dijous, 16 de setembre de 2010

la sra. esperança parèmies i cia.

Qui ha perdut l'esperança, ha perdut també la por.
Artur Schopenhauer


Bones esperances i males anyades · Esperança, cor de pansa · Esperances i promeses, mal fundades o no ateses · L'esperança és verda, i el verd és menjar dels ases · L'esperança i la paciència són dos remeis de gran potència · Qui viu d'esperança, se mor de fam · Qui espera, delera · Dels qui esperen a demà, algú no hi arribarà · Espera i esguarda · Mentre hi ha vida, hi ha esperança · Més val esperar que tard arribar · Qui viu esperant, mor cagant · Esperar-ho com una ànima un parenostre · Esperar amb candeletas · Esperar, com qui espera el messies · Esperar a collet · Viure d'esperances · Perdre-les · Estat de bona esperança · Esperança de vida · Esperança matemàtica d'una variable aleatòria discreta X · Esperança Aguirre · Esperanceta Trinquis · Esperar assegut · Sala d'espera · Tenir espera · Fer cua · Llista d'espera · Compàs d'ídem · Estar en capella · Fer-s'hi vell, esperant · \mu = E[X] \,\! .


Apunt patrocinat pel bloc Raons que rimen.

17 comentaris:

  1. M'he descuidat la dedicatòria:
    "A Mitchum, màster en espera".

    ResponElimina
  2. m'agrada la d'en schopen ^^

    ResponElimina
  3. Esperanceta Trinquis, personatge de la Ronda de Mort a Sinera.

    ResponElimina
  4. agh! la segona vegada aquesta setmana que algú esmenta la Trinquis! això és un déjà vu en tota regla! :P

    ResponElimina
  5. Dit i fet. La Trinquis era bevedora?

    ResponElimina
  6. siiiiii "La Trinquis, l'Esperanceta Trinquis, era una captaire, molt bruta, quasi nana i alcoholitzada que vivia en una cova als afores de Sinera i sovint patia la crueltat del més joves que l'apedregaven. Un matí d'hivern la varen trobar morta, coberta de neu, prop de la via del tren. La Trinquis protagonitza molts fragments espriuans i esdevé paradigma de la trista condició humana. Diuen que era un dels personatges preferits de Salvador Espriu." d'aquí

    ResponElimina
  7. Em cal un matemàtic capaç de llegir la fòrmula. Està en joc la naturalesa de la meva inexistència.
    Mu igual...

    ResponElimina
  8. Mentre hi ha trinqui, hi ha esperança. Hip

    ResponElimina
  9. Ai la Trinquis! va apareixent en una colla de contes, i també tinc entès que l'autor li tenia debilitat. En canvipel què fa a la fórmula, no puc dir ni MU.

    ResponElimina
  10. ...gràcies mils MU, les meves, d'esperances, són més grans a mida que em faig vell...
    per cert, he programat un video musical per diumenge....

    ResponElimina
  11. Anda, la fórmula és aguda d'accent? Jo no sé quin català parlo. Per fer aquesta O, obro una bocassa...

    ResponElimina
  12. Oido cocina, Mitch!!
    [Pel que fa al llibre, passo per la pàgina 200. M'ha costat molt d'arribar-hi, ha set feixuc. Mooolt feixuc. Ara començo a xalar de valent. Fins i tot m'agrada el carnerià!!No és broma.
    Ahir va venir l'Onte i em va dir que ella, la Maria i l'amiga de la Maria de cuyo nombre no puedo..., han desistit. Quin greu!! perquè no és Dickens qui les ha fetes fugir com esperitades, no. És Carner. I això m'ha fet peneta, ves. I m'ha fet rumiar]

    ResponElimina
  13. Si resulta que només me l'he llegida jo, potser caldrà cancel·lar el bolo. O fer una sessió de "cuenta cuentos".

    ResponElimina
  14. I ca, Allau! En Robert, en Pere G. i la Isábena, ja han fet el cim. A la Mar, em consta, li falta un pensament i prou. Jo d'aquí al 28, cremo el vestit de núvia de la vella Havisham, engego a pastar fang l'escalfabraguetes de l'Stella i, en Pip, que ja s'haurà casat amb la Biddy, em fa padrina del seu darrer fill. Pol es diu el nen. Què dic Pol..., Pop, el nen es diu POP.

    Ni se t'acudeixi cancel·lar el bolo!

    [Crec que l'amiga de la Maria és diu Esther. Sí.
    De la resta de sospitosos habituals no en tinc notícia]

    ResponElimina
  15. antipàtic antitòpic impertinent16/9/10 17:12

    Sembla que tingueu por del català de Carner. Tan difícil és ?? No serà que llegiu massa El Periòdico en catanyol ???
    Dickens serà molt bon escriptor i tot el que volgueu, però els seus arguments plens d'orfes desvalguts, familiars desapareguts que reapareixen al final, bondadoses tietes/àvies/protectors, cruels padrastres castigadors, jueus entabanadors (Uriah Heep, Scrooge), noietes entre carrinclones i seductores, etc...jo els trobo insofribles.

    ResponElimina
  16. a.a.i., per dir-te antitòpic, Déu-n'hi-do! Però només vull comentar el que no és opinable: ni Uriah Heep ni Ebenezer Scrooge eren jueus. L'únic jueu entabanador és el Fagin d'Oliver Twist. A "Our mutual friend" hi apareix el jueu Riah, però és una bellíssima persona.

    ResponElimina
  17. hmmm...Hygrrrrr?? Por?, dius. I ca! Ignorància, que és sorda però,lamentablement, no muda,bffffffff...Pel que fa als orfes desvallllgbfff..., doncs, mira, què vols...zumzuuummmzum...individus...bfffgrrrr..maldecaps...bffff...existencials...zuuuuuuum...depa sucatamboli...Dispensa, el teclat no va gota bé...grrrrrrrr...interferè...bipbipbip.
    tututut...tututut!!

    ResponElimina