Al Veí de les Corts, allà on sigui que la mata ara.
Te tendré que matar de nuevo.
Te maté tantas veces, en Casablanca, en Lima,
en Cristianía,
en Montparnasse, en una estancia del partido de Lobos,
en el burdel, en la cocina, sobre un peine,
en la oficina, en esta almohada
te tendré que matar de nuevo,
yo, con mi única vida.
Julio Cortázar. Papeles inesperados. Alfaguara, 2009.
Fa poc he vist una històrica persecució d'una mosca a la merevellosa sèrie "Breaking Bad". Jo de vegades sóc incapaç de matar una mosca, literalment, però de vegades ho faig sense cap remordiment, utilitzant "Rayuela", si és precís, un bon llibre mata-mosques.
ResponEliminameravellosa*
ResponEliminaJo, drap en mà, sóc una autèntica arma de destrucció massiva, Òscar, no en queda ni una; les faig caure com a ídems.
ResponEliminaNo les podria matar d'un rayuelazo, perquè sóc una sentimental i aquest llibre...ai aquest llibre, en fi, si yo te contara.
Cuenta, cuenta...
ResponEliminaJo sóc poc hàbil matant insectes voladors, i per això deuen escollir el lloc on sóc per venir a volar. Però he recordat dues mosques que obren la primera seqüència de dues pel·lis: la de "Brazil" i la de "Amélie".
ResponEliminaNo puedorrrr, Òscar. Són coses meves, sense cap mena d'interès públic.
ResponEliminaA que ara tens més set?
Jo, quan arriba l'istiu, tinc molta requesta. Tothom em convida als seus sopars a l'aire lliure. Endevina a qui pessiguen els mosquits, Lluís.
ResponElimina