Cada llibre que llegim fa oscil·lar la nostra brúixola interior; cada esperit aliè ens mostra la diversitat de punts des d'on podem contemplar el món. L'oscil·lació comença tot seguit a apaivagar-se i l'agulla torna a l'antiga direcció, la que ens és pròpia d'acord amb el nostre tarannà. Això és el que em va passar en una pausa de lectura. Es pot llegir molt, i un apassionat dels llibres que viu al marge de la vida consumeix llibres i opinions igual que l'home social consumeix persones (sorprèn força la quantitat que en podem arribar a digerir). Però llavors hem de desfer-nos de tot i sortir a passejar pel bosc, rastrejar el temps i les flors, la boira i el vent i retrobar-hi la quietud de la qual deriva la unitat del món.
Hermann Hesse. Més lectures per a minuts. Vol.II. Angle editorial, 2010. P. 51
ai ai ai Matilde que t'hauré d'enviar un lot de Nadal per aquestes paraules!
ResponEliminaOmmmmmmmmm.
ResponEliminaDoncs tot i que avui estic així com molt jipi i espiritual i tot això, no li faria fàstics a un pernilet de jabug, ves.
Au, me'n vaig una estona al bosc a abraçar uns quants arbres. Avui tenim una boira baixa, espessa i pixanera com feia temps.
Les paraules dels místics i dels il·luminats et sacsegen... Me'n vaig a passejar pel bosc, literalment.
ResponEliminaDoncs a mi, "El lobo Estepario", déu n'hi do el que em va fer "oscil·lar la brúixola interior":
ResponEliminaEsta noche, a partir de las cuatro, Teatro Mágico
--sólo para locos--
La entrada cuesta la razón.
No para cualquiera. Armanda está en el infierno.
Pos res, que torno a donar la vara amb un fragment de Julio Ramón Ribeyro
ResponElimina"Libros viscosos como pantanos en los cuales uno se hunde y clama en vano para que lo rescaten; libros secos, filudos, riscosos, que nos llenan de cicatrices; libros acolchados, de dunlopillo, donde damos botes y rebotes; libros-meteoro que nos transportan a regiones ignotas y nos permiten escuchar la música de las esferas; libros chatos y resbalosos donde patinamos y nos rompemos la crisma; libros inexpugnables en los que no podemos entrar ni por el centro, ni por delante, ni por detrás; libros tan claros que penetramos en ellos como en el aire y cuando volvemos la cara ya no existen; libros-larva que dejan escuchar su voz años después de haberlos leído; libros velludos y cojonudos que nos cuentan historias velludas y cojonudas; libros orquestales, sinfónicos, corales, pero que parecen dirigidos por el tambor mayor de la banda del pueblo; libros, libros, libros..."
Anda, el dimoni de les llistes, tu.