"Fa uns mesos el meu home i jo vam decidir ajuntar els nostres llibres. Ens coneixem des de fa deu anys, n'hem viscut sis de junts, i cinc de casats. Les nostres tasses desaparellades han conviscut amigablement; ens hem posat les samarretes indistintament, i quan ha convingut, els mitjons; i les nostres col·leccions de discos ja fa molt de temps que es van barrejar sense incidents; els meus motets de Josquin Desprez conviuen amb Worst of Jefferson Airplane d'en George. Vam creure que per a l'enriquiment de tots dos. Però les nostres biblioteques s'han mantigut separades, la meva majoritàriament a l'extrem nord de l'àtic, la seva al sud.
Vam arribar a la conclusió que no tenia cap mena de sentit que el meu Billy Budd s'esllanguís dotze metres enllà del seu Moby Dick, però cap dels dos no va moure ni un sol dit per ajuntar-los.
Ens vam casar casar en aquest àtic contemplats pels Melvilles de cadascú, col·locats en quarentena. La promesa de l'amor en la riquesa i en la pobresa, en la malaltia i la salut -i fins renunciant a tota la resta- no va ser cap problema, però fou un gran què, que El llibre d'oracions no digués res sobre casar biblioteques i llençar-ne els duplicats. Això hauria estat una promesa molt més solemne, i, probablement, hauria estat la causa que el casament hagués quedat en un punt mort."
Anne Fadiman. Ex-libris: confessions d'una lectora. Eumo, 2000. Traducció de Carlota Torrents.
El text et va atrapant i penses... com ho acabarà? I en arribar a la frase final dius (o penses): hòstia, és brillant!
ResponEliminaEl meravellós món de la parella (lectora).
ResponEliminaA casa, un cop passat un temps prudencial, quan va semblar que la cosa anava en seriu, també ens ho vam plantejar i vam decidir barrejar les nostres biblioteques, conservant duplicats i mantenint els inferns personals ben separadets, això sí. És fotut, perquè tothom sap que, d'entrada, res és per a sempre, llavors, a què treu cap embolicar-se en aquestes declaracions d'intencions si és molt més fàcil i assenyat mantenir les biblioteques separades. Però ho fas, amb certa recança, això sí. I és que els llibres que ha acumulat un ésser humà ho diuen tot d'ell. Així ho crec. I, és clar, allà estàs tu, diluint-te voluntàriament. Què fort.
(Continuaré després, que vull dir una altra cosa, però ara tinc pressa)
...Coi de promesa solemne: el que Gutenberg ha unit, que no ho separi un jutge!!
ResponEliminaDigue'm descastat però a mi cada vegada m'importa menys on i de qui són els llibres. Mentre en quedin per llegir...
ResponEliminaJusta, Allau, després, tant te fa no posar les teves inicials i la data d'adquisició a les guardes. Per no parlar de com et distreu trobar a les prestatgeries exemplars que tu no has comprat (ni llegit) mai, amb anotacions o bitllets de metro de trajectes que tampoc són teus. De vegades, fotografies...
ResponEliminaDoncs jo fa quinze anys que visc amb la meva dona i els seus llibres segueixen a la seva lelixa i els meus a la meva. Hi ha coses més sagrades que el matrimoni!
ResponEliminaT'entenc perfectament, SM, que una cosa és casar-se o decidir tenir un fill, i un altra és barrejar biblioteques ;-)
ResponEliminaSense arribar a ser el paroxisme del tedi que proposa la celestial vida eterna, imagino la unanimitat de gustos literaris en un matrimoni: -M'ha encantat...
ResponElimina-A mi també...
-Ara pensava llegir aquest.
-Per què no el llegim junts, abraçats? Seria tan bonic!
Tot tan rosa i blau cel que provoca arcades d'avorriment.
Ai, sí, puaggggg, Girb!
ResponEliminaAbans no m'he decidit a explicar una cosa íntima però bah, és igual: en un dels meus diverocis, ella va marxar i es va endur els seus llibres (que sempre havien estat separats dels meus). Però va deixar els que no li agradaven. Imagino que si em divorciés deu vegades acabaria per tenir una bona biblioteca de llibres dolents...! Els llibres que no volem i abandonem també diuen moltes coses de nosaltres.
ResponEliminaNota: he escrit "diverocis". No és un neologisme sinó un error lamentable. Eren "divorcis".
ResponEliminaEls meus seixanta llibres d'onze escriptors (una escriptora entre ells), no els toca ningú, ni es barreja amb altres biblioteques!
ResponEliminaLa resta del meus bestiari, uns 3000, poden anar a la foguera o barrejar-se amb els d'ella... si es que mai hi ha ella, i suposant que ella tingui biblioteca... hores d'ara n'estic tan fart de llibres... (menys dels seixanta).
Fgt
Jo sé d'uns que, després de vint anys de conviure amb les biblioteques separades, es van divorciar, i ella es va endur la seva biblioteca i alguns exemplars de la del soci, justament perquè li agradaven molt. No en va abandonar cap. Hi ha gent per a tot.
ResponEliminaFgt, qui és la dama envoltada de deu mascles? La Rodoreda?
ResponEliminaSi fóssim a l'edat d'or dels blogs (ara fa un parell d'anys) aquest apunt s'hauria endut 150 comentaris.
ResponEliminaI ara penso en els llibres que robes: aquests sí que diuen de tu, també. Jo ho vaig fer un cop, no em va agradar i el vaig restituir. L'operació de restitució va ser tan clandestina i emocionant com la de la sustracció.
Evidentment, Matilde, 'La mort...' s'emporta la palma.
ResponEliminaSi no fos tan lleig i inapropiat, confessaria que sóc (vaig ser, de fet, que ara fa molt que em vaig quitar), una gran lladre de llibres. El primer, Rayuela, d'en Cortázar, als disset anys.
ResponEliminaQuan dius que no et va agradar, a què et refereixes, al fet de robar o a que el llibre era dolent i per això et vas veure obligat a restituir-lo?
Fgt, dissabte vaig estar sopant amb un meu amic que, justament, està llegint la mort i està tan entusiasmat que fins i tot em va dir que l'hauríem de fer al club de lectura. No dic pas que no, que li tinc moltes ganes, la veritat.
ResponEliminaConfesso que mai no he casat biblioteques, però es que el meu ex no era de llegir, tan sols llibres informàtics. Ell s'ho perdia. Els que va deixar 3 o 4 no us penseu- van anar de pet a l reciclatge.
ResponEliminaMés que la idea de casori, a mi m'agrada la idea dels llibres fent una bonica orgia. Ben barrejats, promovent el mestissatge. Després, en acabat: cadascú a casa seva, i tan amics com abans. Digueu-me utòpica.
Utòpicaaaaaaa!!!!
ResponEliminaTema interessant! Què fàcil és fer promeses d'amor etern. Però, què s'està disposat a compartir fins el punt de barrejar-ho? Fluids, llibres... On hi posem més l'ànima?
ResponEliminaEls llibres robats... Gran tema per a un apunt! Prenc nota.
Sí que és un gran tema, sí, Enric H. March; no goso perquè estic de servei, i és clar, seria molt fort que una bibliotecària expliqués tècniques per a robar llibres i coses així.
ResponEliminaJo no he pispat mai res d'una llibreria, estava especialitzada en els petits furts en uns conegudíssims grans magatzems. No els hi venia d'aquí, que s'havien inventat el Nadal i la primavera i el dia de la mare i el dels enamorats i què sé jo quantes coses més. En fi, tots tenim un passat. Al menys jo.
Jo trobo molt enriquidor ampliar la família!
ResponEliminaOptimista incorregible, oi, Eutrapèlia?
ResponEliminaBenvinguda a aquesta santa casa.
Gràcies, Matilde! T'he descobert gràcies a la nominació del Cor... ;P
ResponEliminaDoncs jo et vaig descobrir a ca l'amic Espai de llibres!
ResponElimina