dimarts, 31 de gener de 2012

obertura final



10 d'agost del 1792. Assalt a les Tulleries. La Guàrdia suïssa mirava de protegir Lluís XVI & família de l'amenaça de la turba. Se'n van fer l'estella: els insurgents els van massacrar (i, a sobre, el rei i companyia no eren allà, que havien fotut el camp).
El 1818, es va honrar la memòria dels coratjosos mercenaris suïssos amb aquest monument al·legòric que podeu visitar si mai aneu a la bonica ciutat de Lucerna.

Encara que pugui semblar el contrari, avui la cosa no va ni d'exèrcits mercenaris ni de la Revolució francesa ni d'itineraris turístics. Va d'una cançó; la que suposadament entonaven els soldats suïssos mentre els escabetxaven, que és, també, l'obertura de Viatge al fons de la nit:

Notre vie est un voyage
Dans l'hiver et dans la nuit,
Nous cherchons notre passage
Dans le ciel ou rien ne luit.

[La vida és un llarg viatge
per l'hivern i per la nit
mentre busquem el passatge
al cel on hi brilla el buit.
Cançó dels Guardes Suïssos. 1793]


I se non è vero, ho he tret d'aquí.

1 comentari:

  1. Benvolguts/-udes ets i uts, avui a les vuit, fred luterà inclòs.

    Crec que encara no ho hem dit, però en Miquel Vilardell es farà càrrec del pròleg. Fins després, doncs.

    ResponElimina