dimecres, 12 de gener de 2011

cobertures

No és perquè sí que qualsevol llibre, fins i tot un de poc seriós, té forma de maleta. 
Sergei Dovlàtov.



11 comentaris:

  1. Per culpa teva estic ara mateix llegint "la zona" que tenia a baix a la pila i el vaig pujar dalt, arran d'un comentari teu.
    Renoi.

    ResponElimina
  2. Ai, les maletes i la vida...

    Amb aquests dos apunts consecutius, maletencs, m'ha vingut al cap aquest: http://llegeixesoque.blogspot.com/2010/04/hem-rebut-una-carta.html

    Una abraçada!

    SU

    ResponElimina
  3. Bravo, Su. No és perquè sí que aquests dos apunts consecutius siguin maletencs. El cervell és una cosa ben estranya...

    ResponElimina
  4. Doncs que em pengin per això, Eulàlia, que m'honora assumir aquesta responsabilitat!!
    T'haig de confessar que el vaig llegir d'una manera poc convencional. Vull dir que no vaig seguir l'ordre lògic que proposa la paginació. Sempre més he pensat que, probablement, dec haver llegit un altre llibre. Però que era boníssim. Un llibre "larva", d'aquells que quan els tanques, ells encara van fent.
    Recordo que es va posar com "de moda" i després la tendència va derivar cap al "què vols que et digui, no n'hi ha per tant". Jo, pantis, que deia algú.

    ResponElimina
  5. Serà una tria existencial preferir la motxilla? Ai, avui ja ho veig, necessito un psicoanalista de guàrdia ;)

    ResponElimina
  6. Pos sí que és una tria existencial, Clidi. Però en el fons és el mateix.
    Res de metges, millor un bon barman de guàrdia. Au, a la taverna!! Ves passant, que jo agafo la maleta i vinc.

    ResponElimina
  7. Mira per on, acabo de pensar en les maletes. Tinc un vell apunt sobre maletes guardat a la nevera. El trauré i te'l dedicaré.

    ResponElimina
  8. Ai, això pot voler dir que et toca tornar-les a fer perquè ja t'han llogat en una escola de ves a saber on i, per tant, tornes a tenir feina, has de buscar un lloc on dormir i deixar els teus trastets, tornar a començar, qui sap si ensenyar religió o pretecnologia (religió tindria la seva conya; però crec que ja no se'n parla d'això, a la pública. No sé). Tant de bo.
    Permanezco atenta a la pantalla.

    ResponElimina
  9. Malauradament, resulta que a la pública si que se'n parla... L'any passat em vaig dur una bona sorpresa quan vaig saber que s'impartia religió a l'escola -pública- de les meves filles. Afortunadament però, és "optativa", i mentre uns quants senten a parlar de jesucrist a la creu les meves es dediquen a fer tallers de jocs matemàtics -i altres coses-. Molt més entretingut i interessant. Els professors, però, han de ser posats per l'arquebisbat (em sembla...)
    Tot i que la pregunta anava pel Lluís, no me n'he pogut estar. El tema em pot.

    ResponElimina
  10. Doncs sí i no: ja tinc una nova escola, aquest cop a la comarca de La Noguera. Menys espectacular que la Cerdanya, però si t'hi poses hi ha una colla de llocs especials.
    La història de les maletes, però, no va per aquí.
    I és tècnicament impossible que faci classes de religió. Aquest tema tan escabrós és per a omplir pàgines de diaris: l'estat li paga una fortuna al bisbat perquè gestioni la seva pròpia nòmina de profes de religió, que no passen cap mena de filtre del departament d'ensenyament. Ni oposicions, ni punts, ni mèrits: el bisbe designa a dit. I l'estat paga 2000 euros per barba. El darrer que vaig conèixer hi havia accedit perquè la seva tieta (juro que és cert) és molt amiga del bisbe de Solsona. Tot això en nom de la llibertat religiosa, és clar.

    ResponElimina
  11. Doncs me n'alegro, Lluís. Catalunya pam a pam, peaso de Montpalau!
    I mira si n'hem sabut coses, d'això de la religió, quan teòricament havíem de parlar de cobertes de llibres, o de maletes. O de que no m'agrada Hemingway; o de la Marilyn Monroe, amb l'excusa de l'Arthur Miller. Què sé jo. Els camins dels comentaris (i dels professors de religió a l'escola pública) són inescrutables!!

    ResponElimina