dimarts, 30 de novembre de 2010

lletra a dolors



Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il·lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixies,
de persistir quan res no ens és propici.

Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenenment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

Miquel Martí i Pol.

 ****

-Ostres Dolors, acabo de trobar el poema que llegiré el dia del teu funeral!!
-No fotis.
-T'ho juro, mira, està aquí, en aquest llibre que estic folrant, Els dies més grans, es titula...

Llavors l'hi llegeix. Tararí tararà tararà.

-Què et sembla?
-M'agrada, diu, amb les ulleres entelades.

D'això tan estrany de demanar-li el parer al finat mentre encara respira i gaudeix d'una magnífica salut, ja deu fer cosa de dos anys. Ben bons. I no us deixeu enganyar, que encara no li ha arribat l'hora. Passa que fent-li una mica de planxa i pintura -al poema, no a la Dolors, que es conserva prou bé i encara pot dur vestits sense mànigues i fer un goig que mata, per no abandonar la broma dels difunts-, canviant aquest "la teva mort" per "la teva marxa", diu tot el que em cal que digui.
I és que avui la Dolors es jubila. S'ha acabat un cicle, que diria en Cruyff.

15 comentaris:

  1. "este es uno", acabaria recitant en Johan!

    Es que avui, el tema, i perdona'm Dolors, ÉS EL BARÇA!!!!!

    Jajajaja

    ResponElimina
  2. La Dolors ho entendrà, Fgt!

    ResponElimina
  3. Llarga vida a la Dolors en aquesta nova etapa!!!

    I visca el Barça, esclar!

    SU

    ResponElimina
  4. Veí de les Corts30/11/10 9:19

    Afortunada, la Dolors! És l'anhel que m'obliga a obrir els ulls cada matí i veure-hi fosc. Fins que obro el llum!

    ResponElimina
  5. Gràcies Su i Veí per venir a la festa de Jubileu de la Dolors.
    Del llatí jubilare, "experimentar una viva alegria". Gràcies, macos.

    ResponElimina
  6. Dolors, que et vagi molt bé en aquesta nova etapa de la vida que ara comença, segur que ens continuarem veient....i ja saps on som.

    ResponElimina
  7. Dolors, ara no sé què dir! :D
    És que com que no és un comiat-comiat (bé, vivim a 2 carrers de distància!) no em fa la impressió de que plegues. :)

    Ara toca viure la vida, sense preocupar-te de res més que no sigui passar-t'ho bé i disfrutar de la família i els amics, eh? ;D

    I com diu en Robert: ja saps on som! :D

    (Alia)

    ResponElimina
  8. Vinga Dolors!

    Com diu l'Alia, segur que ens trobarem passejant pel barri qualsevol dia d'aquests, eh? :D
    I a disfrutar!! :D

    Pep (el "taxista") ;D

    ResponElimina
  9. Pensar en la biblioteca i no veure la Dolors asseguda a la seva cadira de la Col·lecció local se'm farà, segur, molt estrany. Anar fent, ella, amb aquella energia que la caracteritza, controlant els mil i un detalls del dia a dia, amunt i avall, patint quan les coses no han sortit prou bé i agafant alguna enrabiada, de tant en tant. En un munt d'ocasions sé que pensaré: “Ara la Dolors diria...” o “Ara la Dolors faria...” perquè així és ella, tot caràcter, tot humanitat, un tarannà que tots els que hem compartit part del seu camí hem viscut i portarem amb nosaltres.
    Ara és moment de començar una nova etapa, passes a millor vida, que diria en Josep. Aprofita-la i gaudeix-la amb els teus.
    Em resisteixo a acomiadar-me. Com bé diu en Robert, ja saps on som, però com molt bé ens has anat dient tots aquests anys, sabem que tu hi ets, també, pel que calgui.

    Gràcies Dolors i fins aviat!

    Cristina

    ResponElimina
  10. Ostres, Cristina, què et semblaria fer un apuntet, de tant en tant, al bloc? L'has clavat!!!

    ResponElimina
  11. què Cristina?, haurem de fer una campanya.....

    ResponElimina
  12. Tremenda Esmerats1/12/10 22:47

    Jo que ja no sé ni com em dic, ni qui sóc, ni què faig a la vida... vaig d'esma pels carrers de Vic pensant que trobaré un bon racó per prendre un cafè, un cafè bo, negre, fort i calent, fumejant que dóna gust. Voldria dir: "tal dia farà l'any"... però de què, rejudes, si ja no queda res? Però res, que ja us ho he dit i no puc enganyar a ningú: sóc una perduda, una perduda pels carrers de Vic. No trobo la Marciana, no trobo el Cafè Vic, no trobo aquells xitxarel·los d'antany que me la feien ballar,... em va el mam i el frutris, ja ho sabeu. I aquella cosa d'anar a la Balmes per un llibre. Tot d'un plegat me la van canviar de puesto, vaig veure aquella mossota com feia el trasllat amb els homes de la brigada. Tot sigui per millorar, és clar. I al cap dels anys, vés, sant tornem-hi que no ha estat res, cap el convent del Carme. I jo sempre fidel, és clar que sí, que si una cosa m'ha salvat de ser una perduda és que allà sempre hi trobava caliu i desassossec: que la lectura, entre nosaltres, salva vides i cura tots els dolors . Però... i ara? Que m'han dit que la Dolors se'm jubila. O sigui, que vaig perduda com tota la vida pels carrers de Vic i ara ja no tinc ni el sustento de la Dolors. I jo ja no sóc res, ni sé qui sóc, ni res. Al Gurri, que em llencin al Gurri i em donin de menjar als peixos. Que la trobaré molt a faltar, la Dolors.... ah. És clar... ben pensat ...també podem quedar per anar a prendre un cafè, i fins i tot podem anar a veure les nenes i el nen a la Triadú, aviam com pateixen, que n'hi ha que ja hem fet i treballat prou. Visca la Dolors!
    PS Algú sap d'un hereu adinerat que em tregui el ventre de pena i així deixar d'anar tan perduda pels carrers de Vic? Així podré mirar de fer una mica de goig com la Dolors. Ja sé que el seu garbo i elegància no els tindré mai, però jo m'hi esmero, com amb tot (d'això també me n'ha ensenyat un rato la Dolors).

    ResponElimina
  13. Ai, Tremenda Josefina, vigila, que el Gurri aquest any du molta aigua!!
    Veniu a veure'ns, que ja sabeu on som, aquí, trobant-vos a faltar a tots dos (a na Doloretes i a tu també, una mica, tampoc cal exagerar!) naesperant la jubilació.

    ResponElimina
  14. Dolors, ja comencem a patir la teva jubilació!

    ResponElimina
  15. Oi tant que si...
    fins i tot avui l'ambient era més fred en "aquell cau "

    ResponElimina