dissabte, 25 de setembre del 2010

pedra picada

Yo también creí que era real (pero maduré).
Vladimir Fogwill Carpio


Llegit a: "Dossier: literatura y falsificación". Quimera, núm. 322, setembre 2010.

10 comentaris:

  1. Aquest tal Fogwill té un conte que es diu "Muchacha punk" que es de lo més brillant (en quan a contes es tracta) que he llegit últimament. I la seva novel·la "Los pichiciegos" no està gens malament.
    Per cert, el meu blog està apunt... abans de dilluns engega de nou.
    Fgt

    ResponElimina
  2. Aquest número de Quimera no és el que ha escrit Vicente Luis Mora en la seva totalitat? La cita ha de ser doncs apòcrifa.

    ResponElimina
  3. Per cert, ja he obert el blog, hi i he fet reformes tu! Robert, t'agradarà.
    Fgt

    ResponElimina
  4. Bentrobat, Fgt!
    Prenc nota de les recomanacions. Recordo que fa uns mesos ja ens havies parlat de "Los pichiciegos". Averaquè.
    Això teu no han set reformes, noi, que has aterrat la casa i has alçat una de nova!!

    ResponElimina
  5. Gràcies, Allau!
    No en tenia ni idea. Molt bo: Pierre Menard ataca de nuevo!!
    el hoax de Quimera

    ResponElimina
  6. M'ha agradat molt la referència a Pierre Menard. A vegades he pensat en ell per a escriure algun post i mira tu vès per on ja ha aparegut.

    ResponElimina
  7. Un altre que també va de Pierre Menard:

    http://www.elpais.com/articulo/reportajes/refinado/ingeniero/fusilaba/novelas/elpepusocdmg/20100926elpdmgrep_6/Tes

    ResponElimina
  8. Pa mi que l'única que no plagia és la mariadelapau!!!

    ResponElimina
  9. Matilde, podries haver-te estalviat aquest últim comentari.

    ResponElimina
  10. Podria, Fgt, podria, però no ha pogut ser...

    ResponElimina