un estiu amb faulkner

A mig juliol ja anunciem que pel setembre començarem amb el brogit (o el soroll depèn de l’edició) i la fúria de William Faulkner. Tenim a la vostra disposició exemplars traduïts per Jordi Arbonés de l’edició de Proa de l’any 1984 i també de l’edició del 2002 dins la col·lecció Clàssics Universals (també de Proa) amb la mateixa traducció revisada per Mercè Costa Clos i una introducció de D. Sam Abrams.

El mateix Faulkner diu que va començar a escriure-la durant la primavera de 1928 pensant-se que seria una història curta, fins i tot ja tenia un títol preparat, “Twilight” i que es podria narrar en deu pàgines, volia elaborar un relat sense argument d’uns nens que feien fora de casa perquè eren massa menuts per escoltar segons quines coses. A mida que els personatges anaven creixent es convertí en una de les novel·les més importants de la història de la literatura. Diuen que escriure-la va significar per l’autor una experiència d’una intensitat sense precedents i que mai més es va tornar a repetir, el coïa encara el rebuig editorial de la seva anterior novel·la Flags in the dust (posteriorment rescrita i publicada amb el títol de Sartoris) i estava segur que, alliberat de les ganes de publicar, produïa una novel·la radicalment diferent i amb una tècnica pròpia.

Fins i tot Phil Stone, el gran amic i promotor de Faulkner, diu que quan llegia el capítol primer no hi veia cap ni peus, no entenia res i estava perplex, quan li deia a l’autor ell li responia: “espera, espera una mica” i després quan va començar a llegir la part de Quentin “tot es va començar a obrir com una flor”.