diumenge, 10 d’octubre de 2010

el bon diumenge del passerell


















Willie: It's amazing that there's a guy that gets to do things with you. He gets to make you happy, spend evenings with you...
Andera: Make me Martinis, listen to Van Morrison...
Willie: Smell your skin... After a day at the beach.
Andera: And read the papers on a Sunday morning.
Willie: A rainy Sunday morning. And pepper your belly with baby kisses.
Andera: Sorry?

Beautiful Girls. (1996). Ted Demme.
Willie=Timothy Hutton, Andera=Uma Thurman.


Fa molt que no llegeixo els diaris ni escolto les tertúlies de la ràdio. Crec que m'ho vaig deixar córrer amb tot allò de l'Estatut i Miravet, el mateix any que vaig decidir que no duria rellotge mai més. Els dos fets no guarden cap mena de relació, senzillament van coincidir en el temps i prou.  Per part meva, he anat fent tard igual, puntualment desinformada. No els trobo a faltar.
Ara, això sí, diumenge, a l'hora de les escopinyes (en no dur rellotge, això del temps ho compto com puc), obro el dominical d'El País a la japonesa, per la darrera pàgina. Javier Marías, La zona fantasma. Molts cops (manta vegades en carnerià), quan acabo de llegir la crònica mariana, plego i tenco el suplement. Anant bé, fa estona que m'estic salivant viva, així que alço el bol de les escopinyes, talment fos un calze, i m'empasso una mica de suc. És diumenge.

Red de pardillos. Diumenge, 3 d'octubre.




Segurament no és una gran pel·lícula, però jo l'he vista dos cops. O tres.



14 comentaris:

  1. Hi ha dues coses al món que m'agraden molt: els rellotges i les sabates. Vaig deixar de dur-ne (rellotge, que de sabates encara en porto), d'entrada, perquè sempre em feia córrer i, en segon lloc, perquè cada cop que me'l mirava, per allò de saber l'hora, recordava una frase de Cortázar de les Instrucciones para dar cuerda a un reloj: "Allá al fondo está la muerte, pero no tenga miedo."

    Irrefutable, però no cal que t'ho recordin les vint-i-quatre hores del dia.

    ResponElimina
  2. Vaig deixar de dur rellotge fa cinc anys, concretament quan estavem a l'Havana, pero clar, el duc al mòbil, al cotxe, a la radio, i arreu pots saber l'hora. De totes maneres amb el temps recuperes el control del temps i sense necessitat de mirar cap rellotge més o menys saps quina hora és.

    ResponElimina
  3. Bentrobat, Puigcarbó! Arribes just a l'hora del segon cafè. Amb sucre o sense? Un núvol de llet o sol? ;)

    ResponElimina
  4. Ja veig que estem en temps de desprendre'ns de coses, o d'explicar-ho. Jo només duc dos anys sense rellotge, i res de diaris.

    ResponElimina
  5. Jo ara hauria de despendre'm del tabac, que el recordatori no és tan subtil com el del rellotge. Aquests van de dret: Fumar puede matar. Ara com ara, m'aferro al "puede", la veritat sigui dita.

    ResponElimina
  6. Doncs jo -que hi farem- segueixo duent rellotge i llegint el diari. Sobre tot en un rainy Sunday morning com avui.

    ResponElimina
  7. T'estimem igual, Brian, no passa res. I quin tros de rainy sunday morning que ens ha tocat avui, oi?

    ResponElimina
  8. Aplaudiment per l'article de Javier Marías.
    La vanitat ens traeix, als "pardillos". Blogs, twitters, facebooks, chats, tot plegat són com aquesta gent que parla pel mòbil en veu alta per exhibir impúdicament la seva presumpta personalitat individualista. I el pitjor és que ho llegim i responem !!

    ResponElimina
  9. No passa res, @nònim, és bo saber-se les misèries. Paraula de "pardilla".

    ResponElimina
  10. No puc imaginar una dieta més monòtona i incompleta que una exclusiva de Marias.
    Si vas deixant de llegir els nostres diaris (com em consta que fas) ens acabaràs desconeixent. Tampoc és que passi res, però mira.

    ResponElimina
  11. Els vostres (?) i els seus (?), Girb, que una flor no fa istiu, ni dues coneixement.

    ResponElimina
  12. Entén que amb diari em referia a l'arrel de Weblog (diari interactiu personal).

    ResponElimina
  13. Ei, que em pensava que el teu comentari era un q.e.d., un quod erat demostrandum. Vull dir, que exemplificava el que pot passar-li a un passerell quan puja a l'estrada i agafa el micro per a explicar com li agrada el cafè amb llet i coses així, que l'exposició comporta que algú et giri la truita i s'acabi parlant de política i d'altres ecs. Estic com un llum, ja ho veig.
    De debó et consta que he deixat de llegir els vostres diaris? I ca, Girb. No, el que em passa és que no xerro gaire (fora de casa, és clar). Ara, de llegir me'n faig un tip.

    ResponElimina
  14. Si vols veure a un que puja a l'estrada i agafa el micro per a dir, exactament, el mateix que el Marias (en un altre to), busca el tema Redes sociales del rapero Tote King.

    ResponElimina