fat city de pep rosanes-creus

Post dedicat a Lluis Bosch que li agrada el cinema…segur.

Poema llegit també a Voltor, Proa, 2000. És el primer poema del llibre. A l’espieta, que és un apartat on l’autor fa petits comentaris sobre els poemes, diu que és una reminiscència de la pel•lícula de John Huston (1906-1987). La imatge correspon al memorable plànol final, la foto és en Blanc i negre però el film és en color.

Fat City
Potser també som tots feliços
i ens n’hem d’adonar massa tard.
La vida mai no és tan bella
com l’hem gosat imaginar.
Molt sovint els coixins de plomes
es fan més consistents que els rocs
I es pixa sang en un lavabo
sense música, desolat.
Després assajarem converses
que bonament omplin el temps
amb silencis forts i mirades
perdudes, com obres i crits
de les vides de tants dels altres
infeliços desconeguts.
La disciplina d’estimar-se…
Què dius? Què deies? No sé què.
Follar serà, doncs, tan difícil:
enfilar-se en un tamboret
i volar, ser solament cendra.
També qui guanya haurà perdut.