tot serà xècspir

Si Xècspir fos immortal, però immortal de debò, més enllà de la retòrica aquella de viure en les seves obres mentre ulls llegeixin...blablabla, i es trobés entre nosaltres (bisexual, exfumador i víctima del colesterol, per exemple), a hores d'ara, i amb l'inestimable col·laboració dels guardians de l'Sgae de torn, ja ocuparia el número tres o quatre de la lllista Forbes de multimilionaris. No li caldria col·laborar en els dominicals dels diaris ni arrossegar la seva opinió sobre qualsevol cosa per les tertúlies radiofòniques. Tot això si encara fos escriptor. De llibres, vull dir, que com a guionista de sèries televisives, i en tàndem amb en David Chase a la producció, faria fora de la Forbes a la mismíssima J.K. Rowling. 

Quan més va, més crec que en Bloom (en Harold d'Amèrica) té raó: al bo d'en Bill te l'acabes trobant arreu. Fins i tot, qui t'ho havia de dir, quan obres Incerta glòria. Sí, aquí també hi ha Xècspir. Uns versos d'Els dos cavallers de Verona. Parla Proteus, acte I, escena III:

O, how this spring of love resembleth
The uncertain glory of an April day;
Which now shows all the beauty of the sun,
And by and by a cloud takes all away.

Oh, com s’assembla, aquest amor en brot, / a  aquell dia abrilenc de gràcia incerta / que ara, amb la llum del sol, net es desperta / i ara ve un núvol i s’ho emporta tot. (Traducció de Josep M. de Sagarra. La glòria era tan incerta que s'ha fet "gràcia". Coses dels traductors).

Si feu un esforç de memòria  -petit, tampoc cal mirar guenyo, que no ha passat gaire temps-, darrerament portem uns quants títols made in Xècspir.

Una tarda memorable, encara no sé ben bé com, però parlant d'Stevenson, això sí que ho recordo, vam acabar a cal Faulkner. Sí, El brogit i la fúria  surt d'uns versos espaterrants de Macbeth, acte V, escena V:

Tomorrow, and tomorrow, and tomorrow
Creeps in this petty pace from day to day,
To the last syllable of recorded time;
And all our yesterdays have lighted fools
The way to dusty death. Out, out, brief candle!
Life’s but a walking shadow, a poor player
That struts and frets his hour upon the stage
And then is heard no more: It is a tale
Told by an idiot, full of sound and fury,
Signifying nothing.

Demà i demà i demà, de dia en dia, / avança miserablement, a petits passos, / fins a l'última síl·laba dels registres del temps, / on els nostres ahirs han mostrat als beneits / el camí de la pols i de la mort. /Apaga`t, doncs; apaga't, flama breu! /  La vida no és res més que una ombra que camina; / un pobre actor que es mou enrigidit / i consumeix el temps que està en escena, / i que després, ja no se'l sent mai més; /  és un conte explicat per un dement, /  ple de soroll i fúria, i sense cap sentit. (La traducció és de Salvador Oliva.)

 I a l'abril, el món feliç d'en Huxley (brave new world en origen) ens va dur  La tempestat, acte V, esc. I:

O, wonder!
How many goodly creatures are there here!

How beauteous mankind is! O brave new world,

That has such people in’t!

Oh prodigi! /Quin escampall de belles criatures! / Oh, senyor, quin goig fa la humanitat! / Oh, nou món, que ets esplèndid si aixoplugues / una gent com aquesta. (Traducció Josep M. de Sagarra).

Tres títols en tan poc temps em  van fer sospitar que si remenava una mica en trobaria molts més. I això és el que he estat fent, en comptes d'atacar les nou-centes pàgines d'Incerta glòria.

Com a resultat d'una primera incursió en el tema, he anat a parar a tres novel·les de Javier Marías,

Corazón tan blanco

My hands are of your color; but I shame

To wear a  heart so white.

Ja tinc les mans / del color de les teves; però sento vergonya / de tenir el color tan pàl·lid com el teu.

Macbeth. Acte II, escena II. Traducció: Salvador Oliva.

Negra espalda del tiempo

What seest thou else

In the dark backward and abysm of time?

¿Què veus encara dins el fons negrenc / de l’abisme del temps?

La tempestat. Acte I escena II. Traducció: Josep M. de Sagarra.

  

Mañana en la batalla piensa en mí

Tomorrow in the battle think on me

And fall thy edgeless sword. Despair and die.

Demà en plena batalla pensa en mi, / i oscat et tombi el glavi! Desespera / i mor.

El rei Ricard III. Acte V escena III. Traducció: Josep M. de Sagarra.

una de l'inefable Agatha Christie,

Plenamars de la vida (Taken at the flood, en origen)

We at the height are ready to decline.

There is a tide in the affairs of men

Which, taken at the flood, leads on to fortune;

Omitted, all the voyage of their life

Is bound in shallows and in miseries.

On such a full sea are we now afloat,

And we must take the current when it serves,

Or lose our ventures.

Si som al cim nosaltres, / hem arribat al punt de declinar. / Hi ha una marea en els afers dels homes: / si un s’hi llença al moment de la pujada, / atrapa la fortuna; mes, si un deixa / que se li escapi, tot  el gran viatge / de la vida es consum en aiguamolls / i en racons de misèria. Ara surem / en plena mar; mentre que ens són propicis,/ aprofitem corrents; si no és així, /deixarem escapar l’avinentesa.

Juli Cèsar. Acte IV escena III. Traducció Josep M. de Sagarra.

i, finalment, i servida en safata de plata per en Lluís Bosch, del tot aliè al meu interès xecspirià -la qual cosa em meravella, càsumlacasualitatdelstrons-, Tots els dimonis són aquí, de Pere Antoni Pons:

Hell is empty and all the devils are here.

L'infern és buit; tots els dimonis són aquí.

La tempestat. Acte I escena II. Traducció de Josep M. de Sagarra.

Convindreu amb mi que al d'Stratford no li cal colesterol per a perdurar en la memòria dels mortals, pels segles dels segles. Amén.

____________________
Addenda:
(6|5|2013): En una sola persona, de John Irving. 

Així sóc, en una sola persona, molts personatges, i cap no és feliç.
Ricard II. William Shakespeare