martí sales

Me'l va presentar en Girbén, que tampoc el coneix en persona, ni falta que ens fa. Jo estava a punt d'encetar l'ofensiva "Joan Sales", i, per tant, molt sensible a les coincidències. Martí SALES, parent del SALES que m'ocupava? Doncs sí: renebot. A hores d'ara ja no em cal cercar excuses per a parlar d'allò que em ve de gust, però si  les trobo, si despunta un fil i el puc tibar, em fa l'efecte que,

u, la cosa queda més arregladeta,

dos, res és perquè sí (o tot és per què no?, vés a saber).

N'havia sentit a parlar, vagament, d'en Martí Sales, barrejat amb noms com Kiko Amat, Anna Carreras, Gerard Guix, Llucia Ramis, Najat El Hachmi...un poti-poti surrealista. Ous i castanyes que només tenen en comú el fet d'haver nascut després del 1968 i que tots es dediquen a fer gargots. Els novíssims de torn; els d'ara mateix, vaja.

Llavors he recordat un article que vaig llegir fa uns anys a La Vanguardia; un intent, com qualsevol altre, de classificar la nova generació de narradors. Les etiquetes, inútils, com sempre. Prescindibles. A en Martí Sales li va tocar compartir cel·la amb l'Anna Carreras, acusats d'"Audàcia controlada". Representa que experimenten, però sense exagerar, amb modus. I com que no havia llegit res d'aquest Sales i la curiositat és un grau, m'he fet portar -de d'altres biblioteques, que a Vic no els tenim- Dies feliços a la presó i el poemari Huckleberry Finn.

I ara, un cop fetes les presentacions, penso que amb l'avinentesa passa una mica com amb el porc: si es vol, s'aprofita tot.

Seixanta-unè

La llengua, pel coll fins que gralli: que digui. Cal fer-la dir. Desafini o no, trencada, salvatge o tiquismiquis, ha de dir, encara que no vulgui dir res; encara que no hi hagi res a dir. Encara que no hi hagi res a dir, diguem-ho. Si us passeu el dia enllustrant-li les plomes, callada i bonica, s'esllanguirà i morirà.

Martí Sales. Dies feliços a la presó. Empúries, 2007. P. 265.

La multitud
és un lloc
on no creixerà
mai res.

Huckleberry Finn, P. 22.

He de confessar que
a voltes
ensopego
perquè no m'entenc la lletra
aràbiga i plena de sots: perdo la cal·ligrafia,
faig gargots.

Huckleberry Finn, P. 62