Montero Glez. Pistola y cuchillo. El Aleph, 2010.Malgrat li pesi a l’actual alcalde, Badalona no serà recordada per la seva gestió, ni per la seva alçada que li va permetre jugar a l’equip més gran de basket. Per molt populisme que apliqui a la seva gestió de la immigració no podrà evitar, l’actual alcalde, que Badalona es converteixi en un santuari caló perquè allà és on va morir el més gran dels artistes gitanos, el rei de la nació romaní, el gran Camaron de la Isla.
Aquest llibre, a part d’una narració és un poema, un cant de respecte i amor d’algú que el va conèixer, li va entrenar un gall, el va escoltar i el va admirar.
Bentornat, Mitch, asuguigui!
ResponEliminaD'això d'entrenar galls, jo sempre n'he volgut tenir un d'aquells que canten si negues qualsevol cosa tres cops, ja veus.
Veig que en Mitchum està actiu... I sí senyor, que es foti aquest alcalde (i els regidors de l'altre partit que l'han ajudat)
ResponEliminaBen tornat, Robert! I ara no et posis més pedres al fetge amb aquesta mena d'alcaldes!
ResponEliminaBen retornat al Mitch! Com que el Camarón el conec molt poc, em permeto afegir que de Badalona també és la Lluïsa Cunillé, la millor dramaturga catalana de l'actualitat, i encara una gran desconeguda per molta gent, per desgràcia.
ResponEliminagracies penya, perdoneu que no contesti abans però a casa no tinc connexió ..
ResponElimina