El metge m'ha dit sempre que fumi. Als seus consells afegeix: fumi, amic, si no un altre fumarà en el seu lloc.
Erik Satie.
No, per molt que s'entestin, o justament per això, perquè s'entesten, l'any que ve no deixaré de fumar. Ni aniré al gimnàs. Ni penso dedicar més temps als meus fills. Res d'aprimar-me. Aquesta és la meva llista de despropòsits.
Sembla que ara és hora de balanços, resums i bones intencions. No vull ser menys. Tan sols una pregunta. Quin ha set el vostre llibre del 2010. No sóc gens original. Ni ganes. L'originalitat és una estafa.
Las lecturas de 2010, Hermano Cerdo.
A Year in Reading 2010, The Millions.
Quins llibres, llegits enguany, passaran a la teva prestatgeria d'escollits, Què llegeixes.
Los mejores libros del año de Babelia.
Per exemple.
Las lecturas de 2010, Hermano Cerdo.
A Year in Reading 2010, The Millions.
Quins llibres, llegits enguany, passaran a la teva prestatgeria d'escollits, Què llegeixes.
Los mejores libros del año de Babelia.
Per exemple.
P.S.: M'he hagut de conformar amb aquesta mena de tràiler. Volia el tercer curt, dels onze que formen Coffee and Cigarrettes de Jim Jarmush, Somewhere in California, on Iggy Pop i Tom Waits celebren, fumant pels descosits, que han deixat de fumar.
·El més estrany que he llegit: Teoría de la naturaleza, Goethe.
ResponElimina·El més encoixinadet: Historias de Roma, Enric González.
·El que m'ha deixat més cicatrius: El malaguanyat de Bernhard.
·El de poesia: l'Anna Akhmàtova.
·El còmic: El gust del clor, Bastien Vivès.
·No hi ha hagut manera: Vargas Llosa.
·El llibre-larva de l'any: Jakob von Gunten.
·El que m'ha donat més joc al bloc i m'ha permès desbarrar de gust: Les històries naturals de Perucho.
·L'autor amb qui he passat més temps: Dickens.
·Hi he tornat: La Regenta i Les aventures de Tom Sawyer.
·En vull més: Robertson Davies.
·
Per a mi ha sigut l'any de Colm Tóibín perquè he llegit "Un llarg hivern" i "Brooklyn" i totes dues m'han agradat molt. Us les recomano.
ResponEliminaEl meu del 2010: me l'he trobat al final de l'any. NOSOTROS, LOS AHOGADOS, DE Carsten Jensen.
ResponEliminaEls tres llibres d'aquest any:
ResponElimina-Winnesburg, Ohio. Una joia de la literatura, literatura de veritat.
-Cómo me hice monja. Un experiment a la frontera dels límits narratius.
Aquests dos, descoberts gràcies al blog de l'Allau (gràcies, doncs).
-Les històries naturals, enèsima relectura, gràcies a la biblioteca de Vic.
...jo del que estic més orgullós d'aquest any és haber pogut llegir forces coses de la meva santísima trinitat: POe, Kafka i Dostoyevski
ResponEliminaDoncs jo encara no he llegit res de Tóibín, anònim. Ara, em permeto recomanar-te el bloc "La màquina de fer llibres", de Ferran Ràfols Gesa, traductor de Brooklyn (català). Aquí. Estupendo.
ResponEliminaCosa èpica, marinera i nòrdica, pel que veig, comtessa.
ResponEliminaA la biblioteca de La Rioja (el primer que he trobat buscant informació del llibre) diuen:
Cuenta la historia de tres generaciones de marineros de la villa portuaria de Marstal, en la isla de Æro, en el sur de Dinamarca, de 1848 a 1945. Son hombres empecinados en conquistar los mares y dejar que el viento los lleve lejos del lugar donde crecieron. Son hombres acostumbrados a guerrear: contra otras naciones, contra el mar, contra otros hombres, contra las mujeres a las que aman y, sobre todo, contra sus propias y más oscuras ambiciones. Desde las desnudas rocas de Terranova hasta las exuberantes plantaciones de Samoa, de las tabernas de Tasmania a la costa del norte de Rusia, Nosotros, los ahogados narra la historia épica de los marineros de Marstal, de su añoranza de horizontes lejanos, del regreso a casa y de lo que perdieron quienes no vivieron para contarlo.
Homèric!!
Per a mi Winesburg ohio surt a la llista del 2009, Lluís, que me'l va recomanar en Mitchum. Canela fina.
ResponEliminaEl festival Perucho (o el donar pel sac amb Perucho, que diria la comtessa)m'ha fet molt feliç. De debò. Gràcies, noi.
I sí, aquest any jo també tinc uns quants deutes amb l'Allau.
Oh, gràcies per recomanar el meu blog!
ResponEliminaDels últims que he llegit, em quedo amb dos llibres de relats: 'La maleta' de Dovlàtov (comença a ser un tòpic, però el llibre s'ho val) i 'Una terra estranya', de Jhumpa Lahiri.
Llegit en anglès: 'Wonder boys', de Michael Chabon (en castellà a Anagrama com a 'Chicos prodigiosos').
I hi ha uns quants llibres que ja havia llegit abans del 2010 però que durant aquest any m'han rondat intensament pel cap: 'Estas ruinas que ves' de l'Ibargüengoitia, 'The brief wondrous life of Oscar Wao' de Junot Diaz, 'Els jugadors de whist' d'en Pagès Jordà, 'Los detectives salvajes' d'en Bolaño...
I per cert, aquest blog m'ha fet venir ganes de llegir Perucho!
Va passar el mateix amb La Zona, frg, que al final em sabia greu i tot dir que m'havia agradat.
ResponEliminaDe la Lahiri jo vaig gaudir molt, però que molt i molt amb L'intèrpret d'emocions.
D' Els jugadors de whist en vaig fer una lectura pèssima per massa sentimental: em van agafar unes ganes terribles de trucar a totes les meves condeixebles de quan anava a les monges.
I gràcies per passar per aquesta casa. I si això que dius de Perucho és veritat jo ploro i punt, que el nadal m'estova...
el meu propòsit més ferm i sincer és, des de fa molt, ignorar l'existència dels dies que van del 21 de desembre al 6 de gener
ResponEliminavoldria anatemitzar-lo, suprimir-lo, engrunar-lo, per llançar-ho a la llar i calar-hi foc !!
i posats a dir, anul.lar aquesta convenció anomenada "any" ; ens estalviaríem balanços, resums,bons propòsits, que tot plegat ja cansa !
però com que un és tou i sentimental, i no té recolzament, acaba seguint al ramat
No foteu cas de l'anterior comentari.
ResponEliminaGràcies pels comentaris d'aquests autors que desconec, tot i que ja fa anys que sóc molt mandrós, i poc generós, en les "descobertes" com a lector.
D'enguany, i a part de Proust, he tornat a disfrutar amb els contes de John Cheever, i he retrobat en Jordi Lara amb "La màquina d'espavilar ocells de nit" (gentilesa vostra del club)
Hyde, ho tens fotut, sap greu. Noi, que sigui una hora ben curta, això del Nadal. Beeeee.
ResponEliminaDoctor, ostres jo amb Cheever vaig fer una festassa el 2009, amb el totxo aquell dels contes en català. Boníssim.
I sí, La màquina aquella d'espavilar va ser tota una troballa, gentilesa de l'Imma C.
M'acaba de venir al cap una altra bona lectura del 2010: 'La casa de gel', de Joan Pons. Poètica i plena d'imatges memorables.
ResponEliminaI ja pots plorar, que 'això del Perucho' és de veritat...
Ai frg, Wonder Boys... fa uns anys em va encantar. Volíem ser escriptors i escriptores o ens haguérem conformat amb ser estudiants de literatura, en una universitat americana d'aquelles on pogueres tirar-te a algun mestre de quan en quan...
ResponEliminaEn vaig prenent nota de tot el que dieu, frg. I ploro...
ResponEliminaAi Senyor! Els llibres de l'any, cosa delicada quan es té una memòria esquifida i a mesura que passen els anys cada vegada hi ha menys llibres que facin el pes, almenys el pes suficient per deixar alguna mena d'empremta. En fi, repassant què hi ha hagut de bo per casa, m'adono que la relectura ha estat una constant i això em fa témer que em faig més vell del que m'agradaria. Relectura bàsicament de clàssics ( Zweig, Tolstoi, Pla...) de sempre. Hi ha hagut enguany, però, una clàssic novetat, "El Gattopardo" traduït per en Pau Vidal: quin meravella, quin troç de traductor aquest home! La traducció és tan bona que no puc pas considerar-ho una relectura.
ResponEliminaMés coses, aquestes noves. Abans, però, una confessió, sóc un filoasteroide. Gairebé tot el que publica aquest segell és, al meu entendre, susceptible de ser llegit amb gust. Així de "Libros del Asteroide! dues trilogies boníssimes:
- Trilogia de Transilvània ( Los dias contados, Las almas juzgadas, El reyno dividido) de Miklós Bánffy
- De Robertson Davies la "Trilogia de Cornish" ( Angeles rebeldes, Lo que arraiga en el hueso, La lira de Orfeo). No em puc estar de recomanar la "Trilogia de Depford" també, que he rellegit.
Qualsevol d'aquestes trilogies enganxen però alhora són fotudes: després costa molt de llegir alguna altra cosa. Quan s'acaben es té aquella estranya sensació de buit, de quedar-se com orfe, amb una mena de tristesa... desmamat, en fi.
Finalment, per què veig que m'enrollo molt, una obreta que mira, està bé: "Manual de la oscuridad" de Enrique de Hériz. A mi aquest noi m'agrada, escriu bé, sense problemes ni fatxenderia.
Pos jo em pensava que a Amèrica, les estudiants de literatura aprofitaven la universitat per a fer-s'ho amb una altra dona, encara que no fossin lesbianes ni re. No sé d'on ho he tret, això. I a tu, comtessa, que no se t'acudeixi anar a estudiar literatura mai de la vida. I amb això et vull bé, prou que ho saps. Tu, llegeix.
ResponEliminaMU, ara tinc a les mans "Cares a la finestra" (l'antologia de la Montserrat Abelló de 20 poetes de parla anglesa del segle xx), i no una ni cinc, sinó unes quantes més, tenen poemes lèsbics. O sia que la cosa et sonava amb fonament. I a llegir s'ha dit.
ResponEliminaD'aquest any en destaco la descoberta del difícil univers HOHL. Enorme un cop rellegit amb l'atenció que exigeix.
Avantatges de ser un lector endreçat:
ResponElimina-Una novel·la que m’hauria agradat escriure: “Els jugadors de whist” de Vicenç Pagès Jordà.
-Una relectura: “Un grapat de pols” d’Evelyn Waugh.
-Riure amb els clàssics: “Guía para viajeros inocentes” de Mark Twain (i també alguna cosa de Llucià).
-Vull fer-me amic d’Enric Gonzàlez: “Historias de Roma”.
-Bona collita d’Amelie Nothomb, “Une forme de vie” i d’Imma Monsó, “Una tempesta”.
-Enrique Vila Matas s’humanitza i es diverteix: “Dublinesca”.
-Epifania particular: “Cómo me hice monja” de César Aira.
-Je suis un autre: “Temps d’estiu” de J.M.Coetzee…
I l’any encara no s’ha acabat!
Doncs em sembla que avui (aquí) podem muntar un geriàtric, anònim...Tolstoi, Dickens, Twain, Proust, Clarín, Anderson, Kafka, Dostoievski, Poe, Zweig, Lampedusa...
ResponEliminaJo també sóc filoasteroide, que em fan passar grans estones.
I l'any que ve, Robertson Davies a mort. Deptford i Cornish, que m'agrada molt aquest home.
I gràcies, anònim.
HOHL, Ludwig Hohl, el d'Escalada (Ascensió millor, oi?). Sí, n'has parlat uns quants cops, me'n recordo. Serà el meu suís del proper any!!
ResponEliminaAi, Allau! Gràcies, gràcies i gràcies.
ResponElimina[L'any que ve em faré monja. Monja de les que fumen, això sí]
Disculpeu la falca publicitària, però la 'Trilogia de Deptford' de Robertson Davies no només es pot trobar a l'Asteroide (gran editorial!). També hi ha una edició en un sol volum a Empúries, traduïda per en Carles Miró (El cinquè en joc) i un servidor (La mantícora i El món dels prodigis). Una de les traduccions que més m'ha agradat fer, per cert. Prometo no reincidir en això de les falques.
ResponEliminaLectures i relectures:
ResponElimina"El Gran Gatsby" - F. Scott Fitzgerald
"Bogeries de Brooklyn" - Paul Auster
"El Procés" - Franz Kafka
"El joc de Déu" - Salvador Macip
"El fin y mundo como obra de arte" - Rafael Argullol
"Faust"- Wolfgang Von Goethe
"Deconstruyendo a Darwin" - Javier Sampedro
“Dublinesca” - Enrique Vila Matas
"Bartleby, l'escrivent" - Herman Melville
Bé, és una falca-precisió que s'agraeix. Doncs mira, jo només he llegit El quinto en discordia, així que en tus manos encomiendo mi espíritu...
ResponEliminaBrian, i Dostoievski? L'has engegat?
ResponEliminaMU, del Hohl busca el seu dragonkan quintaessencial: Matices i detalles. Aquí fa cim pel seu vessant més abrupte i, alhora, més bell. La joiosa damnació d'haver d'escriure a ultrança.
ResponEliminaQue no m'agraden les llistes, que ja ho dic sempre que no m'agraden...no m'agraden! I en canvi aquí estic llegint i prenent notes i ara fent una llista:com m'haig de veure! No en tinc un i no tinc -vaja- cap novetat editorial:
ResponEliminaDir Les històries naturals semblaria fer el pilota. Però mira... que ho sembli, apa. Tan de bo puguessim sempre dinamitzar lectures amb més exercicis com aquest, més enllà del "m'ha agradat aquest llibre".
Jesus Moncada em va dur pel seu Camí de Sirga i vaig prendre un cafè al Cafè de la Granota. Renoi, tornaria a Mequinensa.
Italo Calvino em va dur silenciós al Castell dels destins encreuats. Una delícia.
Jaume Cabré em va dur al Pallars i al segle XVIII.
Segur que me'n deixo, pero si les deixo deu ser perquè no deixen petja.
Aquesta llista és molt més distreta que la de la compra, posem per cas. Sí, on vas a parar.
ResponEliminaLa peruchiada va ser gloriosa (soni com soni, això ja no ens ho treu ningú).
Moncada és el "meu" escriptor català i tinc flaca per Estremida memòria.
Amb Calvino som amics des que era petita. Em va ensenyar a pujar als arbres.
Cabré té mala premsa, no sé el perquè. A mi m'agrada. No he llegit Les veus del Pamano; el segon és Senyoria?
Com deia l'anònim de les 19:59, si no deixen empremta potser és que no pesaven prou.
Cullons, mai surt Faulkner o què? FAULKNER, SANT A DALT DEL CEL, GOYTISOLO A LA TERRA PER COMBATRE ELS INFIDELS...............
ResponEliminaEn fi. M'apunto al carro:
Cervantes, "El quixot"... cada any s'hauria de fer una lectura i una relectura d'aquesta novel·la.
Unes brillants descabertes: "Crònica de Dalkey" i "En Nadar-Dos-Pajaros" del gran ignorat Flann O'Brien!
Et tot le rest est "na mierda"...
Faulkner no té qui el llegeixi, Fgt, sap greu.
ResponElimina[I ca, no t'ho creguéssis, m'han parlat d'un reducte de sonats (de Vic, Osona) que l'any que ve es proposen llegir El brogit i la fúria. Tujuru. Palabritadelniñojesús]
Cervantes sí que té qui el llegeixi. Me n'han parlat de dues persones. Una és diu Rico i l'altra, Bloom. Que no sigui una llegenda.
ResponEliminaMatilde, em fas feliç, sabent que aquest reducte de Vic, Osona, es proposa tal proesa! Miraré d'estar al cas i saber qui són gent tan rara com aquesta. Jo tinc un conegut que quan l'haig de presentar a algú sempre dic: aquest es el tal, el que s'ha llegit dues vegades seguides "¡Absolon, Absolon!". I la gent no sap què dic, evidentment, i marxa espantada. És fantàstic per treure't mosques del damunt. Jajajajaja.
ResponEliminaCasum rondes!!!! on tenia jo el cap?? Tan sols pensava en les novel·les i m'he deixat de "lu" milloret que he llegit.
ResponEliminaEl Danubi de Claudio Magris. Quin viatge!
I... si els vigatans pensen a llegir Faulkner em temo que hi ha un fgt que té tots els números per fer una xerrada, un dimarts, a Vic.
Hòstia, sí, en Magris i en Calasso, Eulàlia, que de poc que no em faig una intel·lectual!! Grans homes.
ResponEliminaL'fgt no ha de patir, que en Mitchum agafa el timó Faulkner. Ara, no estaria gens malament que ens vingués a fer companyia...Ja en parlarem, ja.
jo també llegeixo FAULKNER
ResponEliminai potser ens aniria d'una altra manera la presumpta literatura que s'escriu si se'l llegís més
I jo que me n'alegro, Hyde!!
ResponEliminaEl club dels 50! ala, a beure whisky, llegir, escriure i contemplar! Estic amb tu, Hyde, al 100%
ResponEliminaDispensa, no havia tornat a passar: és que no compto els que tinc a mitges, però no desespero :)
ResponEliminaÀnim, Brian, quatre empentetes i fora!!
ResponElimina[ai, que acabo de recordar on vas començar a llegir Els Karamazov i em trenco, que sóc simplona d'humor (i de la resta)]