dissabte, 2 d’octubre de 2010

llegir com viure




































 P.S.: Su, si em llegeixes (o què), sàpigues que tinc molt present una nostra conversa de fa uns quants mesos. No hi hem set a temps.

7 comentaris:

  1. Estava pensant en escriure alguna cosa sobre en Joan Triadú, perquè des de petit ha estat una figura present a casa. Com a amic de la família, feia arribar exemplars dels seus llibres. Crec que la seva traducció dels sonets de Shakespeare la dec haver llegida deu vegades, i darrerament unes memòries de la seva època de mestre de poble, que han estat del tot profètiques.
    Alhora, sempre ha representat per mi una símbol de la burgesia catalana -malgrat que no fos un burgès estricte-. Suposo que si aconsegueixo escriure res el sabré situar.

    ResponElimina
  2. Segur que te'n sortiràs, Lluís.

    ResponElimina
  3. Jo en tenia una imatge elitista i burgesa, potser influida per la percepció que tinc de les escoles "thau" i per haver vist d'aprop els seus dos fills. Estic segura que és una image distorsionada, però en fi...

    ResponElimina
  4. No hi hem set

    ResponElimina
  5. Dispensa, anònim. I gràcies.

    ResponElimina
  6. Matilde, et llegeixo (amb un cert retard).

    No ens hi vam acabar de posar i ens vam pensar que en Triadú hi seria per sempre, oi?

    Bé, no descartem altres col•laboracions futures, perquè crec que l’obra del Mestre Triadú ha de tenir llarga vida...

    Per cert, aquest text del Butlletí el vam acabar d’enllestir el 6 de març de 2008 i llavors us el vaig enviar (bé, a la dire de la biblio).

    Una abraçada i gràcies per recordar-te de la nostra conversa!

    SU

    ResponElimina