aprendre de lletra

Jean-Paul Sartre fou un gran lector que, a més, ha explicat, amb una vivor commovedora, la seva iniciació a la lectura.

"Vaig començar la meva vida -escriu- com sens dubte l'acabaré: envoltat de llibres. Al despatx del meu avi hi havia llibres pertot arreu. Encara no sabia llegir i ja reverenciava aquelles pedres aixecades, dretes o inclinades, comprimides com maons als prestatges de la biblioteca."

El seu avi li va regalar dos llibres de contes. "Els vaig agafar, els vaig olorar, els vaig palpar, els vaig obrir. Tot plegat per a res: no tenia el sentiment de posseir-los. Sense gaire més èxit vaig intentar tractar-los com si fossin nines, els vaig agombolar, els vaig besar, els vaig pegar. Era a punt d'esclatar en plors, que els vaig acabar posant a la falda de la mare. Ella va aixecar els ulls de la labor. Què vols que et llegeixi, petitó? Les fades?" Sartre explica com el va sobtar descobrir que a través de la veu de la seva mare les paraules sortien del llibre.

Aleshores em vaig sentir gelós de la mare i vaig decidir arrabassar-li el seu paper. Vaig agafar una obra titulada Tribulacions d'un xinès a la Xina i me'n vaig anar a la cambra dels malendreços; allà, dalt d'un llit plegable, vaig fer veure que llegia: resseguia amb els ulls les línies negres sense saltar-me'n cap i m'explicava una història en veu alta, amb molt de compte de pronunciar bé totes les síl·labes. Em van sorprendre -o vaig fer que em sorprenguessin-, van deixar anat exclamacions i van decidir que ja era hora d'ensenyar-me l'alfabet. Vaig ser tan diligent com un catecumen; fins i tot em feia classes particulars a mi mateix: m'enfilava dalt del llit plegable amb La meva família, d'Hector Malot, que me'l sabia de memòria i, mig recitant mig desxifrant, en vaig recórrer totes les pàgines, l'una rere l'altra; quan vaig girar l'última, ja sabia llegir. Estava boig d'alegria.

José Antonio Marina i María de la Válgoma. La màgia de llegir. Rosa dels Vents, 2005. P. 25-26.