dimecres, 8 de setembre de 2010

charles dickens, segons la gec




(Landsport, Hampshire, 1812 – Gadshill, Kent 1870)

Novel•lista anglès. Fill d’un funcionari, la seva infantesa fou trista a causa dels problemes econòmics i afectius, fonts de la seva futura obra narrativa. Treballà en una fàbrica de betum, però una herència rebuda pel seu pare –que havia estat a la presó- li permeté d’anar a l’escola i, posteriorment, de treballar a casa d’un advocat. De petit llegí Cervantes, Fielding i Smollett. Fou corresponsal del “Morning Herald” (1831) al Parlament. El 1833 publicà una narració costumista al “Monthly Magazine” i, més tard, unes altres al “Morning Chronicle”. Aquestes narracions foren reunides en dos volums: Sketches by Boz (Esbossos de Boz, 1836). El 1836 es casà amb Catherine Hogarth, filla del director del “Morning Chronicle”. El 1837 els editors Chapman i Hall li proposaren de redactar els epígrafs d’una sèrie de dibuixos que narraven la grotesca història d’un club de caçadors. Aquest fou l’embrió de The Posthumous Papers of the Pickwick Club, publicats en fullets, del 1836 al 1837). Simultàniament, i també en fullets, publicà The Adventures of Oliver Twist, on és perceptible un canvi de to narratiu: l’humor jovial pre-victorià de Pickwick dóna pas a una ambientació tètrica i melodramàtica, com si el coneixement de la vida fos més plàstic –i fins i tot tàctil- que abstracte o “adult”, i els personatges restessin deformats com màscares caricaturesques creades per les pupil•les horroritzades d’un nen. Més tard escriví The Life and Adventures of Martin Chuzzlewit (1843), resultat d’un viatge als EUA. El cicle de Nadal començà amb Christmas Carol (Cançó de Nadal 1843) i continuà amb The Chimes (El carilló, 1845) i TheCricket of the Hearth (El grill de la llar, 1846).
Escriví altres novel•les (Dombey and Son, 1848; David Copperfield, 1849; A Tale of Two Cities, 1859; Hard Times (Temps difícils, 1854), en què manifesta la distanciació crítica de l’autor davant els resultats més negatius de la filosofia capitalista, sorgida amb la revolució industrial. El 1858 se separà de la seva muller, però tampoc no trobà l’equilibri sentimental, i aquesta inestabilitat es filtrà a The Great Expectations (Les grans esperances, 1861), possiblement la seva obra més madura.
Durant l’última etapa de la seva vida alternà la creació literària amb lectures de les seves novel•les, i l’excés d’activitat li malmeté la salut. Deixà inacabat The Mistery of Edwin Drood. La narrativa de Dickens manifesta un cert desendreçament en la composició, un afany per complaure el gran públic –servitud lògica en la novel•la vuitcentista-, uns personatges excessivament rígids i un moralisme aclaparador. No obstant això, s’imposà amb mèrits propis –fins a esdevenir una de les màximes figures de la novel•la burgesa- per la seva generosa ironia, el minuciós estudi dels ressorts psíquics i socials de la nova classe mitjana britànica i l’estranya vitalitat, realista i fantasmagòrica alhora, que nodreix els seus relats. Foren traduïdes al català per Josep Carner les seves obres Una cançó nadalenca (1918), Pickwick (1931), Les grans esperances de Pip (1934) i David Copperfield (1964).


GEC. [Laureà Bonet]



PS: GEC no és l'acrònim de Grans Esperances Catalanes. Consti.


************


La imatge de Dickens que presideix la part dreta d'aquest bloc des de fa un parell de mesos, us porta, de dret, als apunts de temàtica dickensiana publicats per l'Allau a The Daily Avalanche. Hi trobareu Dickens en i al detall. Recordeu que en el món dels blocs (com a la Biblia), els primers són els últims i els últims, els primers (Mt. 19, 30-20, 16).

14 comentaris:

  1. De l'article aquest em molesta per inexacta i tòpica la menció a l'infantesa trista i la fàbrica de betum. Dickens va néixer a una família de classe mitjana i no va tenir una infantesa particularment trista. Tampoc va haver d'esperar una herència per començar anar a escola. A la fàbrica de betum hi va passar 6 mesos, quan tenia 12 anys, i el motiu foren els deutes del seu pare.

    "Martin Chuzzlewit" no fou el resultat del seu viatge a Amèrica, encara que aprofità algunes experiències americanes per escriure-la.

    I per què la GEC només menciona Carner? Pau Romeva va traduir molt bé "Oliver Twist" i també "Bernabeu Rudge".

    ResponElimina
  2. A Carner, ni me lo mientes, si et plau, Allau...Espero un cop de valor (i quatre gintònics) per deixar anar la meva indocumentada opinió sobre la seva traducció
    I gràcies per les puntualitzacions.

    ResponElimina
  3. Fes, fes. Jo ja tinc escrit el que en penso, però com que vaig de cronològic, això no sortirà fins l'octubre o novembre...

    ResponElimina
  4. Sempre m'ha fascinat la prosa de les enciclopèdies, aquest estil desapassionat i funcional però amb una sintaxi especial. Li trobo un no sé què, la veritat. Fins i tot em venen ganes d'escriure una novel·la amb aquesta forma. La primera frase és d'una bellesa estilística corprenedora:
    "Fill d'un funcionari, la seva infantesa fou trista".
    No és sublim, això?

    Ara imaginava que si Cervantes hagués estat redactor d'enciclopèdies, hauria arrencat el seu Quijote:

    "Nacido en un pueblo manchego, quemaba libros en su chimenea".

    ResponElimina
  5. Lluís, doncs m'havia passat per alt...ara que ho dius...Sí, homèric!!

    Ah, i si parlem de proses al·lucinants, no podem deixar d'esmentar la dels passants de notari.
    "fulana de tal i sotanu de qual, casats entre sí", diuen per a dissipar l'equívoc, per exemple...

    I un repte. Què diria el nostre redactor d'enciclopèdies de:

    "Essent Pírrip el nom de llinatge del meu pare, i Phílip el meu nom de fonts, la meva llengua d'infant no reeixí a fer d'ambdues paraules res de més llarg o més explícit que Pip."

    Que Carner t'agafi confessat!

    ResponElimina
  6. un àngel custodi8/9/10 12:42

    Passa la cabra, Lluís, que és un repte-trampa!!!

    ResponElimina
  7. Tu, calla i jau, pepito grillo dels trons!!

    ResponElimina
  8. un àngel custodi8/9/10 13:19

    Quines maneres, perlamordedéu, quines maneres!

    ResponElimina
  9. Pipí?
    O et refereixes al nen de Grans esperances? (El conec per un còmic de quan era petit). El recordo perquè em xocava molt que un protagonista es digués Pip. Mira que són raros aquests anglesos, quin sentit de l'humor més ximplet...!

    ResponElimina
  10. Pip, Lluís, Pip, PIIIIIIIP...no despipstis....!

    ResponElimina
  11. la srta. Krabappel8/9/10 14:19

    rrrrrrrriiiing!
    Au, nois, cap a dintre, que s'ha acabat l'hora del pati.

    ResponElimina
  12. Veí de les Corts8/9/10 15:37

    El tinc pendent a Dickens; només m'he llegit els contes de nadal... I és clar, el meu esperit nadalenc està més aviat soterrat sota un munt de runes.

    Aquest setembre sembla que aprofiti menys el temps que mai; no m'arriba ni per llegir-vos el bloc... Ai, semblo un funcionari...

    ResponElimina
  13. Doncs mira, Veí, fins fa ben poc estàvem igual, que jo tampoc havia passat mai del conte de nadal, i ja veus. Tot arribarà, noi, que mentre hi ha VISA hi ha esperança, com deia aquell. Pensa que és la darrera cosa que es perd, una mica després de l'oremus.
    [Ah, i com que et vull bé, procura no llegir gaire el bloc. Pot ser contraproduent. Al menys fins que en Mitchum torni de vacances. Creu-me]

    ResponElimina
  14. Veí de les Corts10/9/10 11:29

    No, dona, no; com ha de ser contraproduent. Tot el contrari!

    ResponElimina