La nostra col·lega de la televisió nord-americana, la totpoderosa Oprah Withney ens va copiar la idea de fer un llibre de Charles Dickens pel seu club de lectura. Em sembla però, que no va tenir la sort de comptar amb un conductor de la categoria del que vam tenir nosaltres.El llibre que va triar és Història de dues ciutats i segons ella mateixa diu en el seu bloc els lectors van trobar el llibre fantàstic, “amazing” i perfecte.
La pàgina web del club és molt interessant (gairebé tant com la nostra) perquè hi ha molta informació relativa als llibres que llegeixen al club, documents útils per a la lectura que es poden descarregar sense que la senyora Sinde s'enfadi. Hi podreu anar si clikeu aquí.
Mireu si es totpoderosa la senyora que va aconseguir entrevistar a Cormac McCarthy per la promoció de la carretera i el seu espai web era el lloc on anàvem a escoltar-la.
Ja s’ha anunciat la presència de Jonathan Franzen amb la seva darrera novel·la i tenint en compte el "paiat" que va haver-hi quan va presentar les correccions,...això promet.
Estricta governanta busca escriptor per cruspir-se'l i el que sorgeixi.
ResponEliminaTres cosetes. 1a, han llegit Los pilares de la tierra. La Clídice segur que s'hi apuntaria.
2a, La història d'Edgar Sawtelle. Què tal si ho féssim l'any que ve, que me'l va recomanar El Llibreter: "ideal clubs de lectura", va dir. Però pertany a la categoria totxo, i potser encara és massa "novetat"...en fi...ja en parlarem.
3a, he cercat al Google "estricta governanta" "pàgines en català" i m'he endut una desagradable sorpresa. Més que sorpresa, confirmació d'una sospita. Efecte mirall!
Es veu que amb el Cormac no van quedar precisament per anar a fer una copa després de fer l'entrevista, no? Ara no ho sé d'on ho he tret això... Potser vau ser vosaltres?
ResponEliminaBon nadal a tots dos, eh? I millor entrada d'any, també! I molt torrons i reis magus!
M'està temptant això de buscar en google-imatges la tercera opció de la Matilde...
Ui si, i tant! jo tot el que sigui tenir a prop el senyor follet(tortuga) ... grrrrrrr ;) per cert, que ja deia jo que veia a la MU molt pintada de blanc, però els rínxols la delaten Oprahnillaaaaa ;)
ResponEliminaNo ho és tan de totpoderosa, ja que no ha aconseguit una entrevista amb Thomas Pynchon (aquest, al vostre club, m'hi jugo un pèsol que no el fareu mai... bé, a altres clubs tampoc li volen).
ResponEliminaPel que he llegit fan "Història de dues ciutats" I "Grans esperances". No s'estan de res. El que no he sabut trobar a la seva web és com funcionen els pagaments en embotits.
ResponEliminaVeí, si busques a Google-imatges "estricta governanta" quasi tot és "decasaalclub.blogspot.com". Cap fotografia que em comprometi. Ni cuir ni tralla.
ResponEliminaBon "el que resta del Nadal"! I salut, molta salut.
Sí, Clidi, sí, Ophranilla Urbach, de lo peorcito. Pobre Mitchum. Santa paciència.
ResponEliminaSento comunicar-t'ho, fgt, però Pynchon no existeix. Corre la brama que se'l va inventar un tal Enrique Portnoy. Va savoir.
ResponEliminaHan pogut fer dos Dickens perquè saben anglès i no han hagut de patir la traducció de Carner, Allau, que si no encara serien a "Essent Pírrip el nom de fonts de blablabla"!!
ResponEliminaAquesta no paga (ni en embotits, ni en lliures de carn, ni re...). Em sembla que si per cas es paga per anar-hi. No ho sé. En McCarthy va anar-hi per a canviar-se la caravana, que la tenia molt atrotinada. Si surts al programa de l'Oprah, l'endemà vens fins i tot les redaccions de cole de quan eres petit.
Allau, els embotits de porc (sobre tot si son de Vic) em fa l'efecte que estan prohibits en aquell cony de país. Ara, si fas amb una hamburguesa...?
ResponEliminaRes, home, res, l'Allau, cap a Vic, que aquí els porcs som bones persones. I a banda, també donem Sugus!! (quan faci bo, això sí. Prohibit visitar-nos a l'hivern)
ResponEliminaAllau, i a ca meu (ja sap na Matilde on cau, li ho preguntes), donem piruletes i carmelus dels bons!! a banda de vendre llibres... i LITERATURA molt de tan en tan.
ResponEliminaA veure si abans de Reis ets capaç d'encolomar a algú un "A Contrallum" de Pynchon, per exemple, fgt. Llavors entraries a formar part de la meva llista de llibreters mítics!!!
ResponEliminaFa mesos, i no era l'època boja aquesta de Nadal en que la gent compra el que vols tu, vaig encolomar un "V", també de Pynchon. No hi ha repte que se'm resisteixi. Ahir mateix, sense anar més lluny, vaig vendre "La mort d'Ivan Ilich" i "Els germans Karamázov" (sé que no és el mateix, però poc se'n falta per ser-ho, creu-me. Vaig tornar a sentir-me llibreter, d'aquells que ven literatura i no llibres, va ser una experiència meravellosa! tujuru).
ResponEliminacaram, caram...
ResponElimina