dilluns, 25 d’octubre de 2010

aspies i neurotípics

 









En poques paraules

La síndrome d'Asperger és un trastorn de la família de l'autisme. Alguns en diuen autisme d'alt funcionament perquè té símptomes semblants als de l'autisme clàssic —o de Kanner—, però a diferència d'aquest, el quocient intel·lectual és normal o superior. Tot i que el va identificar per primer cop el pediatre i psiquiatre austríac Hans Asperger l'any 1944, no va ser reconegut de manera oficial a tot el món fins al 1993. Això fa que encara avui dia el seu coneixement no estigui prou generalitzat, més enllà dels especialistes en els trastorns autistes.
Té amb comú amb l'autisme clàssic les dificultats en les relacions socials i la comunicació no verbal (per exemple, mantenir el contacte visual, interpretar les actituds), l'absorció en el propi món, l'obsessió per la rutina i interessos específics, el refús al canvi, l'atenció als detalls per damunt de la idea global, els problemes d'imaginació, i la hipersensibilitat sensorial (a determinats sorolls, gustos o textures), entre d'altres.

Les capacitats intel·lectuals dels Asperger els permeten, amb el temps, adoptar estratègies alternatives per suplir algunes de les seves mancances. Això fa que, tot i que l'Asperger, com l'autisme clàssic, dura tota la vida, molts adults amb Asperger duen una vida aparentment normal i la seva condició pot semblar una simple raresa de caràcter.

Una ment diferent

Es considera que els símptomes de l'Asperger són deguts a una estructura del cervell diferent (però no defectuosa) que està més preparat per treballar amb objectes que amb persones. L'aspecte positiu és que entre els Asperger hi ha persones que destaquen en terrenys com la informàtica, l'enginyeria, i la ciència (amb alguns premis Nobel i personatges cèlebres), i també solen tenir un sentit més elevat de la justícia i l'honradesa. El negatiu, que no disposen de la capacitat innata per posar-se en el lloc d'un altre (empatia emocional) ni per entendre el llenguatge social (només el formal),el que els impedeix una correcta interrelació i els fa semblar poc expressius, reservats, avorrits, i com si no tinguessin interès pels altres.
Les persones amb Asperger presenten també una freqüència més gran d'altres condicions (que es donen també amb persones que no tenen Asperger). Algunes de les més freqüents (a més de trastorns d'ansietat i depressió) són la prosopagnòsia (dificultat per reconèixer les cares de les persones) i la sinestèsia (mescla de sentits diferents, per exemple, els números o els sons es veuen de colors determinats). 

De l'ocultació a la cultura Aspie

Tot i que és molt important detectar l'Asperger en la infància, per poder evitar-ne els aspectes traumàtics, adaptar l'ensenyament al tipus especial d'aprenentatge d'aquests nens i nenes, i prevenir problemes posteriors, el fet és que molts adults no han estat mai diagnosticats i desconeixen el que els passa. Intenten, amb més o menys èxit, simular que són normals, i aquest esforç continuat els suposa moltes vegades problemes diversos, sobretot d'ansietat i depressió. Un estudi recent realitzat a la Gran Bretanya, ha detectat entre els adults un 1,8% d'homes i un 0,2% de dones amb Asperger. La majoria d'aquestes persones no havien estat diagnosticades abans.
Tot i que al nostre país l'Asperger encara és força desconegut, fins i tot per part de l'estament mèdic i docent, en altres països està començant a desenvolupar-se una cultura Aspie (els que tenen Asperger s'anomenen a ells mateixos Aspies, i als normals els diuen Neurotípics). A internet hi ha multitud de fòrums Aspie, alguns d'ells amb milers de membres i centenars de missatges diaris. Els Aspies consideren que la neurodiversitat és una riquesa que cal conservar. Els gens que causen l'Asperger, i l'autisme en general, són els mateixos que han permès el progrés en la ciència. Aspies i neurotípics som complementaris. No es pot pretendre fer actuar un Aspie com actua un neurotípic, sinó que el que cal és entendre les diferències i fer un món on uns i altres puguin conviure.

"Què és l'Asperger?" Pairal. Ramon Cererols.

14 comentaris:

  1. Estava pensant què deia sobre la síndrome després d'haver-ne viscut dos casos a l'escola però de sobte s'ha posat a nevar amb una alegria inesperada i me'n vaig a mirar per la finestra.

    ResponElimina
  2. Si no recordo malament, fins i tot existeix el Dia de l'Orgull Autista.

    ResponElimina
  3. Haig d'explicar una cosa que m'ha passat.
    El dia que vaig començar a posar fil a l'agulla sobre el llibre aquest del gos i la síndrome d'Asperger (just aquell dia i no pas cap altre), era a la sala infantil. Cap experiència personal amb un aspie, em deia, ni amb un autista, tret de la pel·li Mater amatíssima o del còmic María y yo del Miguel Gallardo. Llavors, entra una dona, empenyent un cotxet i se m'adreça per a demanar-me què tenim sobre autisme infantil. Casualitats, sí, ja em sé aquesta cançoneta. Les celles em van arribar al serrell.
    Es diu Benji, té tres anys i escaig, i diagnòstic des del passat mes d'abril. No l'havia vist mai, i això que no era pas la primera vegada que venia a la biblioteca, ja que tornava llibres. Bé, la mare tornava llibres, perquè ell no ho volia fer. No hi havia manera. I a mi, que sóc una indocumentada de primera, no se'm va ocórrer res més que amanyagar-lo. Un desastre, que va acabar la mar de bé. En Benji i jo, amb una estrella dibuixada per la mare a l'anvers de les nostres mans. Ja no és invisible. Ni jo una presència excessivament hostil.
    La vida es muy seria con sus cosas.

    ResponElimina
  4. Ostres, Lluís, està molt bé això de la neu, però saps, no he pogut evitar pensar que comença massa d'hora, i que tu has de baixar a Vic el 30 de novembre, i com que sóc de patir, ja he començat a fer-ho, que feina avançada no té destorb...

    ResponElimina
  5. n'hi ha tants que no estem diagnosticats, sortosament i encara que no sigui d'Asperger d'aquest ^^

    Vols dir que existeixen els neurotípics?

    ResponElimina
  6. Per a mi no existeixen ni els uns ni els altres, Clidi. Tinc una incapacitat congènita per a concebre els grups, sigui quina sigui la característica que els dóna unitat aparent.
    No serveix ni en el cas aquell "d'Idéfix o Milú", perquè dins de de l'unitat que suposa respondre Milú, cada ànima és un món.
    Així que la gent, un per un. I amb nom i cognom. Benji, per exemple.

    ResponElimina
  7. Ai, que acabo de recordar una nova classificació d'éssers humans que he llegit avui a un bloc que es diu Un chat botté .
    "He llegado a la conclusión de que hay dos clases de personas, los jodidos para bien y los jodidos para mal"

    ResponElimina
  8. hahahaha m'has recordat un director de banc que, quan el trucava i li deia: "com estàs?" responia en castellà "jodido", i jo li deia "bien jodido o mal jodido" que no és ben bé el mateix :)

    ResponElimina
  9. Em sembla que hi ha un error a l'enllaç, el correcte és:
    http://www.pairal.net/asperger/quees-ca.php
    Si algú està interessat concretament en el tema de l'Asperger, hi trobareu el meu llibre:
    http://www.pairal.net/asperger/AspergerC3W.pdf
    Ramon Cererols
    http://www.pairal.net/
    rcererols@gmail.com

    ResponElimina
  10. L'enllaç ja funciona correctament, pairal.
    Gràcies!

    ResponElimina
  11. Matilde, després d'un dia de neu, només hi ha cims enfarinats. Pista lliure. Aquest cap de setmana he baixat pel túnel, i a banda del disgust pel peatge, he vist que el descens Bellver-Vic és senzill. No hi haurà problemes. Sense novetat al front del dia 30/11.

    ResponElimina
  12. Tots els disgustus siguin aquest. Això, rai, aquell dia convidarà la casa!

    ResponElimina
  13. Ai coi, ara acabo de descobrir que tinc prosopagnòsia (dificultat per reconèixer les cares de les persones)

    ResponElimina
  14. No et preocupis, Marta, segons com és un avantatge. Pa lo que hay que reconocer (i no parlo de guapos o lletjos, que també).

    ResponElimina