dimarts, 13 de desembre del 2011

el conte més conegut



No crec (aviat li ho podrem preguntar a ell personalment) que sigui el seu millor relat però indubtablement és el que el va fer famós. Guanyar el primer premi, del concurs de narrativa breu convocat per la prestigiosa revista d’excepcions culturals (?!) Benzina no està a l’abast de tothom.

Podeu trobar el relat a la pàgina 85 d’aquest enllaç (nº21 de Benzina).




P.S. També es poden trobar altres contes d’en Ramón a l’Antologia de joves narradors catalans de Lolita Bosch apareguda ara deu fer un any i també en el llilbre editat per La Marató de TV3 de l’any 2010.

10 comentaris:

  1. Pos va a ser que no, Mitch. Vull dir que li haurem de demanar per poders o en diferit o ves a saber com.

    ResponElimina
  2. Pos va a ser que tampoc, Eulàlia. Es veu que dimarts, n'aquella hora que fem el club, no serà possible la comunicació simultània amb l'Erra.

    ResponElimina
  3. No sé si famós és la paraula... Em sembla molt que l'Erra és un representant genuí de l'espècie "autor de culte", per no dir "autor de classe mitjana", que no sona bé però que és força precís: algú tan allunyat dels fenòmens supervendes -amb o sense coartada cultural- com de la absoluta indiferència que envolta els autors realment petits. Un altre problema és que les dimensions del públic lector català facin que la classe mitjana d'aquí, pel que fa a rendiment pecuniari de la seva obra, s'assimili a la classe baixa o directament al lumpenproletariat d'altres llocs. És a dir, que l'Erra té seguidors i reconeixement crític, però diria que és un semidesconegut per al gran públic, que llegeix poc i a toc de corneta.

    I m'abstinc de comentar res de la revista en qüestió, on vaig tenir la mala fortuna de col·laborar durant uns mesos...

    ResponElimina
  4. Hi estic d'acord, Ferran; en Serés seria un altre representant d'aquesta espècie: seguidors i reconeixement crític, sí, però desconeguts per al gran públic.
    Bé, valgui la nostra humil contribució, que aquest és de casa. Profeta en sa terra, vaja.

    Així que els de les excepcions culturals i tu no us vau acabar d'entendre? Calla, no seràs un dels damnificats, que aquests molta tendència, molta tendència, però no esquitxen ni perlamordedéu...

    ResponElimina
  5. Jo vaig ser un dels finalistes d'aquest premi Benzina i encara no m'han pagat els 125 euros menys IVA. Ja que teniu contacte amb en Erra m'agradaria saber si ell ha cobrat, per mera curiositat, eh?

    ResponElimina
  6. En realitat eren 150 euros - 22,5 pel 15 % de IRPF, en total 127,5 euros, encara conservo els mails de quan se suposa que m'havien de pagar, aquell llunyà 2007. I un hurra entusiàstic per les excepcions culturals!

    ResponElimina
  7. Mirarem de demanar-li, que en Mitchum i l'Erra anaven junts a escola i d'aquí ve el contacte.
    Em fa que si voleu veure la pasta, haurà de ser Gallo. Pa mi que això ja ha prescrit.

    ResponElimina
  8. A veure si em podeu fer aquest favor, moltes gràcies per endavant. Si no ha cobrat els 3000 euracos (-IRPF) que a ell li tocaven deixaré de lamentar no haver guanyat. Si els ha cobrat, li poden pagar a ell, i no les escorrialles dels finalistes? En qualsevol cas, la cultura tampoc no és res d'excepcional, les mateixes misèries que a la resta del món.

    ResponElimina