dilluns, 19 de setembre de 2011

soroll

El soroll (brogit) i la fúria -The Sound and the fury (1929)- és la quarta novel·la de William Faulkner; va estar escrita en un estat de lucidesa visionària després de que un editorial li rebutgés el manuscrit de Flags in the dust (Banderas en el polvo posteriorment transformat en Sartoris). Sembla que aquest rebuig va alliberar l’autor de tota mena de sumissió en vers els editors i el públic i va poder escriure (per primer cop) el què volia i com ho volia sense fer cap tipus de concessió. Sempre va dir que era la novel·la que més estimava, la seva preferida, segurament degut a l’estat de joia i felicitat en que estava immers quan la va escriure. Després de publicar-la, però, el mateix Faulkner va pensar que no estava ben resolta (potser la composició li semblava inadequada cada vegada que la llegia tot i que no era gaire lector de la seva pròpia obra...) que hi havia algun fil que penjava i en posteriors edicions va incloure un apèndix on es retraten els personatges, apèndix que malauradament no figura en les dues traduccions (en realitat la mateixa) que tenim a la biblioteca. Pel qui li interessi, aquest útil i aclaridor apèndix figura en la darrera edició de l’obra a l’editorial Alfaguara. Més endavant també va pensar en escriure en diferents colors per poder distingir el temps, però aquesta idea va ser rebutjada pels editors. La novel·la, com ja us hi deveu haver trobat, no és senzilla de llegir i exigeix certa dosi d’esforç i col·laboració per part del lector. Està dividida en quatre parts narrades per veus diferents.
El primer capítol correspon al dia 7 d’abril de 1928 (un dia abans del que podem anomenar temps central o present) i està narrada per Benjamin Compson (el dia que fa trenta tres anys) el més petit dels germans que pateix alguna mena de disfunció mental tipus autisme tot i que no està mai explicitat,. En Benji va explicant coses i recordant sense tenir en compte el temps ni la causa, l’acció salta desordenadament del passat al present i del present torna al passat sense cap mena d’enllaç ni del què en cinema s’anomenaria “raccord” o continuïtat. Aquesta veu està cronològicament desordenada és caòtica i a vegades ens perdem pel camí i no sabem en quin temps estem però hi ha una colla de pistes que ens poden ajudar a situar-nos: per exemple les olors, els sons i sobretot els cuidadors de Benji. Quan en Benji era una criatura el cuidava un tal Versh, quan era jove era cuidat per en T.P. i al present el cuida el fill de la Dilsey, en Luster. Una altra cosa que pot confondre són els noms que a vegades estan repetits sense avís, com Quentin (un dels germans i la filla de Caddy), Maury (el mateix Benjamin abans de que li canviessin el nom i el germà de la mare) o Jason (pare i fill).
..apa doncs, fins el 2 de juny de 1910.

7 comentaris:

  1. Dr. Vilardekyll19/9/11 16:52

    Sobre l'arbre familiar dels Compson vaig trobar a la Wikipedia en anglès, fa temps, un arbre genealògic que pot orientar força en això dels noms (em sembla que era a l'entrada de "The sound and the fury").
    Per cert que la senyora Compson -la mare de Jason, Caddy, Benjy - he recordat que de soltera era Bascomb, i m'ha cridat l'atenció perquè és el cognom del Frank protagonista de la trilogia del "Cronista d'esports" de Richard Ford. Suposo que no és casual ja que aquest autor va néixer a Jackson - la mateixa ciutat que s'esmenta al llibre on hi ha el manicomi on volen ingressar a Benjy -,a uns seixanta quilòmetres d'on vivia Faulkner, i a part de la proximitat geogràfica, del seu primer llibre es va dir que tenia una notable influència faulkneriana (la resta, em sembla que no tenen res a veure).

    ResponElimina
  2. Bascombe, Dr., Bascombe (el cronista)

    Robert Hyde

    ResponElimina
  3. Dr.Vilardekyll20/9/11 15:45

    Gràcies per fer-me adonar de l'error, Robert Hyde (ets un cosí ocult d'en Miquel, potser ?)
    Però com que els dos noms es deuen pronunciar igual, trobo que segueix havent-hi una bona coincidència.

    ResponElimina
  4. Dr. Vilardekyll20/9/11 15:47

    Ah, i vaig trobar l'arbre genealògic dels Compson. Tal com us deia està a l'article de The sound and the fury de la Wikipedia anglesa, per si a algú li interessa.

    ResponElimina
  5. ei, M. una e de menys no es pot considerar error...:)
    acabo de llegir l'article del que parles, l'arbre geneològic és curiós, si...

    ...tinc una anècdota relacionada amb vos....l'altre dia era a casa d'una amiga i com sempre faig a les cases alienes mentre m'explicava no sé què jo tafanejava la seva biblioteca, vaig veure el llom d'una "Antologia de joves narradors catalans" i encuriosit vaig mirar la llista d'autors antologats i vos hi hereu!!!el darrer (o avantdarrer, ara no recordo) conte que hi figurava era un dels teus!!!, no ho sabia,...ja pots comptar com em vaig fer el xulo, jo el conec!, hi tant que si!, és un dels meus millors amics! i un gran escriptor, !!!!heu de llegir tot el que ha escrit,...etc, etc,

    ResponElimina
  6. Ostres, Robert, això és un amic !! Moltes gràcies !!!
    Que jo sàpiga l'única antologia en la qual hi surt un conte meu és una que va fer un jove editor, Joan de la Vega, amb pròleg d'en David Castillo (de fet, aquest darrer l'hi va proposar que m'hi inclogués). Es titulava "A tall d'antologia" (Edicions l'Esguard, 2005).
    Saps si es tracta del mateix llibre ? Si no fos així, m'agradaria saber-ho.
    Agraïts
    Miquel Dr. Vilardekyll Hyde

    ResponElimina
  7. ...efectiviwonder, és aquesta....

    ResponElimina