L'amistat entre Italo Svevo i James Joyce
Pel que fa a l'amistat entre aquests dos escriptors, tot i que no va ser cultivada amb constància, recorda la de les grans relacions literàries, com per exemple la dels futuristes, o la col·laboració entre Goethe i Schiller. Joyce feia classes d'anglès a Svevo, el qual feia classes d'hebreu al seu amic. Joyce, a més, va posar el nom de la dona de Svevo, Livia, al personatge central de Finnegans Wake, Anna Livia Plurabelle, protagonista de l'última novel·la que va escriure, inacabada i que no es podia acabar perquè era un Work in Progress, una feina en curs, com tot l'univers. D'aquesta relació, n'és testimoni la correspondència que van mantenir, com la carta autoirònica que defineix l'Ulisses "Sua mare grega", expressió dialectal triestina que més o menys vol dir "la seva puta mare", això referit a la relació entra l'obra d'Homer i l'obra pròpia, filla de la primera, o sigui l'Ulisses.
La Trieste de Magris. Direcció del catàleg: Giorgio Pressburger. Diputació de Barcelona, 2011. P. 58.
Aquest Svevo seria un bon candidat per al vostre club de lectura. "Vellesa" o bé "La consciència de Zeno" no només són bones, sinó que et petes de riure d'un humor tan especial...
ResponEliminaEn prenc nota, Lluís, que encara no hem fet mai cap italià. Un Svevo o un Bassani (el jardí dels Finzi Contini). O tots dos, que si tot va bé i no ens morim, i com que, al pas que anem en aixó de l'estat del benestar, ens haurem de jubilar als 83, ens vagarà prou de llegir-los.
ResponEliminaDona, el Bassani també el recordo amb plaer, però allò és una tragèdia duríssima. Svevo no estalvia una mirada terrible sobre la nostra vida, però et fas un tip de riure i això sempre ajuda. Recordo una conversa entre el protagonista i el seu psiquiatra sobre l'addicció al tabac... perquè és inoblidable.
ResponEliminaSu tabaco, gracias!!
ResponEliminaAh, doncs començarem per Svevo. En quin llibre trobaré aquesta conversa?
A La consciència de Zeno, Matilde. Altament recomanable.
ResponEliminaM'ha agradat molt aquest curs accelerat de triestí. Ho sap tothom i és profecia: quan s'estudia un idioma, el primer que s'ha de fer és aprendre a renegar correctament.
Gràcies, anònim.
ResponEliminaOstres, avera si aconsegueixo que els altres el vulguin llegir. És que ho acabo de visualitzar. La tertúlia hauría de ser a l'istiu perquè això ens permetria canviar d'ubicació i sortir al desaprofitadíssim tros de gespa que tenim al darrera. Ja m'hi trobo, encenent un Marlboro. "Aquest és l'últim cigarret que em fumo", anunciaré en homenatge a Svevo, que es va passar tota la vida deixant de fumar, segons acabo de llegir. Ai, sí, i com ell tornar-hi un cop i un altre, només pel plaer que deu suposar la possibilitat de tornar a deixar de fumar.
Ah, sí, vull llegir l'Svevo. I, durant un mes, i aprofitant l'avinentesa, infestar el bloc de fum, i parlar d'Smoking room , Coffee and cigarrettes, de tabac i literatura, un reportatge gràfic d'escriptors cigarro en mà, com aquell apunt d'escriptors amb gos...És que ja m'hi trobo.
M'hi apunto! I per mostrar la meva adhesió a una causa tan noble, surto al carrer (tot correcte i legal), m'amago a l'ombreta d'un avet domesticat i vaig a fer el darrer cigarret... fins a les 12 més o menys, en què faré el següent.
ResponEliminaGràcies pel suport, Luís. He fet una taula amb el Word, d'aquelles de dos columnes. Inicio la recollida de signatures.
ResponEliminaNo sé ben bé perquè, però Svevo no m'acaba de convèncer (només m'he llegit "La consciència de Zeno" i "Senilitat"). A mi m'agrada moltíssim més Bassani, però no són comparables, crec.
ResponEliminaEn canvi, quan penso en un italià contemporani de Svevo, poc conegut, però reivindicat aquí per Pere Calders - i més recentment per Quim Monzó - penso en Massimo Bontempelli ("La vida intensa", par example)
Doncs jo, que no sóc fumadora "activa", sino una "ecs" com una casa (però sóc tolerant,eh? que de ecs n'hi haque semblen de les SS), també m'hi apunto, mira per on.
ResponEliminaJo em prenc un coffee mentre vosaltres us feu a més, un cigarret. En bona companyia.
Miquel V., en Bontempelli fuma? És que si no fuma haurà d'esperar, ja t'ho dic ara, que tira més un Marlboro que dues carretes. Ara no sé què dic.
ResponEliminaDoncs he estat rumiant, Eulàlia, i quan més va més crec que deixar de fumar m'agradarà més que fumar. Això m'obligarà a reincidir amb freqüència, però em sacrificaré de gust. Definitivament, pel maig, Svevo i en bona companyia!
ResponEliminaFlann O'Brien, per Déu, llegiu, també, Flann O'Brien. Joyce ho feia amb una lupa per culpa de la seva ceguera!
ResponEliminaPer cert. Svevo, bo. M'apunto al club.
Verlaine Rimbaud... parlant de parelles genials, brutals i demés...
Fgt
Doncs a tu se't gira feina, Fgt, que en Mitchum torna dimecres i vol que passem l'istiu amb Faulkner. Jo li he dit: d'acord, però amb modus, que si no me'l fareu avorrir.
ResponEliminaPer FAULKNER, disposat a tot, Matilde. Serà un plaer rellegir per 3era vegada la novel·la "El soroll i la furia".
ResponEliminaAviseu amb temps i... com un clau a l'hora que convingui.
Fgt
Ignoro si fumava Bontempelli....val el mateix si era fumador passiu ?
ResponEliminaFgt, et dec Flann O'Brien i "La mort i la primavera", però jo ara estic immers en una obra expressionista, literàriament excessiva i dràstica,apassionant, hilarant de tan extrema que es diu AUTO DE FE (L'ENLLUERNAMENT en alemany), d'ELIAS CANETTI, i em sembla que trigaré a refer-me'n.
ResponEliminaQue FAULKNER us agafi confessats !! És realment un repte per al club.
Dimarts passat, el dia de la trobada del club, vaig mirar d'acollonir la concurrència, tant com vai poder, amb això del brogit i la fúria.
ResponEliminaAvui, amb en Mitch hem estat parlant sobre si manteníem el brogit o el canviàvem per un Fúlcner més accessible, que el repte és gran i fa mitja por. Però, què carai, s'ha de ser valent: endavant les atxes. Com serà. La clau és sobreviure al primer capítol.
Jeje... si només fos el primer capítol rai, que no els passi res als dos seguents, i sobretot el segon.
ResponEliminaPerò la vida val la pena viure-la només per llegir novel.lassas com aquesta... o a més a més, va no siguem tan taxatius.
Un FAULKNER més accessible es "La paga de los soldados", recentment reditat per RBA. Gran 1era novel.la de l'escriptor.
En fi, prou que avui he de visitar moltes coses i tinc feina. Bon dia desde Boñar, per cert.
Fgt
Bon dia, fgt! Saps, estàs a dues gambades de casa meua (la de Galícia, és clar). Guarda't del sol.
ResponEliminaFgt, per ser faulknerià de debò has de superar dues proves de foc :"Rèquiem per una monja" (sí, sí, ho he escrit bé :MON-JA) i "ABSALOM, ABSALOM !"...Després d'elles, i sobretot la segona, fa anys que no torno a tocar Faulkner.
ResponEliminaAh, i afegint-me al savi consell de Na Matilde : guarda't del sol !
PS:CANETTICANETTICANETTICANETTICANETTICANETTICANETTICANETTICANETTICANETTI.....AD INFINITUM...QUE BOO !!
Caram, Miquel V., el veig tocat de veres. Doncs mira que el tenia a la pila, sota uns quants, i aquest seu entusiasme m'està fent reconsiderar l'ordre de llegida. Ja ho dèiem un dia, el llibre més bo és l'últim bo...
ResponEliminaSalut, i que l'acabi de llegir de gust!!
Va pel Miquel V. i pel renovat interès de na MU.
ResponEliminaRecomano complementar la lectura del AUTO DE FE amb la del LENZ del Georg Büchner. Mentre el Canetti estava escrivint l'AUTO, la seva xicota, la Veza, va amagar les obres de Büchner rere els drames de Victor Hugo perquè: "No volia que emmudissis com escriptor..."
Diu Canetti que la lectura de les 30 pàgines del LENZ: "va fer que (la meva obra) quedés reduïda a pols i cendres".
Aquest dels llibres que es cremen o s'amaguen és un d'aquells fils que tant ens encanta estirar. Perquè del Lenz del Büchner podem passar al Reinhold Lenz real -l'amic foll de Goethe-, i llegir la seva novel·la epistolar "L'ermità del bosc". Tot veient el descarnat retrat que en fa, aviat entens perquè Goethe la va mantenir amagada durant anys al fons d'un bagul.
Un moment, Girb, que vaig a cercar paper i llapis.
ResponEliminaEn prenc nota. I gràcies!
Moltes gràcies, Girbén, per aquesta informació ; quan hagi acabat amb l'"Auto de fe", ja miraré de trobar aquest Büchner...D'ell només conec les adaptacions que s'han fet de la seva obra teatral a altres mitjans, via òpera/cinema ("Wozzek" i La mort de Danton" en versió Berg, Herzog, Wajda...)
ResponEliminaOita, avui "tres en uno", la família al complet!
ResponElimina