charles dickens, segons la gec

(Landsport, Hampshire, 1812 – Gadshill, Kent 1870)

Novel•lista anglès. Fill d’un funcionari, la seva infantesa fou trista a causa dels problemes econòmics i afectius, fonts de la seva futura obra narrativa. Treballà en una fàbrica de betum, però una herència rebuda pel seu pare –que havia estat a la presó- li permeté d’anar a l’escola i, posteriorment, de treballar a casa d’un advocat. De petit llegí Cervantes, Fielding i Smollett. Fou corresponsal del “Morning Herald” (1831) al Parlament. El 1833 publicà una narració costumista al “Monthly Magazine” i, més tard, unes altres al “Morning Chronicle”. Aquestes narracions foren reunides en dos volums: Sketches by Boz (Esbossos de Boz, 1836). El 1836 es casà amb Catherine Hogarth, filla del director del “Morning Chronicle”. El 1837 els editors Chapman i Hall li proposaren de redactar els epígrafs d’una sèrie de dibuixos que narraven la grotesca història d’un club de caçadors. Aquest fou l’embrió de The Posthumous Papers of the Pickwick Club, publicats en fullets, del 1836 al 1837). Simultàniament, i també en fullets, publicà The Adventures of Oliver Twist, on és perceptible un canvi de to narratiu: l’humor jovial pre-victorià de Pickwick dóna pas a una ambientació tètrica i melodramàtica, com si el coneixement de la vida fos més plàstic –i fins i tot tàctil- que abstracte o “adult”, i els personatges restessin deformats com màscares caricaturesques creades per les pupil•les horroritzades d’un nen. Més tard escriví The Life and Adventures of Martin Chuzzlewit (1843), resultat d’un viatge als EUA. El cicle de Nadal començà amb Christmas Carol (Cançó de Nadal 1843) i continuà amb The Chimes (El carilló, 1845) i TheCricket of the Hearth (El grill de la llar, 1846).
Escriví altres novel•les (Dombey and Son, 1848; David Copperfield, 1849; A Tale of Two Cities, 1859; Hard Times (Temps difícils, 1854), en què manifesta la distanciació crítica de l’autor davant els resultats més negatius de la filosofia capitalista, sorgida amb la revolució industrial. El 1858 se separà de la seva muller, però tampoc no trobà l’equilibri sentimental, i aquesta inestabilitat es filtrà a The Great Expectations (Les grans esperances, 1861), possiblement la seva obra més madura.
Durant l’última etapa de la seva vida alternà la creació literària amb lectures de les seves novel•les, i l’excés d’activitat li malmeté la salut. Deixà inacabat The Mistery of Edwin Drood. La narrativa de Dickens manifesta un cert desendreçament en la composició, un afany per complaure el gran públic –servitud lògica en la novel•la vuitcentista-, uns personatges excessivament rígids i un moralisme aclaparador. No obstant això, s’imposà amb mèrits propis –fins a esdevenir una de les màximes figures de la novel•la burgesa- per la seva generosa ironia, el minuciós estudi dels ressorts psíquics i socials de la nova classe mitjana britànica i l’estranya vitalitat, realista i fantasmagòrica alhora, que nodreix els seus relats. Foren traduïdes al català per Josep Carner les seves obres Una cançó nadalenca (1918), Pickwick (1931), Les grans esperances de Pip (1934) i David Copperfield (1964).


GEC. [Laureà Bonet]

PS: GEC no és l'acrònim de Grans Esperances Catalanes. Consti.

************

La imatge de Dickens que presideix la part dreta d'aquest bloc des de fa un parell de mesos, us porta, de dret, als apunts de temàtica dickensiana publicats per l'Allau a The Daily Avalanche. Hi trobareu Dickens en i al detall. Recordeu que en el món dels blocs (com a la Biblia), els primers són els últims i els últims, els primers (Mt. 19, 30-20, 16).