dijous, 27 de gener del 2011

un mes amb stevenson

















Robert Louis Stevenson tenia trenta-cinc anys quan va escriure El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, els darrers mesos de 1885. Es va publicar el gener de l'any següent i va ser la seva primera novel·la d'èxit popular. Sembla ser que una nit, a Bournemouth, la seva esposa, Fanny, el va despertar d'un malson. Immediatament després, Stevenson es va posar a escriure tot el que recordava i va redactar una primera versió d'aquesta novel·la. A Fanny no li va agradar, perquè creia que la història tenia més possibilitats que la d'un mer conte de terror i que es podia aprofitar per incloure-hi aspectes més profunds de la naturalesa humana. Aquella primera versió va anar a parar al foc, i Stevenson en va escriure una altra amb la mateixa rapidesa amb què havia produït la primera, tot i que va ser escrita al llit, entre hemorràgies pulmonars.
Gràcies a aquesta circumstància, doncs, podem dir que El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde no és una mera novel·la gòtica ni una mera novel·la de terror, sinó una gran obra literària el valor de la qual no es limita a l'interès que pugui despertar l'argument. És per això que és una obra destinada a perdurar. Sovint es destaca, com és natural, que el tema principal de la novel·la és el de la dualitat de l'home, la lluita entre els bons sentiments, d'una banda, i l'atracció pel mal, de l'altra, i també es diu que aquest tema reflecteix la influència del calvinisme en l'educació que va rebre Stevenson, tot i que ja de jove es va rebel·lar contra la dura i severa moralitat del seu pare. Efectivament, la presència i la lluita del bé i del mal en la naturalesa humana hi és present, i és aquesta presència que va provocar un cert escàndol a l'època, sobretot perquè a alguns lectors la novel·la els va suggerir que el mal és potencialment més poderós que el bé, i que si no el mantenim a ratlla, sempre acaba guanyant la batalla. De totes maneres, una lectura atenta d'El cas misteriós... ens convenç immediatament que, abans que res, és una novel·la d'estil.[...]
Per acabar, m'agradaria prevenir el lector contra una lectura, cada vegada més usual en el món acadèmic actual, on l'interès estètic es veu substituït progressivament per altres interessos, ideològics o simplement irrellevants en la mesura que usen textos literaris únicament com a documents històrics. [...]
Es tracta d'una decisió ben senzilla: o bé llegim la novel·la amb l'actitud d'imaginar que tot allò que se'ns explica és real, o bé la llegim com si fos el pretext o la disfressa d'un missatge ideològic. En una novel·la de qualitat com és aquesta de Stevenson, tot allò que hi està escrit és viu. [...] Cada frase és un acte vigorós d'intel·ligència i sensibilitat. Ha de ser una pena, doncs, passar-les per alt amb la intenció de descobrir-hi missatges ideològics amagats. Fent això no s'aconsegueix res més que rebutjar la novel·la, si no ens agrada el missatge, o lloar-la, si resulta que estem d'acord en aquest suposat missatge. I encara que això sigui una pràctica molt estesa, no és pas aquesta la millor manera de llegir. En un moment que l'academicisme es desentén cada vegada més dels valors més específicament estètics fins al punt de convertir la literatura en una sèrie de documents històrics per descobrir-hi tensions socials, ideologies, baralles de relacions de poder, etc., no crec que sigui superflu de remarcar la primacia dels valors literaris.

Salvador Oliva, de la introducció a El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Quaderns Crema, 1996.

14 comentaris:

  1. Vaja, aquest nadal va ser un dels regals a la meva neboda... potser que li demani prestat per rellegir-lo ;)

    ResponElimina
  2. ...i si no hi ha res de nou, per presentar-la vindrà el mateix Dr. Jeckyll!!!!....(jo només espero que no l'acompanyi el senyor Hyde, perquè de sustos ja en tinc prous darrerament...)

    ResponElimina
  3. Doncs jo espero que vingui el papà dels nostres Vilardekyll i Hyde particulars, la veritat, aquell que es diu Miquel. I si venen tots, que s'ho parlin abans. Clar que, ben mirat, tindria la seva conya que en Miquel els anés alternant, el dia de la trobada. Quina performance, nyores i nyors! Sembla que ho vegi.

    ResponElimina
  4. La idea de la perfomance ja m'agradaria, ja, però no sóc tan bon actor.
    I parlant d'actors i del Jekyll : Jean-Louis Barrault està sublim en l'adaptació que Jean Renoir va fer de l'obra de Stevenson, "Le testament du dr. Cordelier". Si no l'heu vista, us la recomano ; per a mi, és la millor.
    I senyalar que subscric del tot el text d'en Salvador Oliva. En especial, el darrer paràgraf quan carrega contra aquesta mania de buscar subtextos fins i tot a les guixades del vàter.

    ResponElimina
  5. Saps, Miquel V., m'encanten les frases que comencen per "I parlant de..." i, patapam, "que el Pisuerga passa per Valladolid", o el que sigui.
    De debò.

    ResponElimina
  6. ....i parlant de cinema, d'acord que en Barrault està genial, però què m'en dius del Frederich March i del Spencer Tracy i del gran John Barrymore???, ja en parlarem de les versions perquè n'hi ha per tots els gustos, i jo estic amb tu la millor...la del doctor Cordelier, tot i que no és de les millors de Renoir i és un producte per la tele, és molt imolt bona,

    ResponElimina
  7. mmm, Mitchum, tu també, fill meu...

    ResponElimina
  8. ...i parlant d'una altra cosa, crec que encara m'agradaria més que el dia de la performance en Miquel V. fes de Jekyll i en Mitchum de Hyde!!

    [mmm. "I parlant de" me pone fins i tot quan ho dic jo]

    ResponElimina
  9. ...per mi d'acord, jo amb RlS tinc una mena d'amor odi,...l'estimo perquè és un escriptor genial i perquè ha parit alguns dels contes que més m'agraden, n'hi ha un d'un home que desapareix i es passa mitja vida a costat de casa...no sé ara potser estic confús però ja en parlarem,...però d'altra banda el trobo un victorià arrogant a qui no perdono l'article que va escriure sobre deunostresenyor Edgar Poe, però ja en parlarem....i parlant d'això que diu la MU, si de cas jo en Hyde,..of course.

    ResponElimina
  10. Ah, i una anècdota d'última hora. Resulta que els alumnes de 4t d'Eso dels instituts de Vic també estan llegint Stevenson. Ja em veig avenir una allau d'arribades al bloc resultat de teclejar "Stevenson Jekyll Hyde resum"!! I benvinguts que seran.

    ResponElimina
  11. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  12. I parlant de literatura i clubs de lectura apostoflants amb presències de Vilardekylls i demés, FAULKNER quan? segurament vindrà un tal Vardaman (aquell enginyós personatge que diu: mi madre es un pez, a "Mentre agonitzo").

    Vardaman... gt

    ResponElimina
  13. La temporada que ve. Però no vindrà Vardaman. Primer, Gerald, Benjamin i la resta.

    ResponElimina