diumenge, 18 de setembre del 2011

fontanarrosa, roberto




Escrit per matilde urbach
Etiquetes:

8 comentaris:

  1. Dr. Vilardekyll18/9/11 13:30

    Simpàtic.
    Per amics argentins, sé que Fontanarrosa era tant o més famós que Quino. Justament tinc el privilegi de tenir un llibre dedicat per ell - una amiga freqüentava el mateix bar, a Rosario, i l'hi va demanar la dedicatòria d'un exemplar d'un recull de contes i dibuixos seus - i, a més, un acudit que em dedicà i que, súpersúper idiota de mi, he perdut ! El llibre no l'he perdut i tampoc una foto de la noia entre Fontanarrosa i Serrat, que es veu que es coneixien força.

    ResponElimina
  2. Miquel V.18/9/11 13:36

    Disculpeu al Doc per l'anterior nota. Amb l'excusa de Fontanarrosa sembla que hàgim perpetrat això que tu Matilde anomenes "blog personal encobert".

    ResponElimina
  3. matilde urbach18/9/11 17:22

    No hi ha res a disculpar, Miquel V., que el Pisuerga passa per Valladolid.

    Sobre l'etiqueta "bloc personal encobert", la faig anar quan el pudor me la reclama, perquè em sembla que entro en qüestions particulars que no tenen cap mena d'interès públic. Però sé que, en el fons, no és gaire diferent que parlar dels llibres que m'agraden.
    I mira, avui toca Fontanarrosa perquè aquesta setmana he ensopegat per casa amb un llibre d'ell -sense dedicatòria, però- que em van regalar fa uns quants anys. Un homenatge personal encobert, ja veus.

    ResponElimina
  4. matilde urbach18/9/11 17:27

    Ostres, aquest "no és gaire diferent que" sona fatal.

    ResponElimina
  5. Esther19/9/11 8:47

    Doncs jo penso que si no hi ha un toc personal, humà i quatidià, els blogs professionals (i la vida en general) no tenen massa gràcia.
    Les que et llegim ho fem perquè escrius molt bé i per aquesta barreja indestriable, sinó ja ens aniria bé la ressenya que posa l'editorial a la contraportada i als catàlegs de venda online. Segueix en el teu estil, que no és fàcil de trobar! ;-)

    ResponElimina
  6. matilde urbach19/9/11 9:56

    Esther, d'això en dic començar la setmana com déu mana!
    Ara no sé què dir.
    Què tal "gràcies!"?

    ResponElimina
  7. Esther20/9/11 11:22

    i què tal: "No es mereixen!", com dèiem abans les que som de poble...

    ResponElimina
  8. matilde urbach20/9/11 11:37

    "Tesos", doncs, Esther. "Teses", de fet. Això també es diu als pobles.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)