Joseph Blotner. Faulkner, una biografía, 2 Vols. Destino, 1994.
Faulkner, una biografía, no es sólo la mejor biografía literaria de uno de los mayores novelistas de la literatura universal, sino también la crónica del proceso de formación de un escritor y un magnífico relato de costumbres. El primer volumen presenta la infancia y juventud de Faulkner, su participación en la guerra del 14, su relación y posterior matrimonio con Estelle Oldham, su contrato con Hollywood, las primeras batallas, siempre perdidas con el alcohol; sus primeras novelas: El ruido y la furia, Mientras agonizo, o Santuario, es decir, el nacimiento del territorio de Yoknapatawpha y su colonización por sus inmortales personajes.
El segundo volumen de la biografía presenta los años de madurez del escritor, con la publicación de Absalón! Absalón!, El villorrio o Desciende, Moisés y recoge sus nuevas y siempre penosas colaboraciones con el cine, los avatares de su difícil vida sentimental, el progresivo reconocimiento de su obra, que culmina con la concesión, en 1950, del Premio Nobel, y la actitud distante del propio Faulkner, que se consideró siempre un caballero campesino del Sur y no una figura literaria.
Con un inagotable bagaje de datos, Blotner nos acerca a la trayectoria de uno de los narradores más renovadores del siglo XX, a la vez que ilumina las claves de su quehacer literario y ofrece el impresionante documento de una época en un texto que se ha convertido, desde su aparición en un clásico. Combinando recuerdos, reseñas periodísticas, anécdotas y documentos, Blotner recrea la trayectoria de Faulkner a la vez que nos presenta a los escritores, esctrellas de Hollywood, editores y políticos que trató, en un recorrido que refleja un largo período de la historia de Estados Unidos. Faulkner, una biografía constituye, pues, una obra llena de vida, interesante no sólo para los admiradores de Faulkner sino para todos los que deseen conocer un documento palpitante sobre una época decisiva del siglo XX.
[de la contraportada]
Salut, Robert!
ResponEliminaDe moment ja m'he arremangat i paro per Can Compson. A una prudencial distància, no cal dir-ho, no fos cas de prendre mal amb l'ensulsiada de la casa.
Aquest article davant de "biografia" fa pensar en una obra definitiva? Allò que m'agrada és que s'hagin usat fonts diferents i documents de tota mena. A veure si la llegeixo i em poso a imitar el mestre...
ResponEliminasalut companys,...jo ara acabo de llegir la historia d'en Popeye i la Temple...que deunidó, a can compton hi aniré aviat, tot i que en Quentin també apareix a Absalom!, Absalom! que vaig llegir la setmana pasada i em va deixar bocabadat,
ResponEliminalluís, ens pot estar ben segur, aquests dos volums (de 1000 i pico pags.) són un resum de l'edició americana, que en té més de tres mil, en Blottner era un professor de la Universitat de Virginia, que va coneixer a l'autor quan aquest, al final de la seva vida, va acceptar ser professor (d'aquells que no fan classes) de dita Universitat, es van coneixer i van fer una mica d'amistat....
"¡Absalón, Absalón!". Ningú ho pregunta, FAULKNER ho reafirma!
ResponElimina... però us perdono.
Fgt
...si t'agrada corregir, Fgt, has anat a un bon lloc...
ResponEliminaRobert, no corregeixo mai res, però els noms de les novel·les del metre, si. A veure quin dia ens veiem, tu i jo i el mestre i la fem petar amb un bon whisky al davant.
ResponEliminaFgt
...no li ho dic de mal rotllo, Fgt, amb les presses i la ignorància (aquest cop eren presses), els meus apunts estan farcits d'errades i agraeixo que les corregeixin sigueu vos o qualsevol altre visitant...estaria bé que algun dia la féssim petar amb un bon whisky, per exemple estaria bé parlar de la seva insistència en qualificar de mestre a Faukner, no estic segur que li agradés el qüalificatiu, de totes maneres com que ja tenim una edat, els mestres ens els triem i vos teniu tot el dret a triar-vos-el, però, repeteixo no estic segur que Faulkner es considerés cap mestre de res...
ResponEliminaTens raó, Robert, tens raó, però tracta'm de tu si-us-plau. Ell no es conciderava mestre de res, encara que jo insisteixi a tractar-lo de mestre, si més no és el meu mestre. Un mestre per mi és algú que t'enlluerna amb la seva... prosa en aquest cas, i vols semblar-te a ell. En fi, que potser tinc altres mestres ignorats, però la meva 'fita' es ... aspiro a estar al seu costat. Sigui això una autentica bogeria, quimera, i demés. En fi. Apunta't un dia whiskero i conversa...
ResponEliminaFgt
...apuntes alt company,...això està bé.
ResponElimina...Avui mateix acabo de llegir Santuario, està bé, però clar, la setmana pasada vaig llegir Absalon!, absalon! i el vaig trobar tant genial,..que encara estic enlluernat
Benvingut, Robert !
ResponEliminaJa sé que vaig amb una mica de retard, i potser no ho llegireu, però "ABSALOM ! ABSALOM !" crec que és el millor de Faulkner, tot i que les meves predilectes són "Mentre agonitzo" i el díptic "El villorrio"/"La mansión".
Fgt, no he entès el teu comentari....Qui pregunta ? Qui afirma ?...I com diu en Robert, no crec que ell volgués ser mestre de res.
I (de part d'en Hyde) : menys biografia, menys iconografia,I MÉS LECTURA DE LA SEVA OBRA, CONY, QUE TÉ MOLTS LLIBRES !!!
Sí que ho llegim, sí, que aquí no dormim mai!
ResponEliminaGràcies Miquel,
ResponEliminano fa gaire he llegit Absalom! Absalom! i la veritat és que feia temps que no disfrutava tant, als llibres de Faulkner costa entrar-hi però quan hi entres ja no en surts, és una autèntica pasada, genial, meravellós....
de totes maneres hem triat el brogit i la furia per varies raons, una, perquè era la preferida de Faulkner, altra perquè sempre està entre les millors novel·les de tots els temps un altra perquè és una autèntica meravella tècnica, un altra perquè (gairebé) hi ha tot el mon de l'autor retratat i alguna altra més que ara no recordo, ...digue-li a en Hyde que no es perdi la biografia d'en Blotner,....