skip to main |
skip to sidebar
Recuerda Delibes -y me lo contó no hace mucho- que cuando de un brinco se instaló en el estrado de la celebridad literaria con la novela La sombra del ciprés es alargada, ganadora del incipiente y ya "alborotador" premio Nadal, viajó a Madrid des de su Valladolid del Campo Grande, del Pisuerga universal; y de la mano de su editor, el referido Nadal, visitó y conoció al "feroz" don Pío Baroja. Y hablaron, entre otras, de la cuestión de toda la vida: los españoles apenas leemos. Mas el entonces joven y apuesto y triunfador de la última hornada, Delibes, se atrevió a contradecir a don Pío: "Pues yo creo que se lee cada día más; de mi libro ya se han agotado las tres primeras ediciones ". Don Pío: "Eso es mentira, se lo aseguro". Delibes: "Si ya me las han pagado incluso". Don Pío: "¡Mentira!, y si le han pagado es para engañarlo y para que siga escribiendo". No había manera de apear de sus recias ideas a don Pío; y Nadal, hasta entonces testigo mundo, le aclaró: "Es que creo que hay un detalle que se le escapa. Mire, don Pío, de un tiempo a esta parte ya empiezan a leer las mujeres". Y don Pío, estupefacto: "¡Ah, entonces ... !"
Feliciano Fidalgo. "Pío Baroja, Miguel Delibes, Eva y Kasia". El País, 13/9/1996.
Mai se'm havia ocorregut preguntar-me el perquè del nom del premi. D'alguna manera ho relacionava amb la festivitat de Nadal, potser per la proximitat de la data del fallo: la nit de Reis. Però vet-ho aquí que consulto la Wiki i diu que:
ResponElimina"El Premio Nadal es, en realidad, el Premio instituido por la revista Destino de Barcelona en 1944, en homenaje a la memoria del que fuera su redactor jefe, Eugenio Nadal Gaya, fallecido ese mismo año sin haber llegado a cumplir los 28 años."
Si Nadal va morir el 44 i Delibes va guanyar el premi el 47, alguna cosa no lliga.
Doncs, efectivament, Brian, alguna cosa put al sud de Dinamarca!!
EliminaAnem a pams.
Podria ser que qui acompanyava Delibes fos en Santiago Nadal, germà del finat i responsable de l'àrea internacional de la revista Destino. Podria ser, no dic que no.
Però com que si tu em dius Destino i Nadal, jo penso "Josep Vergés", que era el capo, i, per postres, amic de Delibes (i de Baroja!!), doncs res, que m'he anat a informar, i mira que he trobat:
"Els anys quaranta eren difícils per a l'edició. Gairebé ni els escriptors hi creien. Vergés, que era molt amic de Pío Baroja i a més l'havia editat, va anar a veure'l a Madrid. Havia fet una tirada de cinc mil exemplars d'un dels seus llibres i l'edició s'havia exhaurit. Baroja li digué "¿Qué, se venden muchos libros?". L'editor va contestar: "Hemos vendido cinco mil". La rèplica de l'escriptor va ser: "Se han vuelto locos, esto es una mentira. Jamás en España se han vendido cinco mil libros". Vergés va defensar-se: "Baroja, es que las mujeres leen". Baroja posà fi a la conversa amb un: "¡Ah!, esas leen". En aquella època no es feien tirades de més de 3.000 exemplars."
(Jaume Vidal. "Josep Vergés: l'home que va torçar un destí" A: Noms per a una història de l'edició a Catalunya. P. 99.
Ara pla, Brian! Ara pla!
Excel·lent treball de recerca, Matilde! Internet és un arma de doble tall --que dic doble, triple, al menys-- tant serveix per documentar-se com per espifiar-la. Això de les cites equivocades o apòcrifes sempre ha passat, però ara és un veritable garbuix. Una vegada vaig voler esbrinar l'autor d'aquella frase que deia que qui no és comunista als vint no té cor, i qui segueix essent-ho als quaranta no té cervell, i me'n varen sortir 8 o 10 pel cap baix.
ResponEliminaPerquè el comunisme encara no estava inventat, que si no jo et diria que la frase és de Xècspir, que és un especialista en això de dir les coses abans que ningú i millor!
EliminaM'encanten els senyors que sempre duen un amanuense al costat apuntant totes les seves genialitats. Me'n demanaré un per reis, tu :P
ResponEliminaQui sap si s'ha de demanar el conjunt complet, senyor+amanuense, o també els porten per separat. Jo el senyor no el vull, ja t'ho dic ara, que encara li hauria de parlar de vosté; ara, si l'amanuense és ben plantat i, per a més inri, domina la planxa, té nocions de gimnàstica sueca..., doncs no et dic jo que no te l'acabi demanant en préstec. No cal que faci bona lletra.
EliminaBrian, jo diria haver llegit -quan ni somniàvem en l'internet- la frase que dius en boca del "Tigre" Clemenceau; i no referint-se als comunistes sinó als anarquistes. Apunta una nova variant.
ResponEliminaJo la coneixia referida als existencialistes.
Eliminai jo als treballadors i votants
EliminaDoncs potser hauríem de demanar si hi ha algú que no l'hagi sentida mai!
EliminaM'ha recordat alguna conversa recent amb editors. Sembla que diguin: 'Vendre llibres? Però tu què et penses que fem, miracles?'
ResponEliminaNo torno a Baroja des d'una llunyaníssima lectura d'El arbol de la ciencia, però me n'esteu fent venir ganes...
Vaig fugir de Baroja justament amb El arbol de la ciencia, per allò de lectura-obligatòria-a-escola, i continuo igual, que la trobada ja és el proper dimarts i el més calent és a l'aigüera!
EliminaJo no la vaig haver de llegir a l'institut. És l'avantatge d'haver triat ciències.
ResponElimina