de pip a handel

"Vaig regraciar-lo, i li vaig dir que ho compliria. I, en canvi, li vaig fer saber que el meu nom de fonts era Phillip.

-No m'afecciono amb aquest nom -feu ell, tot somrient-, perquè sembla del noi moral d'un llibre de lectura, que era tan peresós, que va caure dins un estany, o bé tan gras, que no va poder mirar més enllà dels seus ulls, o bé tan avariciós, que va tenir desada la seva coca fins que els ratolins la hi menjaren, o tan determinat d'abastar un niu, que se'l van cruspir uns óssos que vivien per aquells mateixos topants. Ja us diré què em faria goig. Estem amb tanta harmonia i vós heu estat ferrer...Què us recaria?

-No em recaria res que vós em proposéssiu vaig respondre-, però no veig pas on aneu.

-Us recaria Handel com a nom íntim? Hi ha una encisera peça de música de Handel que es diu el Ferrer Harmoniós.

-M'agradaria molt.

-Aleshores, estimat Handel -féu ell tot girant-se en obrint la porta-, veu's aquí el dinar, i us he de pregar que segueu a cap de taula perquè vós sou qui el proveïu."

Charles Dickens. Grans esperances. Proa, 2008. P. 214.