dijous, 20 d’octubre de 2011

la bellesa


Una razón evidente de que muchos no tengan un sentimiento apropiado de la belleza es la falta de esa delicadeza de la imaginación necesaria para ser sensible a las emociones más sutiles. Cada cual pretende tener esa delicadeza, habla de ella y quisiera regular a partir de ella todo gusto o sentimiento
David Hume.

"UN VESPRE VAIG TENIR UNA REVELACIÓ. Arrepapada al sofà, llegia una novel·la de Colette que es deia La cera verda. La història no explicava res, com aquell qui diu: una noia segellava cartes. I, malgrat tot, el relat em va captivar, sense que fos capaç d'explicar-ho. Enmig d'una frase que no aportava gaire informació suplementària, un fenomen increïble es va produir: un impuls em va recórrer la columna vertebral i, malgrat una temperatura ambient de trenta-vuit graus, se'm va eriçar la pell.
Estupefacta, vaig llegir el passatge que havia provocat aquella reacció, intentant escatir-ne l'origen. Però només era qüestió de cera fonent-se, de la seva textura, de l'olor, que és tant com no dir res. Aleshores, per què m'havia commogut tan espectacularment?
Vaig acabar descobrint-ho. La frase era bella: el que havia passat era això, la bellesa.
D'acord, recordava el discurs dels professors, "Analitzeu l'estil d'aquest escriptor", "Aquest poema està molt ben escrit; tal vocal, per exemple, apareix quatre vegades en aquest vers", etc. Aquesta mena de disseccions són fatigoses com un enamorat detallant a tercers els encisos de la seva benamada. No és que la bellesa literària no existeixi, és que és una experiència tan incomunicable com les gràcies de la Dulcinea a qui no hi és sensible. Cal enamorar-se un mateix o resignar-se a la incomprensió.
Per mi, aquesta descoberta equivalia a una revolució coopernicana. Juntament amb l'alcohol, la lectura omplia la major part dels meus dies: a partir d'aleshores, els dedicaria a la recerca d'aquella bellesa insoluble."

Amélie Nothomb. Biografia de la fam. Traducció de Ferran Ràfols i Nathalie Barbeta. Empúries, 2006. P. 

8 comentaris:

  1. Al marge d'aquest mateix paràgraf vaig anotar: La bellesa deixatada - Intentar ser un alambí.

    ResponElimina
  2. Així, doncs, tu ets d'anotar. A llapis?

    ResponElimina
  3. Tot plegat intensament francès. Aquesta recerca de la bellesa (en companyia de l'alcohol) fa pensar molt en Rimbaud i sobretot en Baudelaire. Jo crec que a França els eduquen per a aquesta mena de coses, i per aquí baix es prefereix l'èpica futbolera. Deu ser que avui no em sento patriota.

    ResponElimina
  4. A llapis del 0,7... La BIC: la bic bic bic, res a veure amb Vic, ofereix uns blisters de vuit minibics 0,7. Vaig a l'Schlecker on sé que en tenen i en compro una mà. El meu sisè dit és aquest llapiset, fins i tot resulta un impecable punter a la pantalleta del mòbil. És la meva eina... i alguna vegada he pensat que, si fes prou força, podria matar amb ella.

    ResponElimina
  5. Pa intensament francès, el quadern que em vaig comprar l'altre dia. Clairefontaine, "journal broché", 288 immaculades pàgines A5, tapa negra, ref. 795661. Els millors 4,35 € que he gastat en molt de temps!! Je l'aime.

    Passaré per l'Schlecker a procurar-me els minibics 0,7, no sigui cas que em decideixi a subratllar.
    I amb això de matar amb el llapiset, m'has fet recordar la balada de la presó de Reading, d'en Wilde, aquells versos que diuen:

    I tothom mata allò que estima,
    amb crueltat igual:
    Un amb paraula aduladora,
    l’altre amb esguard fatal;
    mata el covard amb la besada;
    el fort, amb un punyal
    .

    ResponElimina
  6. miquel hyde20/10/11 17:08

    jo sóc més sensible a la lletjor que a la bellesa i penso que l'art és lletjor corregida
    la bellesa està en la naturalesa no en el que ha fet l'especimen humanoide
    i ara que me n'adono..per què caram hi fotem escala de valors i moral a les paraules !? n'hi han d'haver més nobles que altres ? allò "bell" és millor que allò "lleig" ? l'"odi" és pitjor que l'"amor" ?
    i és molt probable que no ens poséssim d'acord per a designar què és bell i què no : jo he trobat belles persones que les convencions "socials" les tilla de lletges, i a la inversa

    ResponElimina
  7. Matilde, dissabte em vaig comprar per primera vegada a la vida dos Clairefontaines, tujuru! Per primera vegada i última segurament, perquè són tan maques que segur que mai no hi escriuré res a sobre. A veure si la bellesa al final serà una bonica llibreta en blanc on ets incapaç de guixar estupideses?

    La Nothomb no descobreix Amèrica tampoc amb aquest passatge, però igualment em sembla bell i ben trobat. Últimament, amb això de la fam, trobo que esteu sembrats al club. Jo de vosaltres començaria a pensar en tancar la biblioteca i obrir un restaurant, que encara faríeu la primera pela.

    ResponElimina
  8. Doncs jo he corregut a buscar un parell de llibrots d'aquells "ideal coffee table", paper bo, il·lustracions magnífiques. Són de l'Umberto Eco: Historia de la belleza i Historia de la fealdad. De moment, miro les estampetes, que són divines (les dels lletjos i les dels guapos). He trobat això d'en Baudelaire, en el corresponent a la bellesa,

    Lo bello es siempre extravagante. No quiero decir que sea voluntaria, fríamente extravagante, porque en tal caso sería un monstruo que desborda los raíles de la vida. Digo que tiene siempre un punto de sorpresa que lo convierte en algo especial

    i he pensat que sona prou bé.

    Òscar, la Clairefontaine és refotudament bella. Jo he trigat un parell de dies a gosar guixar-la, però ara ja està; tant de bo hi escrivís coses que encara la fessin més maca (sona prou flipiwindi, però una és com és, que hi farem), per això que insinua en Hyde (i que és tan vell com Plotí, com a poc) que la bellesa està en l'interior.

    I d'això que dius del restaurant, no et pensis que vas gaire errat. La meva frase més cèlebre és: "No me enorgullezco de los libros que he leído, sino de mis lentejas con chorizo".

    ResponElimina