divendres, 2 de setembre de 2011

llegir i escriure


LLEGIR
Un llibre és un mirall: si s’hi mira un ase no es pot pas esperar que reflecteixi un apòstol.
C.G. Lichtenberg

ESCRIURE
L’objectiu de l’autor és dir un cop i amb molt d’èmfasi “Ell va dir”.
H.D. Thoreau


___________________________

P.S.: Aquestes citacions encapçalen el text d'Auden recollit en el volum Llegir i escriure (Empúries, 1996. Traducció i edició a cura de Jordi Larios), una antologia que reuneix "L'art de la ficció", de Henry James, "La tradició i el talent individual", de T.S. Eliot, "Llegir i escriure", de W.H. Auden, i el pròleg a El quadern daurat, de Doris Lessing. Aquests textos constitueixen una reflexió summament lúcida sobre l'ofici d'escriure i una reivindicació contundent del plaer de llegir.
Podria haver transcrit fragments de l'Auden, i no pas les citacions d'altri

"Atacar els llibres dolents no és tan sols una pèrdua de temps, sinó que va malament pel caràcter. Si trobo que un llibre  és dolent de debò, l'únic que em pot interessar d'escriure'n alguna cosa ha de sortir de mi mateix, de l'exhibició més gran d'intel·ligència, enginy i malícia de què sigui capaç. No es pot pas fer la ressenya d'un llibre dolent sense presumir." 
o
"En teoria, l'autor d'un bon llibre hauria de ser anònim, perquè és l'obra, no la persona, el que s'ha d'admirar. A la pràctica això sembla impossible"
o
“No es pot pas educar el paladar d’una persona dient-li que el que està acostumada a menjar –per exemple cols massa bullides, insípides- és repulsiu, sinó convencent-la perquè provi un plat ben fet de verdura. És veritat que hi ha gent amb qui sembla obtenir-se un efecte més ràpid dient: “La col massa bullida només agrada a les persones vulgars; als més refinats els agrada la col tal com la fan els xinesos” però és menys probable que l’efecte duri”

, per exemple. Però no ha pogut ser.


7 comentaris:

  1. El fragment sobre l'anonimat crec que el compartia en Borges, que té alguna frase molt semblant. O bé citava la teva cita? Ara no ho sé. I tot per voler-li posar autor a una frase que celebra l'anonimat. Seré burro...!

    ResponElimina
  2. Simó, Andreu, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, Mateu, Judes Tadeu...mmm...Lluís?. No, no em sona que n'hi hagués cap. Burro, doncs!

    ResponElimina
  3. Si el comentari (anterior) hagués set bo, hauria de romandre anònim, però és tan tontu que val més que el reconegui.

    ResponElimina
  4. Molt d'acord amb Auden, escriure sobre un llibre que hem trobat dolent ens tempta a treuré la part més mesquina de nosaltres, mentre que explicar perquè ens ha agradat una obra és més difícil, però ens enriqueix més. Ara, de vegades, és tan divertit carregar-se un mal llibre!

    ResponElimina
  5. Si l'autoria dels bons llibres es deixes anònima aviat s'acabarien els bons llibres. Pynchon viu amagat, però els signa, detall significatiu.

    ResponElimina
  6. Jo no podré parlar mai d'un llibre dolent perquè fa anys que no en llegeixo cap, Allau. Si no em fan el pes, els abandono i punt. Sense cap recança. I dels que m'han agradat, cada cop em costa més parlar-ne. Com que no sé fer ressenyes (o no en vull aprendre, va savoir) acabo fent una mena de nyaps personals que em provoquen tota la sensació d'ensenyar el cul. També podria haver dit d'anar despullada, però ja em coneixes.
    I respecte a això de carregar-se llibres, ahir vaig ensopegar per casualitat amb la correspondència de l'Armand Obiols i la Rodoreda, i et juro que el tio era una primera espasa en aquesta matèria. Em fa petar de riure. Dilluns miraré de penjar un exemple.

    ResponElimina
  7. Què vols dir, Òscar, que es més fàcil sobreviure a la tortura que a la vanitat, per exemple?

    ResponElimina