divendres, 30 de desembre de 2011

a cal barber




"El peluquero terminó la fase de poda, dejó caer las tijeras, de un modo insultante, en un vaso de desinfectante, y sacó otro par más pequeño y grueso. Chic, chic. Pelo, piel, carne, sangre, todo tan cerca, cojones. Barberos-sangradores es lo que habían sido en los viejos tiempos, cuando la cirugía significaba una carnicería. La cinta roja alrededor del poste tradicional de los barberos indicaba la tira de tela que te enrollaban en el brazo cuando te sangraban. En su enseña comercial había también un cuenco, el cuenco donde caía la sangre. Ahoran han abandonado todo aquello y se han hecho peluqueros."
Julian Barnes. "Una breve historia de la peluquería" A: La mesa limón. Anagrama, 2005. P. 22.

P.S.: Ah, sí, ja sé què em direu ara. Resulta que al cilindre que anunciava la barberia del vostre poble (barri, vila, etc.) també hi havia una cinta blava. I teniu raó. Aquí us ho expliquen: La curiosa historia de los cirujanos-barberos y los postes de las barberías,  Tejiendo el mundo.


12 comentaris:

  1. El meu avi matern era barber ... i capador de porcs. Fins i tot volta per casa un carnet expedit per la Generalitat republicana a tal efecte. Ves, mira, coses que passen. ^^

    Feliç 2012!

    ResponElimina
  2. Ostres, Clidi, confio que mai no es confongués; em venen unes esgarrifances...

    ResponElimina
  3. Ai, Allau, ara entenc perquè la Clidi no menja porc!! Los putos gens, que recorden els crits dels verros!

    I, ja posats, que tinguem un 2012 ben apanyaet!

    ResponElimina
  4. Sip, El silenci dels verros de la J.K. Bowling ;)

    ResponElimina
  5. Quin paio més bestia. M'agrada més com ho canta el Fígaro de Rossini:

    Largo al factotum della città.
    (...)
    Tutti mi chiedono, tutti mi vogliono,
    donne, ragazzi, vecchi, fanciulle:
    Qua la parrucca... Presto la barba...
    Qua la sanguigna...
    Presto il biglietto...
    Qua la parrucca, presto la barba,
    Presto il biglietto, ehi!

    ResponElimina
  6. Ai, sí, Rossini, el dels canelons!

    Pos mira, Brian, no fa gaire, en un programa que fan els diumenges cap a les deu del vespre al 33, van parlar d'Il barbieri i van posar una gravació d'en Juan Diego Flórez fent d'Almaviva -ai senyor, un fragmentet de res- i per poc que no m'ho faig tot a sobre.

    I ara amb això de l'òpera i Sevilla, acabo de recordar un apunt de l'Allau. Aquell dia vaig saber que li mola la Carmen!

    ResponElimina
  7. ¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
    amb les espases i les batalles?
    L'única estrella que prenc per guia
    és la del gaudi i de la música.
    Feliç any 2012!!

    ResponElimina
  8. Curiós, un apunt de fa dos anys amb prou feines i sembla de la prehistòria (encara no tenies avatar, ni nick, ni res). Al món virtual tot passa molt de presa.
    Bé, vaig a continuar, que estava fent la carta al rei invisible i m'he distret...

    ResponElimina
  9. La voilà
    voilà la Carmencita!

    ResponElimina
  10. Sí que en tenia, sí, d'avatar: aquest mateix del monyo; passa que anava d'incògnit pels puestus!

    Val més que li facis a l'Undargarin, que remena més virolla, Brian!
    Una abraçada, i bon 2012!

    ResponElimina
  11. Com enyoro anar al barber. Crec que m'he deixat barba per poder tornar-hi. Molt bon any!

    ResponElimina
  12. Ostres, David, m'alegro molt de trobar-te aquí perquè (casualment?) ahir vaig pensar en tu. Què fort. M'explico. Seguint uns camins intricadíssims (de llibre a llibre i tiro perquè em toca) he anat a parar a Bruno Schultz. A les botigues de color canyella. I ni que em matin et sé dir d'on he tret que és un dels llibres que, probablement, hagis llegit més cops. El cas és que ara el tinc a casa. I que tinc tota la intenció de proposar-lo com a lectura de cara l'any vinent. I aquí estàs, desitjant-nos bon any!

    ResponElimina