Doncs he sabut l'òbit a través del vostre blog...! Vès per on, aquesta tarda m'ho relataran segur, perquè aquest home era conegut de la família i força proper. Entre moltes altres coses, el primer mestre de català que van tenir el pare i la mare.
També n'he sentit un grapat del Triadú. Històries precioses dels temps heroics de l'Escola Thau (a l'Anna la vaig conèixer fent COU al CIC i n'havia estat alumne molts anys), o sobretaules amb els sogres escoltant facècies de Cantonigròs (imagino que aquesta deu ser la connexió osonenca).
Suposem que sona el telèfon a la Biblioteca "Joan Triadú" i que el despenja una bibliotecària que està cobrint una baixa.
-Bon dia, sóc en Joan Triadú, voldria parlar amb... -Si home, i què més!!, talla la passavolant (un petonàs Núria!), convençuda que una biblioteca només pot ser batejada amb nom de ja finat. Crec recordar que li va penjar.
Era ell, i sempre més que ens va trucar, encetava la conversa amb un "Bon dia, sóc en Joan Triadú", encara no he traspassat...".
I ja està, sense panegíric, sense qüestionar si això o allò. Només aquell tip de riure i prou.
Doncs he sabut l'òbit a través del vostre blog...! Vès per on, aquesta tarda m'ho relataran segur, perquè aquest home era conegut de la família i força proper. Entre moltes altres coses, el primer mestre de català que van tenir el pare i la mare.
ResponEliminaTambé n'he sentit un grapat del Triadú. Històries precioses dels temps heroics de l'Escola Thau (a l'Anna la vaig conèixer fent COU al CIC i n'havia estat alumne molts anys), o sobretaules amb els sogres escoltant facècies de Cantonigròs (imagino que aquesta deu ser la connexió osonenca).
ResponEliminaSuposem que sona el telèfon a la Biblioteca "Joan Triadú" i que el despenja una bibliotecària que està cobrint una baixa.
ResponElimina-Bon dia, sóc en Joan Triadú, voldria parlar amb...
-Si home, i què més!!, talla la passavolant (un petonàs Núria!), convençuda que una biblioteca només pot ser batejada amb nom de ja finat. Crec recordar que li va penjar.
Era ell, i sempre més que ens va trucar, encetava la conversa amb un "Bon dia, sóc en Joan Triadú", encara no he traspassat...".
I ja està, sense panegíric, sense qüestionar si això o allò. Només aquell tip de riure i prou.