitats personals en horari de primetime.

Des de la biblioteca us el volem recomanar perquè estem segurs que us agradarà tant que us trencarà el cor sobretot si us podeu alliberar de l'olor de resclosit que ja fa el paper només nou anys després de ser editat.
Eggers, entre altres coses, és editor de McSweeney’s una revista literària molt prestigiosa que edita autors que “se atreven a correr riesgos”. Però també és el creador de quelcom encara molt més (segons la meva opinió) important, el projecte 821 València (actualment amb seus a Nova York, Seattle , Los Angeles entre altres ciutats d' EUA,) fundat per Eggers el 2002 amb la intenció d’oferir suport editorial i creatiu als joves d’entre 12 i 18 anys que tenen ganes d’escriure.