Als amants del karaoke.
Als micos del zoo.
I a Franz Kafka, per haver escrit "Informe per a una acadèmia".
Als micos del zoo.
I a Franz Kafka, per haver escrit "Informe per a una acadèmia".
I'm chained to the wall.
I have nothin' at all.
And my eyes look into the sunset
Thinkin' of better things to do,
Like a monkey in a zoo.
The days go so slow.
I don't have no friends.
Except all these people
Who want me to do tricks for them,
Like a monkey in a zoo.
And it could happen to you.
You could be in my place.
No it wasn't always like this,
But I never saw it comin'.
I'm so alone,
But this is my home.
And the bars that surround me
Keep me from knowin' any better,
Like a monkey in a zoo.
Throw me a peanut.
Laugh and make jokes.
But I've had enough peanuts
And I'm ready to choke,
Like a monkey in a zoo
You come to look at me.
You seem so amused.
But things would look different
If you were in my shoes.
I know its my fault,
But I want out.
And when I cry out
Nobody seems to understand,
Like a monkey in a zoo
You say I'm cute.
You don't know how much that hurts.
You don't know how it feels
To live in your own dirt,
Like a monkey in a zoo
And it could happen to you.
You could be in my place.
Don't let yourself slip.
Don't keep egg on your face.
I used to be happy.
I cant remember those days.
But I sold my freedom
For free room and board,
Like a monkey in a zoo.
***
Estic encadenat a la paret. No tinc res en absolut. I els meus ulls miren cap a l'ocàs, pensant en coses millors a fer. Com un mico en un zoo. Els dies passen tan lents. No tinc cap amic. A excepció de totes aquestes persones que volen que faci trucs per a ells. Com un mico en un zoo. Això també et pot passar a tu. Podries estar al meu lloc. No, no sempre va ser així. Però mai ho vaig veure a venir. Estic tan sol, però aquesta és casa meva. I les barres que m'envolten m'impedeixen conèixer res de millor. Com un mico en un zoo. Em llencen un cacauet. Riuen i fan bromes. Però he tingut prou amb el cacauet i estic disposat a ofegar-me. Com un mico en un zoo. Em vens a veure. Sembles tan divertit. Però les coses serien diferents, si estiguessis en el meu lloc. Sé que és culpa meva, però me'n vull anar. I quan crido ningú sembla entendre, com un mico en un zoo. Dius que sóc valent. No saps el mal que fa. No saps què se sent al viure en la pròpia brutícia, com un mico en un zoo. I això et podria passar a tu. Podries estar al meu lloc. No et deixis relliscar. No et deixis humiliar. Jo per ser feliç. No puc recordar aquells dies. Però vaig vendre la meva llibertat per allotjament i menjar gratis, com un mico en un zoo. (Versió lliure gentilesa del Google Translator, que cada dia en sap més).
______________________
P.S.: L'autor de la cançó és en Daniel Johnston; us en vaig parlar aquí. L'intèrpret d'avui era (és) aquest senyor.
______________________
P.S.: L'autor de la cançó és en Daniel Johnston; us en vaig parlar aquí. L'intèrpret d'avui era (és) aquest senyor.
Sé perfectament que també em podria passar a mi, amics monkies Johnston i Chestnutt. Amiga monkie Matilde, des que me’l vas redescobrir, el Daniel, me l’he escoltat de tant en tant al Spotify i realment m’agrada aquest home, algunes de les seves cançons tenen una vibració molt especial difícil de trobar en altres músics. I el paio té un do per la melodia i les lletres, sens dubte... No així per cantar, però passa amb certs cantants que canten com la majoria de gent al karaoke (o fins i tot pitjor), que al final també t’agrada com canten i no te’ls imagines fent-ho d’una altra manera. O sigui que al final fins i tot reses, perquè no n’aprenguin mai... Del senyor Vic ja en tenia referències, però l’haig de descobrir també... I la pel·li del Daniel també la vull veure... Tinc traducció alternativa-altenativa: guarda els ous a l'ouera.
ResponEliminaAtentament, des de darrera els barrots de la seva gàbia, monkey Òscar
En aquest zoo no està prohibit llençar menjar als animals. Per un grapat de festucs, la mona, per exemple, fa una imitació inoblidable de la gran Gracita Morales. Jo no m'ho deixaria perdre, val molt la pena.
ResponEliminaLa monatilde.
[Tinc un anglès que no val ni per anar a Lloret, la veritat, però vols dir que Don't keep egg on your face vindria a ser guarda els ous a la ouera? Ai, no sé si acceptar pop...]
Festucs per la monatilde! Ara a veure la imitació de la Gracita. Jo puc imitar el López-Vázquez, mentrestant: "Que vienen las sueeecaaas!"
ResponEliminaVolia dir que la traducció era alternativa en el doble sentit de la paraula.
Potser es podria traduir com "No et deixis humiliar".
ResponEliminaegg on (one's) face: Informal Embarrassment; humiliation: If you do that, you'll end up with egg on your face. (American Heritage Dictionary).
Els Cowboy Junkies tenen un disc molt bo (Demons) de versions de Chesnutt.
Allau, els Cowboy Junkies toquen demà a Barcelona, a les 21 h a la sala Apolo, per si no ho saps. Jo no crec que hi pugui anar, però per si a tu t'interessa.
ResponEliminaGràcies, Òscar, ho sabia però no crec que hi pugui anar.
ResponEliminaDoncs si no hi anem tu i jo, esperem que la sala no quedi buida.
ResponEliminaGràcies, Allau! Molt millor, on vas a parar!
ResponEliminaI ara que parleu de concerts, deixeu-me dir que avui desembarquen els del sud: Hugo Mas i els Arthur Caravan a les vuit del vespre a la sala Music Hall de Barcelona. Pa que vegi que estic al cas, Skaði!!
molt bona aquesta cançó de Daniel Johnston, encara que crec que l'animal més engabiat que hi ha és l'humà, que segons Darwin també seria un "monkey" però evolucionat i amb més cervell (ja,ja, ja !)
ResponEliminatambé m'ha semblat bo aquest Vic que no és Osona, i que no coneixia, però a igual que Johnston, que he escoltat però poc, em semblen deutors d'una generació folk que no se'ls hi ha fet justícia, la del gran Dylan - un altre que cantava com els cavalls, en definició del seu propi descobridor - ; i és que a part del Bob, hi ha altres molt bons que valdria la pena reescoltar: Phil Ochs - un altre suïcida -, Peter LaFarge, Tim Hardin, Tom Paxton, Tim Buckley - suïcida i papà d'un tercer suïcida, Jeff -.... no vull pas dir que siguin una influència directa, però crec que són els pares d'una línia poètica i musical molt semblant
ResponEliminaEps, pel que jo sé ni Tim ni Jeff no es van suïcidar. Com a mínim, no conscientment.
ResponEliminatens raó, Òscar, els Buckley, tècnicament i conscient no es van suicidar ; la idea em ve de la primera vegada que vaig sentir-ne parlar, per Radio 3, i el locutor els va presentar com a suïcides
ResponEliminaencara que després vaig saber que no era així, m'ha quedat com a bona la primera impressió
Veus, jo crec que hi ha una mena de suïcides que ho són, malgrat acabin morint de mort natural.
ResponEliminaEstranyes formes de vida, sí.
I gràcies per tots els noms que heu deixat caure. Quin bé de déu de gent pel món, rascant guitarres i bramant les seves coses.