dimarts, 21 de desembre de 2010

doblecs

Qui sap fer el fatxenda en la mesura que marca el decòrum, és tractat com un senyor. Has d'aprendre a dominar la situació. A mi, tirar el cap enrere com si estigués indignat per alguna cosa -o no, només perplex- em surt estupendament bé. Miro al meu voltant com si volgués dir:"¿Què és això, eh? Però ¿que s'han tornat bojos, aquí?" És eficaç. P. 62.

És veritat que al món hi ha allò que s'anomena progrés, però és una de les moltes mentides que escampen els qui fan negoci per tal de xuclar els diners a la gent, de la manera més desvergonyida possible i sense cap mirament. La massa és l'esclau del nostre temps, i l'individu és esclau de la grandiosa idea de massa. Ja no hi ha res que sigui bell ni excel·lent. Les coses belles, bones i com cal, te les has d'imaginar en somnis. Digues, ¿en saps, de somiar?.  P. 69.

Si fos ric, en cap cas no faria la volta al món. És cert que la cosa no estaria pas tan malament, però no veig res d'embriagador en el fet d'arribar a conèixer per sobre allò que ens és estrany. P. 77.

En Kraus coneix poques coses, però mai no bada, no, mai, sinó que sempre està sotmès a certs manaments que ell mateix s'imposa, i això ho anomeno cultura, jo. Allò que una persona té d'amorosa i de reflexiva, és cultura. P. 82.

Es nota de seguida quan les persones tenen èxit i reconeixement per ensenyar: gairebé que s'engreixen de tanta autosatisfacció embafadora, i la força de la vanitat els infla com globus, tant, que ja ni els reconeixes. Que Déu guardi un home honrat de rebre el reconeixement de les masses! Si això no el fa tornar dolent, el confondrà i li llevarà forces. P. 85.

Paraules, estimat Jakob. Jo sempre vaig remugant i repetint paraules. És una cosa saludable, t'ho puc ben assegurar. Fugiu d'aquí, tu i el teu avorriment. D'avorriment, només en trobaràs en les persones que sempre esperen que algun fet excitant vingui de fora a trobar-los. P. 89.

A l'Institut Benjamenta aprens a sentir les pèrdues i a entomar-les i, en la meva opinió, aquest és un saber, un exercici, sense el qual l'home, per important que sigui, continuarà sent un nen gran tota la vida, una mena de marrec ploraner. P. 95.

Tot el que és prohibit es manté viu de mil formes diferents; per tant, només allò que hauria de ser mort viu amb més vivesa. I el que passa amb les coses petites, també passa amb les grans. Això mateix, molt ben dit, i de manera ben quotidiana: és en les coses de cada dia on es troben les veritats de debò. P. 108.

-¿De veritat que vols marxar d'aquí per treballar, Jakob? Jo, en canvi, et dic: queda't encara una temporadeta. Això d'aquí és molt bonic per a tu i per als que són com tu. ¿O no? Estigues indecís una mica més. Fins i tot t'aconsellaria que et tornessis una mica mandrós, despistat i mentalment gandul. Perquè, mira, això que se'n diu mals costums és una cosa que fa un paper tan important en l'existència humana, és tan primordial i gairebé diria que necessari...
No, tu sigues gandul. Bé, vaja, entén-me, sigues tal com ets i tal com t'has tornat aquí, però siusplau, fes una mica el ronso, ¿vols? ¿Què dius que sí? A mi m'alegraria molt veure com t'abandones una mica a les teves fantasies. Du el cap penjant, fes-te moltes cabòries, fes una mirada trista, ¿ho faràs? Perquè et trobo massa voluntariós, tens massa caràcter. I mira que n'ets d'orgullós, Jakob! I doncs, ¿que et penses? ¿Que potser creus que podràs bregar per aconseguir grans coses a l'ample món, tu? ¿O bé que hauràs de fer-ho a la força? ¿Tens intencions serioses d'arribar a res de rellevant? Per desgràcia, gairebé és aquesta impressió una mica violenta, la que em produeixes. P. 132.


7 comentaris:

  1. Del diari de la MU:


    21 de desembre
    La clarividència és cosa de bojos, em sembla.
    Vaig a fer un volt.

    ResponElimina
  2. No el facis gaire no arribessis empapada... veus, ja plou, quina merda de temps!!!!

    ResponElimina
  3. Si en comptes de pluja fos neu (déu no ho vulgui, que la neu sí que emprenya) l'escenografia seria perfecta per a la trobada d'avui.

    ResponElimina
  4. Estic esperant l'undemà, que vaig molt peix amb el Walser...
    Per cert, la imatge del post és digna de la Galeria d'imatges (de Galderich, leblansky i companyia)

    ResponElimina
  5. A veure si en Robert s'enrotlla i ens ho explica. Va ser xulíssim, ahir.
    La imatge és molt coneguda entre els bibliotecaris.
    És que jo ara -a la vejez, viruelas- doblego les cantonades dels llibres. M'excomunicaran, que em sembla que és pecat. Però ja no em ve d'un.

    ResponElimina
  6. Vaig comprar una postal de la imatge de la capçalera a la biblioteca a la qual es refereix, la de la universidad de Salamanca; i resulta un sarcasme atroç que estigui a quatre passes de l'Arxivo dels collons.

    ResponElimina
  7. Sí, Girb, sí, tens més raó que un sant! Jo aquest sarcasme el tinc en pòster.

    ResponElimina