No és perquè sí que qualsevol llibre, fins i tot un de poc seriós, té forma de maleta.
Sergei Dovlàtov.
dimecres, 12 de gener del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
novembre
caro diario
galeria de lectors
miles hyman
·
alex russell flint
·
gustav adolph henning
·
alison bechdel
·
calderara
·
reginald higgins
·
rebecca campbell
.
georges lepape
tomine
j.d. salinger
andré kertész
|sim| sadurní vergés
vittorio matteo corcos
jack vettriano
raquel marín
dennis hopper
nazif topçuoglu
manolo
manolo
bogdanov-belsky
beryl cook
març rabal
magritte
rebecca miller
david hockney
francis bacon
ricardo daniel silva
jahaziel minor
iman maleki
elizabeth peyton
théodore roussel
corto maltés
balthus
antonio lópez
hammershøi
pène du bois
picasso
tony soprano
botero
matisse
maurice askenazy
edward hopper
edward hopper
edward hopper
edward hopper
franz eybl
vermeer
norman rockwell
fragonard
Per culpa teva estic ara mateix llegint "la zona" que tenia a baix a la pila i el vaig pujar dalt, arran d'un comentari teu.
ResponEliminaRenoi.
Ai, les maletes i la vida...
ResponEliminaAmb aquests dos apunts consecutius, maletencs, m'ha vingut al cap aquest: http://llegeixesoque.blogspot.com/2010/04/hem-rebut-una-carta.html
Una abraçada!
SU
Bravo, Su. No és perquè sí que aquests dos apunts consecutius siguin maletencs. El cervell és una cosa ben estranya...
ResponEliminaDoncs que em pengin per això, Eulàlia, que m'honora assumir aquesta responsabilitat!!
ResponEliminaT'haig de confessar que el vaig llegir d'una manera poc convencional. Vull dir que no vaig seguir l'ordre lògic que proposa la paginació. Sempre més he pensat que, probablement, dec haver llegit un altre llibre. Però que era boníssim. Un llibre "larva", d'aquells que quan els tanques, ells encara van fent.
Recordo que es va posar com "de moda" i després la tendència va derivar cap al "què vols que et digui, no n'hi ha per tant". Jo, pantis, que deia algú.
Serà una tria existencial preferir la motxilla? Ai, avui ja ho veig, necessito un psicoanalista de guàrdia ;)
ResponEliminaPos sí que és una tria existencial, Clidi. Però en el fons és el mateix.
ResponEliminaRes de metges, millor un bon barman de guàrdia. Au, a la taverna!! Ves passant, que jo agafo la maleta i vinc.
Mira per on, acabo de pensar en les maletes. Tinc un vell apunt sobre maletes guardat a la nevera. El trauré i te'l dedicaré.
ResponEliminaAi, això pot voler dir que et toca tornar-les a fer perquè ja t'han llogat en una escola de ves a saber on i, per tant, tornes a tenir feina, has de buscar un lloc on dormir i deixar els teus trastets, tornar a començar, qui sap si ensenyar religió o pretecnologia (religió tindria la seva conya; però crec que ja no se'n parla d'això, a la pública. No sé). Tant de bo.
ResponEliminaPermanezco atenta a la pantalla.
Malauradament, resulta que a la pública si que se'n parla... L'any passat em vaig dur una bona sorpresa quan vaig saber que s'impartia religió a l'escola -pública- de les meves filles. Afortunadament però, és "optativa", i mentre uns quants senten a parlar de jesucrist a la creu les meves es dediquen a fer tallers de jocs matemàtics -i altres coses-. Molt més entretingut i interessant. Els professors, però, han de ser posats per l'arquebisbat (em sembla...)
ResponEliminaTot i que la pregunta anava pel Lluís, no me n'he pogut estar. El tema em pot.
Doncs sí i no: ja tinc una nova escola, aquest cop a la comarca de La Noguera. Menys espectacular que la Cerdanya, però si t'hi poses hi ha una colla de llocs especials.
ResponEliminaLa història de les maletes, però, no va per aquí.
I és tècnicament impossible que faci classes de religió. Aquest tema tan escabrós és per a omplir pàgines de diaris: l'estat li paga una fortuna al bisbat perquè gestioni la seva pròpia nòmina de profes de religió, que no passen cap mena de filtre del departament d'ensenyament. Ni oposicions, ni punts, ni mèrits: el bisbe designa a dit. I l'estat paga 2000 euros per barba. El darrer que vaig conèixer hi havia accedit perquè la seva tieta (juro que és cert) és molt amiga del bisbe de Solsona. Tot això en nom de la llibertat religiosa, és clar.
Doncs me n'alegro, Lluís. Catalunya pam a pam, peaso de Montpalau!
ResponEliminaI mira si n'hem sabut coses, d'això de la religió, quan teòricament havíem de parlar de cobertes de llibres, o de maletes. O de que no m'agrada Hemingway; o de la Marilyn Monroe, amb l'excusa de l'Arthur Miller. Què sé jo. Els camins dels comentaris (i dels professors de religió a l'escola pública) són inescrutables!!