dilluns, 30 de gener de 2012

en què quedem?


CUANDO UNA MISMA NOVELA recibe encendidos elogios de un bolchevique como Trotski y de un derechista como Léon Daudet es que algo falla. O quizá ocurre todo lo contrario: todo marcha perfectamente. Eso fue lo que le pasó a Louis-Ferdinand Céline después de publicar en 1932 Viaje al fin de la noche.

Trotski leyó la obra durante su exilio francés, entre 1933 y 1935. Daudet, muerto en 1942, ya había escrito sus novelas y artículos satíricos más celebrados cuando la novela cayó en sus manos.

Hubo otros lectores que no encontraron ninguna razón para elogiar el libro. Céline comentó en una ocasión que "en la clínica donde trabajo, la Fundación Linuty, he recibido muchas quejas por las historias que cuento". Tampoco encontró comprensión en la editorial Gallimard, que le devolvió el manuscrito. Ni entonces ni ahora Céline dejaba indiferente. [Tret d'aquí]


Més informació sobre el tema:
Céline, el nuestro, a La máquina de pensar.

12 comentaris:

  1. El text em sembla una anàlisi simplista i simplificadora, a part que confonen la gimnàstica amb la magnèsia : una cosa és la ideologia dels autors i els lectors i una altra la literatura.Que a aquestes alçades encara estiguem discutint això, a mi sí que em fa pensar que alguna cosa falla.

    ResponElimina
  2. Em descuidava dir, en canvi, que la crítica de Trotsky està molt i molt bé (m'agrada això de fàstic en lloc de rebel.lió)

    ResponElimina
  3. Ep, que aquests el que volen és vendre; ja saps, promocions dels diaris, un exemplar del Viatge per 2,95 euros (de l'any 2003).

    ResponElimina
  4. Sí, ja ho entenc, però el podrien vendre amb menys tòpics.

    ResponElimina
  5. Em jugo un pèsol que no agrada!

    Fgt

    ResponElimina
  6. Acabes de perdre un pèsol. La juguesca guanyadora hagués set: m'hi jugo un pèsol a que la majoria l'ha abandonat.

    Dels dotze que érem, tan sols sis l'hem acabat. Dels sis, a quatre ens ha agradat molt (Miquel, Jaume, Josep i servidora), una s'ha avorrit (a estones) però se l'ha empassat i, si atenem al nivell i la quantitat dels seus comentaris, pa mi que li ha agradat més del que es pensava (oi, Onte?), i una altra, la nostra Dolors Pujols, la chica de oro,( anant bé, la més veterana de tots, una tot terreny que també es va cruspir Faulkner ) al final li va trobar gust.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si a la majoria l'ha abandonat, es suposadament perquè no els ha interessat, no els hi ha agradat allò que llegien, per tan el pèsol es queda a casa.

      Elimina
  7. Si la majoria l'ha abandonat, vol dir que la majoria no l'ha pogut (o volgut) llegir. Es pot opinar sense haver-lo llegit? Segurament la resposta és afirmativa. Així va el món. Té, t'has guanyat un cacauet.

    ResponElimina
  8. Ai, amic, veig que has matisat el teu comentari. Consti que jo et contesto l'anterior, el que ja no existeix però que deia: "Si la majoria ha abandonat, vol dir que a la majoria no li ha agradat. El pèsol es queda a casa".

    ResponElimina
    Respostes
    1. I ara se m'acut que, si juguem a la democràcia -un joc de taula d'aquells dels Reunidos Geyper-, ja saps, rotllo, qui no hi és no és comptat, jo quasi parlaria d'empat tècnic. Ja m'estàs tornant el cacauet.

      Elimina
  9. Ni pensar-ho, que hi ha gana i fred. Ja me l'havies adjudicat. A més, no em treuràs "de mis casillas" que tinc raó.

    ResponElimina
  10. Doncs res, tota teva, que jo la raó no la vull veure ni de lluny, que m'han dit que és una pelma de ca l'ample. Jo el que tinc és fred!!

    ResponElimina