dissabte, 7 de gener de 2012

coses que passen per haver llegit platonov


"Un dia vaig llegir uns contes d'Andrei Platonov (1889-1951), de qui no havia sentit parlar mai, i, com que no estava advertit, aquests relats, però sobretot la manera literària de Platonov, es van introduir sense permís en el meu interior. I m'han acompanyat sempre. El llibre d'aquests relats, que ara tinc al davant, està subratllat i ple de comentaris al marge. I vell i gastat per la companyia ininterrompuda que m'ha fet aquests darrers vint-i-cinc anys. Llegint Platonov vaig entendre que es pot parlar de dues coses a la vegada; que es poden emetre silencis; que es pot mostrar el sentiment nu...Quan vaig descobrir aquests contes, ja havia publicat un llibre, però jo sé que sóc escriptor per haver llegit Andrei Platonov. Més tard em vaig assabentar que Platonov havia sofert una vida plena de dolor.
El llenguatge literari es genera gràcies a l'equívoc existent entre la realitat i el desig. Crec que la plena comprensió de la vida i l'existència (si és possible), la serenitat absoluta (si existeix), invaliden la possibilitat de fer literatura. La persona serena simplement (simplement!) viu. L'art és, entre altres coses, la corroboració de la insatisfacció humana. És la recerca lliure de la felicitat."
Jaume Cabré. El sentit de la ficció. Proa, 1999. P. 11.

10 comentaris:

  1. Diuen que a la vida dels escriptors sempre hi ha una epifania, que surt d'una lectura. Què ho deu fer, que tanta gent cita escriptors russos? Entre Tolstoi, Dostoievski, Bulgàkov (i ara Platònov) sembla que han ajudat a néixer i a renéixer una pila d'escriptors...

    ResponElimina
  2. Anda, Lluís, els reis t'han dut una gorra!!

    És que els russos són molt seus. A l'amic Espai de llibres li fan por. Me'n recordo.

    ResponElimina
  3. Miquel V7/1/12 12:34

    M'ha agradat molt aquesta cita de Jaume Cabré, que subscric plenament. I, ves per on, els reis m'han passat "Jo confesso". Algú l'ha llegit ?
    Tinc bones referències de Platònov, però és un altre dels autors pendents.
    Jo no sóc gaire partidari de dividir i classificar els escriptors per les llengues i literatures de cadascun d'ells, i em sembla que és pura i subjectiva coincidència el que fa que determinats autors decideixin vocacions. El cas de Cabré és Platònov, però hi ha molts autors catalans actuals que les influències més marcades són les anglosaxones. I a l'època de Rodoreda eren els francesos. En canvi, si ho pensem bé, al marge d'un Arbó o d'un Sales, no recordo ara cap més escriptor català que se li reconegui la influència russa.

    ResponElimina
  4. Tot és tan descomunal amb el Jo confesso! La campanya publicitària de Proa, les crítiques xungues, les bones, els qui vaticinen que en Cabré serà el nobel català, el bon pam de pàgines...Em fa més mandra que anar al ginecòleg, la veritat.
    Consti, però, que jo he llegit quasi tot d'en Cabré, i que m'agrada. És un bon escriptor. Com de taller de narrativa. Polit, tècnicament impecable, escriu estupendament bé, però. Ai, sí, el però. Conxo, com si li faltés grapa.
    Aquesta és la meva obviable i personal opinió.
    De tota manera, conec molta gent que s'ho està passant la mar de bé amb el confesso (en Josep Carrera, per exemple, que l'altre dia me'n parlava amb cert entusiasme; la Mar i l'Isàvena, les primeres en llegir l'exemplar de la biblioteca). En fi, que de moment no me'l puc permetre, de tan bèstia com és la pila dels pendents, que tinc l'Stoner sepultat sota tres mesos de pols, i Los detectives salvajes que em van tocar en un sorteig, allà esperant, també. I l'Houellebecq. I la Llibertat dels trons. I en Schulz. En fi, que espero notícies teves respecte al Cabré. Crec que el llegiràs abans que jo.

    ResponElimina
  5. Miquel V7/1/12 21:54

    Totalment d'acord amb tu, Matilde. De fet, aquest "Jo confesso" em fa mitja por d'ençà que vaig veure que abusava de la formula de "les veus del Pamano". A mi, aquesta última em va agradar molt, però, digue'm influenciable o amb poc criteri, un bon dia, un amic bon lector i finíssim en les seves opinions, me'l va destrossar amb un parell d'adjectius. I vaig pensar que tenia raó, i que no n'hi havia per tant, que no havia pas descobert la sopa d'all, etc. En fi, que és un regal benvingut, però ja veurem. Haurà d'esperar, després de la revisió de Céline. I no sé si abans m'agafaré amb el "Llibertat" dels trons (coincidència amb tu). Dels llibres pendents teus, desconec l'"Stoner". I "Los detectives salvajes" em va decebre (en realitat, no he acabat de trobar una obra de Bolaño realment rodona, tot i que em va enlluernar "2666")

    ResponElimina
  6. De l'Stoner de John Williams en vaig parlar aquí .

    ResponElimina
  7. Ostres, i ara per pura curiositat -un dia d'aquests em matarà, la tal curiositat-, no ens podries reproduir el parell d'adjectius del teu amic bon lector?

    ResponElimina
  8. Dr. Vilardekyll8/1/12 12:58

    Ah l'Stoner, ara sí que recordo l'apunt ! Sé que vaig pensar que l'hauria de llegir, que pintava molt bé.
    El conegut en qüestió em va qualificar el Pamano de folletí maniqueu. Això sí, molt ben escrit i vestit amb una reflexíó políticament correcta. I la veritat és que m'ho argumentà d'una manera que em va fer dir "doncs, noi, tens raó". Potser són qualificatius exagerats, però l'argument, si en lloc de ser escrit per en Cabré l'hagués fet un perpetrador de best sellers, segur que no hauria rebut tan bones crítiques. Per això, amb aquesta idea al cap, tinc els meus dubtes respecte "Jo confesso".

    ResponElimina
  9. Caram, a mi ni en set vides se m'hagués acudit això del folletí maniqueu, però en el fons no estic gaire allunyada de l'opinió del teu conegut (T'han calgut dues línies per a degradar-lo d'amic a conegut!).

    Ah, i una altra cosa, ara llegia l'article d'en Marías i, a banda de parlar d'ell mateix (i amb carinyu que li dic, que jo en són fan; de fet s'agafa com a excusa), també ho fa del que ell denomina "El horror narrativo"; trobo que té força a veure amb el tema que ens ha ocupat aquests dies, amb l'excusa de Céline, ja saps, el cabró, l'escriptor i la resta.
    Aquí us deixo l'enllaç.

    ResponElimina
  10. Dr. Vilardekyll8/1/12 16:45

    Sí, l'he passat a un altre graó, amb consciència. Això no vol pas dir que el degradi. Ho he pensat millor, i en no sóc tan amic com per donar-li aquest nom (si llegeix això, em sembla que ho entendrà).
    I afegia, sobre el Pamano, que els arbres no deixaven veure el bosc : la brillantor de l'arquitectura narrativa feia oblidar la debilitat dels fonaments (la trama).
    Està bé l'article de Marías. Trobo que és disculpable que alguns mites del món de l'espectacle (i hi incloc polítics com Kennedy) ens condicioni el seu final o l'horror que van cometre, però que a aquestes alçades alguns escriptors o artistes molt bons encara els hàgim de recordar per això en lloc de per la seva obra, em fa ser ultra pessimista sobre això que en diem "cultura".

    ResponElimina