I que és bo d’anar sol i desvagat
pel pla de la rocada,
pel pla de la rocada,
i tot de cop engegar un roc
d’una puntada
i mesurar-ne el pes
pel mal del peu i pel xiulet de l’aire.
d’una puntada
i mesurar-ne el pes
pel mal del peu i pel xiulet de l’aire.
I que és bo d’ajaçar-se en rec eixut,
respirar-ne el fanal i calcular l’alçària
del firmament pel joc harmoniós
que fan els branquillons d’una brancada.
respirar-ne el fanal i calcular l’alçària
del firmament pel joc harmoniós
que fan els branquillons d’una brancada.
Que és bo d’estar-se empoltronat
amb un Trotski o un Espriu arran de cara
fruint del bram del foc esborneiat
o de l’aigua mortal entenebrada.
amb un Trotski o un Espriu arran de cara
fruint del bram del foc esborneiat
o de l’aigua mortal entenebrada.
Segimon Serrallonga. Eixarms, Ed. Lumen, Barcelona, 1974.
Si no sabeu qui us parla, aquí trobareu quatre cosetes.
ResponEliminaMés d'un cop l'irreprimible desig de donar una puntada de peu a un roc, ha sigut causa d'un ensurt per mor de no haver avaluat prou bé horitzó visible...
ResponElimina...i de la caiguda de més d'una ungla, Brian.
ResponEliminaNo sóc gaire de poesia, -o això vull que sembli, si més no- però trobo que "mesurar-ne el pes pel mal de peu i pel xiulet de l'aire" és una feliç troballa.