Coberta de Rafael Armengol |
Reduccions 98-99Abril de 2011Número especial dedicat a Vicent Andrés Estellés.Hi participen, entre d'altres, Lluís Roda, coordinador del número, Enric Bou, Francesc Parcerisas, Jaume Pérez Montaner, Vicent Salvador, Enric Casasses, Jaume Subirana, Pere Ballart, Lluís Calvo i Jordi Valls, que analitzen la vigència d'una obra que s'ha qualificat de contradictòria, intel·lectual i sensual, material i revolucionària...
Vicent Andrés Estellés: un poeta fonamental
per Lluís Roda
Quan vaig proposar a la revista Reduccions un monogràfic sobre Vicent Andrés Estellés de seguida em vaig trobar amb el suport necessari per tal de materialitzar el projecte. Tanmateix, els dèficits i les mancances únicament poden ser atribuïts a la meua persona. Hem volgut un monogràfic valent, allunyat de timideses acadèmiques però rigorós, avalat per cadascun dels col·laboradors. Tots saben de què parlen quan es refereixen a Estellés i això és fonamental. Els escrits no són asèptics. [...]Tots naixen des de l'admiració profunda pel nostre poeta. Però sense deixar-s'hi arrossegar. L'admiració per Estellés és una conclusió. No, una prerrogativa.
Qui vulga diferir que ho faça en veu alta perquè tots l'escoltem. El mínim comú denominador dels col·laboradors correspon a l'opinió compartida i contrastada que Estellés no figura al lloc que mereix encara, que és un autor encara a descobrir per molts i, sobretot, un poeta que creiem que ultrapassa l'àmbit d'interès estricte de les lletres catalanes. En definitiva, estem convençuts que el reconeixement del valor de la seua producció poètica no farà sinó créixer, i a això hem volgut contribuir amb aquest monogràfic. No humilment, sinó contundentment. Amb una profunda fe en la justícia literària.
Em moriré escrivint els millors versos
de l'idioma català en el segle
XX, amb perdó de Rosselló i Salvat,
amb el permís de Pere Quart i Espriu.
Foix plorarà moltíssim en saber-ho
i inútilment intentarà un sonet,
l’únic sonet que li serà rebel
i mai no passarà del tercer vers.
Fuster, Ventura: no digueu que no
us he avisat a temps. En els papers
faran elogis precabuts —oh, sempre
es necessita certa perspectiva.
Pense en el nostre poble, i li demane
a Déu una mort digna. Déu que ho faça.
D'El gran foc dels garbons.
D'El gran foc dels garbons.
Tal dia farà un any, com aquell qui diu, però a nosaltres ens va arribar la setmana passada. Novetat vella, doncs.
ResponEliminaL'Estellés el vaig descobrir bàsicament el 2008 amb "Coral romput" al Teatre Lliure, que és de les coses que he vist en teatre que més m'han agradat,amb un final in crescendo impressionant d'aquells que no s'obliden, molt emotiu. Amb la música de Toti Soler, basat en un disc que va gravar amb l'Ovidi, musicant aquest llarg poema de l'Estellés. Des de llavors l'he llegit una mica, però encara no prou, gràcies per recordar-me'l.
ResponEliminaM'aclame a tuuuuuu, mare de terra solaaaaaaa, la la la.
EliminaAixò és el que passa si algú diu Estellés+Ovidi davant meu. Déu meu!, quin parell de grandíssims cronopios!!
com la puc haver? què ho saps? hauré de buscar-la per la Xarxa.
ResponEliminaCosta de trobar-la, Clidi. Prova-ho aquí . Si no te'n surts, digues-m'ho, que faré un parell de trucades, que per a alguna cosa ha de servir haver vist El Padrino i The Sopranos...
ResponEliminacordills! 10 leuros de ports! ni que me la portessin en limusina!
ResponEliminaConxo!, a preu d'ampolla de Hendrick's, com aquell qui diu! Espero que no hagis fet la comanda. Aviam si et puc fer arribar una per un preu més raonable.
Eliminala setmana vinent pujo a coses de la Xarxa (crec) i et passo a veure :)
EliminaDe veres? Molt millor, així faré l'entrega en viu!
EliminaBé, doncs ja em diràs dia i hora. Qui sap si podríem invertir els deu leuros en un dinaret o uns cafès o el que convingui...