un poema

PERSISTEIX LA PLUJA GRISA

Persisteix la pluja grisa

però el bosc em sembla més groc,

ah, que les coses que trobo

me les invento tot sol.

El poder de tants poemes

i besos, el més profund,

les nits plenes de converses,

aigües i estius moribunds.

Màgia de vers i rimes

de tanta gana oblidats,

i aquells cors que eren tan tendres

que mai ningú no haurà.

Leials, amics i companys,

des de fa temps enterrats,

pluja grisa de tardor,

també a mi em posseiràs.

Günter Eich; trad. Aina Torrent-Lenzen (reduccions num.97)

WIE GRAU ES AUCH REGNET

Wie grau es auch regnet,/der Wald scheint mir gelber./Ach, was mir begegnet,/erdacht ich mir selber./ Die Macht der Gedichte,/die innigen Küsse/die Nacht voll Gespräche,/den Sommer der Flüsse./Der Zauber der Verse,/Im Hunger vergessen-,/die zärtlichen Herzen,/wer hat sie besessen?/Die treuen Gefährten,/so lange begraben-/der herbstliche Regen,/wann wird er mich haben?