dickens, segons zweig

Aquesta és la grandesa immortal de l’obra terrenal, massa terrenal i tot, de Dickens: dins seu té sol, el qual resplendeix i escalfa. No s’han de qüestionar les obres mestres simplement per la seva intensitat, ni per les persones que hi ha al seu darrera, sinó també per la seva expansió en efectes sobre les masses. I de Dickens es podrà dir, com de ningú al nostre segle, que va multiplicar l’alegria del món. Milions d’ulls han brillat per les llàgrimes arran dels seus llibres, a milers de persones que havien oblidat de riure, els ho va recordar de nou. La seva repercussió ha arribat molt més enllà de l’àmbit purament literari. Hi va haver gent rica que, en llegir els fragments dels germans Chereby, va repensar-s’hi i va crear fundacions; els durs de cor van entendrir-se; queda garantit que els infants van rebre més almoines pel carrer quan Oliver Twist va publicar-se; el govern va millorar els asils i va controlar les escoles privades. Gràcies a Dickens, a Anglaterra ha augmentat la compassió i la bona voluntat, així com el destí no ha estat tan sever per a molts i molts pobres i desgraciats. Sé que aquests efectes singulars no tenen res a veure amb la valoració estètica d’una obra d’art. Però són importants perquè demostren que qualsevol gran obra traspassa el món de la fantasia –on qualsevol voluntat creativa pot passejar-se tanmateix lliurement i a meravella- i també produeix canvis al món real. Canvis essencials, visibles i, després, pel que fa a la temperatura de sentir sensacions. Al contrari dels escriptors que demanen atenció i consol per a ells mateixos, Dickens augmenta el goig de la seva època i accelera la circulació de la seva sang. El món és més clar d’ençà del dia en què el jove estenògraf del Parlament agafa la ploma per escriure sobre la gent i sobre els destins. Va salvar la gaubança del seu temps i, a les generacions posteriors, el geni jovial d’aquella merry old England, l’Anglaterra entre les guerres de Napoleó i l’imperialisme. Després de molts anys encara es tombarà la vista enrera, en aquest món aleshores patriarcal, amb els seus oficis curiosos i ja perduts, esmicolats al morter de la industrialització, i potser es desitjarà tornar a aquesta vida innocent, plena d’alegries senzilles i apaivagades. Dickens ha creat poèticament l’idil·li d’Anglaterra –aquesta és la seva obra. Més val no menysprear gaire aquest estat de satisfacció, enfront dels projectes més poderosos.

Stefan Zweig. "Dickens". A: Tres mestres: Balzac, Dickens, Dostoievski. La llar del llibre, 1989. P.83

****

Aquest mes, dedicat a les esperances i a Dickens, no em puc treure del cap allò d'entre tots ho farem tot. Torno a enllaçar un apunt de l'Allau, on ens parla, precísament, d'aquest llibre de Zweig. La nostra particular dickensiana, aquest anar i venir de ca l'Allau a casa nostra, aquest petit experiment és, amb permís d'en Leb, fantabulós i punt