-Oh, aquí hi ha una J -digué Joe-, i una O de primera i una E! Aquí hi ha una J i una O, i una E, Pip, i J-O-E fa Joe.
Mai no havia sentit que Joe llegís en veu alta cap text més dilatat que aquest monosíl·lab; i m'havia fixat a l'església el darrer diumenge, mentre jo distretament tenia capgirat el nostre llibre de pregàries, que semblava convenir-li tan bé com si hagués estat cap per amunt. Desitjant de valer-me d'aquesta avinentesa per a escatir si, quan alliçonés Joe, hauria de començar ben bé pel començament, vaig dir: -Ah! però, llegiu la resta, Joe.
-La resta, eh, Pip? -digué Joe tot considerant-la amb uns ulls lentament escorcolladors-. Una, dues, tres. Oh, hi ha tres Jotes, i tres Os, i tres Es, i tres J-O-E, Joes, en tot plegat, Pip!
Vaig decantar-me al damunt de Joe i amb l'ajut del meu índex li vaig llegir tota la lletra.
-Com confegiu Gargery, Joe? -vaig demanar-li amb un molest caient de protecció.
-No el confegeixo de cap manera -digué Joe.
-Però suposant que mai ho féssiu?
-És una cosa que us heu d'estar de suposar -digué Joe-. Encara que m'agradi llegir, i de quina manera!
-Us agrada, Joe?
-De quina manera! Deu-me -féu Joe- un bon llibre o bé un bon diari, i asseieu-me davant d'un bon foc, i mai no us demanaré cosa millor. Déu me val! -prosseguí, després de fregar-se una mica els genolls-, quan arribeu a una J i una O i una E, i dieu: "Aquí, al capdavall, trobeu J-O-E, Joe", quina lectura no és tan interessant!
Vaig deduir d'aquestes darreres paraules que l'educació de Joe, com el Vapor, encara era a la infantesa.
Charles Dickens. Grans esperances. Proa, 2008. P. 58-59.
Aquest és el meu Charles!!!
ResponEliminaquin fragment més deliciós! :) em demanaré un "Joe" per reis :P
ResponEliminaPerò que sigui un Joe Gargery, eh, Clidi.
ResponEliminaPer fi li fem una mica de justícia al llibre!
ResponEliminaTens raó, Allau, ja era hora.
ResponEliminaQuant a la samarreta, pse, què voleu que us digui, em sembla que parlaré amb en Leb i en Girbén. Segur que "me la broden"!!
ResponEliminaTalla S, una miqueta entallada, sí, gràcies, color negre.
A mi em passa el mateix, només llegeixo: V-E-I.
ResponEliminaPot ser la traducció una mica antiga, o m'he llevat un pel amorosit? Tal vegada, escric una tonteria com una casa. Si tot el llibre llueix com el fragment, em sembla que em costaria.
Ai, Veí, no em toquis el tema, que em perdo. És l'única traducció al català. LA TRADUCCIÓ, se n'ha de dir. Aquestes són les grans esperances de CARNERRRRR. Un festival noucentista!!! Un monument a la carneriana llengua. Au, va, de genolls.
ResponEliminaJa en parlarem.
Res, MU, que si la vols brodada prendré el tambor i m'hi poso, que no serà ni la primera ni la darrera.
ResponEliminaQuè prefereixes: punt llarg i curt? D'espina? El laboriós punt d'Orient? O tal vegada ja passaries amb una senzilla cadeneta?
mmmm...no sé, no sé...no m'hi entenc gens, Girb...Triaria el d'espina perquè em sembla que s'adiu més amb la meva constitució.
ResponEliminaClar que amb un dissenyet maco i nostra senyora serigrafia també m'arreglo, que no voldria jo...