dimarts, 28 de desembre de 2010

Modrego Vs Kravan


Poc abans de desaparèixer al mar en una travessa transatlàntica, el poeta Arthur Cravan va publicar un recull de poemes en prosa, o proses poètiques depèn com es miri (i llegeixi), de contingut clarament anticlerical. L’edició de poc més de cent exemplars va circular només en cercles reduïts però gràcies a les referències de certa premsa i als sermons que els mossens impartien a les misses de diumenge en tot el territori nacional va tenir cert ressò entre la població. Es pot ben dir que aquest va ser el període en que Cravan va gaudir de més popularitat, el seu retrat sortia als diaris i revistes de dretes disfressat de dimoni i va ser elevat a la categoria d’enemic del bé, “diablo extranjero de afiladas garras” l’anomenava cert diari de la ciutat comtal. La petita editorial va rebre amenaces per part de grups integristes i fins i tot el bisbe Modrego se’n va fer ressò en una pastoral que encara va escalfar més els ànims dels feligresos. Cravan es burlà de la reacció del bisbe en una entrevista publicada al diari de Barcelona i el representant de nostresenyor en tornà a fer referència en un article al full dominical que es repartia a l’esglésies on entre altres coses es podia llegir: “estos poetastros que creen ofendernos con sus sandeces deberian ser retados en su propio territorio para que de una vez por todas la ira de dios se los lleve al infierno y si no aparece ningun legionario capaz yo mismo me enfrentaré a él con los puños, la única forma que parecen entender esos heraldos del diablo” Kravan va recollir el guant, va acceptar el repte i el va citar al saló Price on es va muntar un quadrilàter exprés per l’ocasió. L’únic testimoni que resta de l’enfrontament és aquesta magnífica fotografia de Carlos Pérez de Rojas. Les cròniques diuen que va ser un combat força igualat, es veu que el bisbe tenia una bona dreta però que un uppercut ben dirigit del poeta el va fer caure i es va haver d’aturar el combat una bona estona. Després del tercer assalt semblava que el bisbe arribava amb més perill al cos del seu adversari sobretot amb crochets de dreta laterals però es va haver de parar el combat una estona perquè el poeta va denunciar que el preparador del bisbe quan al final de cada round reanimava al seu pupil, ho feia amb aigua beneïda i això està prohibit pel reglament del marquès de Queensberry.

9 comentaris:

  1. matilde urbach de mulder28/12/10 10:00

    I want to believe, Mitch!!!
    I bravo!

    ResponElimina
  2. Fantàstic, Robert. Si no fos perquè els combats de Cravan costaven molt de creure. Fa poc he vist per tercer cop la meravellosa "Cravan vs. Cravan", on se n'explica algun altre. Hauríem de començar a demanar un carrer o una plaça dedicada al poeta, ja que de bisbes i capellanots ja en tenim massa.
    Lluís Scully

    ResponElimina
  3. Una ucronia fantàstica, Robert. Fa els honors a la foto.
    Rocky Girbén

    ResponElimina
  4. Robert, et superes cada dia.
    Fantàstic és poc.

    (ai! la meva cultura boxejadora és pèssima, em ronda pel cap un amb u que no sé... ah sí Urtain. Faig pena)

    ResponElimina
  5. Barrets al terra, Robert. Boníssim!

    ResponElimina
  6. ¡ Cony, Robert, si tens un blog!

    ja aniré pasant.

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies a tothom i totdon...Eulàlia a mi m’agrada molt la boxa, (molt més que el futbol, on vas a parar, però no tant com el basket) els combats entre Ali /Frazier /Liston /Foreman els he vist tantes vegades com la vida de Brian....
    Mi capitan es un honor tenerlo por aquí, però has de saber que el bloc no és meu, és de la biblioteca i hi col•laboro quan m’ho permet la (cada vegada més abundant i pesada (és l’edat, company)) feina.
    Espai, tot i que fa temps que no dic res, visito el teu bloc sovint....a veure si un dia d’aquests...

    ResponElimina
  8. Els Monty Phython ho van filmar!!!: http://www.youtube.com/watch?v=oOCCL9hFJyY

    ResponElimina
  9. Això és veritat, Robert? A veure si serà veritat al final que la realitat supera la ficció...

    ResponElimina