Hi ha una colla
de llibres editats amb contes de William Faulkner, en farem una repassada començant per aquest que és el més extens i el que millor representa la producció curta del genial escriptor.
L’any 1950, poc abans de rebre el premi Nobel, Faulkner va preparar una edició de les seves històries curtes. Abans, s’havia publicat una antologia que portava per títol The Portable Faulkner, un parell de volums independents titulats These 13 i Doctor Martino i Gambito de caballo un recull de contes de tò detectivesc que no s’inclouen en aquest volum. Els contes de These 13 i els de Doctor Martino si que hi són però en un ordre ben diferent. Tampoc hi ha en aquest volum els relats inclosos al llibre Relatos (Uncollected stories) dels que parlarem un altre dia. Aquest llibre va rebre el National Book Award l’any 1951. Segons el pròleg escrit pel mateix traductor, la intenció de Faulkner era editar una col·lecció de relats el més extensa possible i que contingués tots els relats prèviament publicats excepte aquells que ja estéssin assignats a futurs volums. Volia, doncs, ordenar el material per atorgar-li una entitat propia com el que té una novel·la i això comportà una sèrie de discusions amb el seu editor Robert Hass que es poden trobar a l’epistolari. Finalment l’autor va ordenar els contes en sis seccions: 1.-El campo, 2.-El Pueblo (en aquesta secció hi ha Una rosa para Emily), 3.-La tierra inexplorada, 4.-La tierra baldía, 5.-La tierra intermedia (res a veure amb cap anell) i 6.-Allén (on hi ha el relat Carcassonne), en total 42 contes de la producció faulkneriana. En una carta a Malcolm Cowley en que li parla d’un viatge, Faulkner es refereix al llibre amb aquestes paraules rumiant si farà o no un prefaci (del que no ere gaire amic).
No me aburrí demasiado, porqué pasé el tiempo pensando en la colección de relatos, y cuanto más pienso en ella más me gusta. El único prefacio que recuerdo es uno que leí cuando tenía dieciséis años, en un libro de Sienkiewicz donde decía, aunque no con estas palabras, algo así como que “este libro ha sido escrito con esfuerzo (podría haber dicho agonía o sacrificio) para enaltecer el corazón de los hombres”. Y ésa me parece que es la única finalidad meritoria de un libro, de modo que también en una colección de relatos la forma y la integración son tan importantes como en una novela.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada